Europa, l’euro ordre i els Estats-nació

Hem comprovat aquesta passada setmana com la resolució judicial  d’un land alemany que ha denegat extradir Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió s’utilitzava a tort i a dret pels diferents actors polítics. En molts casos s’ha entès que aquesta qüestió de tràmit tenia quelcom de definitiu sobre el destí personal de l’expresident pel que fa a eventuals responsabilitats penals a Espanya. Però de la mateixa manera que l’instructor Llarena no pot decidir res, perquè sols instrueix, tampoc ho fa el jutge d’un altre país, ni que aquest país sigui de la Unió Europea, pel fer de dir el que ha dit. Perquè les persones contentes i les tristes per aquesta nova situació de Puigdemont han de saber que l’única cosa decidida és que a Alemanya l’alta traïció revesteix un grau de violència que no permet entregar-lo a Espanya. A banda queda el fet, no menor, de què això condemna Puigdemont a ser fora de Catalunya per sempre més, si no vol ser jutjat per rebel·lió. Res a celebrar.

 

 

Ara bé, tenint en compte que per prendre la seva decisió el Tribunal alemany ha hagut d’analitzar els fets concrets, es plantegen dues qüestions conceptualment molt més rellevants: una ja ha estat plantejada en diverses ocasions, i és el fet que l’euro ordre, pensada per agilitar el tràmit d’extradició dins del països de la Unió, ha demostrat ara tenir una eficàcia limitada, perquè l’harmonització de la legislació penal a Europa és encara molt lluny. Aquesta distància entre codis penals, a banda d’entorpir l’assignatura pendent a la Unió que és aconseguir una política comuna i eficaç en matèria de seguretat, palesa també una segona situació, d’abast tan o més important que la primera, ni que sigui per entendre la precarietat del projecte global. Es tracta de la natural tendència dels Estats-nació a entorpir el projecte europeu.

 

Els Estat-nació basen gran part del poc que els hi queda de la sobirania que han anat cedint a la Unió en la seva capacitat de determinar què és delicte dins del seu territori i en quina mesura es persegueix cada acció delictiva. Des d’aquest últim punt de vista, la decisió de l’Audiència territorial de Schleswig-Holstein està en la línia de moltes altres presses per tribunals alemanys de tot nivell, que han posat en qüestió la capacitat d’institucions o persones alienes de determinar a Alemanya què és legal, lícit, constitucional i fins i tot harmònic amb la normativa comunitària

 

 

En altres paraules; la Fiscalia va entendre, de manera abstracta, que rebel·lió i alta traïció són equivalents i per això va demanar que s’executés l’euro ordre sobre Puigdemont. El tribunal va entrar a analitzar els fets, palesant així la seva capacitat jurisdiccional per sobre d’automatismes reglats per la Unió Europea, i plantejant el dubte de fons sobre la seva legitimitat per fer-ho. Sé que l’argumentació del Tribunal ha estat que per saber si rebel·lió i altra traïció són el mateix ho requeria, però no es pot negar que, ni la Fiscalia ho va entendre necessari, ni fer-ho es pot deixar d’interpretar com una mena d’estranya capacitat de supervisió d’un tribunal alemany sobre decisions de qualsevol altre d’un Estat europeu en el marc de la seva jurisdicció. Si més no, sorprenent.

 

 

 

El que ha succeït en el cas Puigdemont ja s’havia produït en altres ocasions; en alguns casos, com en la famosa sentència Lisboa, emesa pel tribunal federal alemany arrel del tractat europeu del mateix nom, ha marcat la línia a partir de la qual entén intocable la seva identitat constitucional. És una guerra entre els Estats-nació i la Unió Europea. I entre els Estats-nació, Alemanya, al·lèrgica, tot sigui dit, a tota mena de nacionalismes (menys el seu al qual no identifica com a tal), no és un Estat qualsevol. 

 

 




Comentaris
Ra
Les nacions-estat no són un problema per a la integració europea per se. No hi ha cap problema en que els diferents pobles d'Europa tinguin codis penals no idèntics. El que ha de tenir Europa és un conjunt de valors comuns que fasin que els codis siguin hogenis.
Ra
I en aquest cas ha estat així: la fiscalia alemanya ha indicAt que elsd elistec de rebelió a Esanya i Alemanya són equivalents, i el tribunal no ho ha posat pas en dubte. El problema és que els fets descrits pel jutge espanyol no són delicte a Alemanya perquè no hi ha violència. El que ha estimat el tribunal alemany és que el descriu el jutge no es pot considerar violència a Alemaya. El trist és que a Espanya tampoc, però malgrat aixó hi ha gent a la presó.
ferran
No senyora Montserrat, no ha succeït el que vostè escriu ni de lluny...Ha passat, que el tribunal de l’estat Alemany de Slesvig-Holstein, per comptes de complimentar un tràmit burocràtic de manera mecànica, ha preferit posar-se una careta protectora, destapar la tapa de la comuna, i analitzar a fons la femta..La professionalitat d’aquest tribunal, i potser també, el record de Companys s’ha pogut evitar una injustícia.
T'equivoques de totes, totes.
Nebrera, realment fas una lectura de tot que es totalment sideral. Crec que t'ha ferit molt que Alemanya no dones la raó a la justicia espanyola. Crec que si precisament s'ha der fer una lectura en sentit nacionalista es tot just al reves de la teva.
Narcís ( qualsevulla persona " pro la veritat, el bé, la raó i el dret “ .. mai per mai escriuria així .. com no sigui cercar-s'hi .. sense comentaris ! ) (o, potser, cadascú duu la consciència que duu .. o assoleix l’intel•lecte fins on l’assoleix .. o exerceix la moral/ ética com l’entén .. o . .
Text-retrat de . . . : 1. com hom pot comparar ser content ( massa sap tothom no ser prou .. i suportant dolor/ pena .. ! ) per no sofrir més injustícia amb tristesa de qui la vol, de qui vol mal àdhuc el pitjor mal ? 2. com hom pot parlar de graus de violència si ací no n'hi ha hagut gens ni mica, ni poc ni gaire o .. ni protestar es pot contra tant d'abús, violació Carta Internacional dels DDHH ? i 3. fiscalia pensaria .. ser un estat europeu .. així digne/ honorable que no pas .. !
Marco
Sé que em repeteixo, però també sé que és el darrer comentari que faig a una entrada de la Nebrera. No sap escriure, s'embolica tota sola, i és pretenciosa a més no poder. A veure, Puigdemont ha estat posat en llibertat perquè cert jutge independent alemany no ha vist enlloc la violència argumentada pel LLarena. I sense això no hi pot haver ni rebel·lió, ni alta traïció, ni milongues. Aquesta dona sempre va igual, amb la cantarella equidistant dels "uns i els altres". I ella, la diva, per sobre
Xurriaca Pallaresa
Sembla una funcionària espanyola reblant un clau enfarfollat, per fer punts i poder tornar als escalafons de Borbonia, o com diuen els franquistes espanyols com ella, "afinando el informe, para el Jefe". A sobre ens vol fer creure, que de tot aquest tema, l'únic important és la falta de maduresa procedimental, de la relació entre països de la Comunitat, obviant com a bona feixista, l'atac caspanyol a la veritat i als drets fonamentals de les Democràcies de debò.
un senyor antic
Com sempre , vosté a mes a mes de ser una "Tautologa" interessada pels beneficis que dona, es camaleónica, en el sentit que es creu capaç de disfressar-se de qualsevol cosa, fins i tot de demócrata, el que s'ha de fer per sobreviure....!
anna
"Això condemna Puigdemont a ser fora de Catalunya per sempre més" mentre Catalunya no sigui independent. Quan ho sigui, que ho serà, Puigdemont no solament podà tornar sinó que en podrà ser el president i potser qui no podrà posar-hi els peus seran els jutges i fiscals espanyols.
federalista
anna hahahahahahahhahahahaa, ai que em pixe de riure hahahahahahahahahaahhahaahahahhah, mentre catalunya no sigui in hahahahahahahahahahaha, es voste una clown que diu pallassades hahahahahahahahahah quin fart de riure.

envia el comentari