L’autarquia de l’ ‘A por ellos’

"Per primera vegada des de la Transició espanyola, l’estratègia de supervivència del règim del 78 ha estat fortament qüestionada frontera enllà"

L’Espanya franquista es vantava de ser un règim autàrquic, aïllat d’Europa i amb via lliure per assassinar, reprimir i torturar dissidents polítics i esclafar qualsevol signe de pluralitat que qüestionés la unitat de destí dels espanyols. Avui, 82 anys després del cop d’Estat contra la República, Espanya es troba, abruptament, immersa en una altra autarquia. L’autarquia judicial provocada per la doctrina fallida de l’ ‘A por ellos’, instigada pel monarca il·legítim i les elits del règim del 78. I novament, com en el franquisme, Espanya es vanta d’aquesta autarquia menystenint la justícia alemanya i, com aleshores, exhibint una eurofòbia fora de tota mesura.

 

El règim del 78 s’ho havia jugat al tot o res endossant a Alemanya la detenció de Puigdemont. I el resultat és que Alemanya, i Suïssa –a l’espera de Bèlgica i el Regne Unit- han desmuntat l’essència d’un Estat que històricament ha basat la seva unitat en la por, la venjança i la violència. El missatge és clar: Hi ha línies vermelles que no es poden traspassar encara que sigui en nom de la unitat de la nació espanyola. Si els ferits de l’1-O eren un toc d’alerta, la falsificació de delictes tan greus com el de rebel·lió ha traspassat aquesta línia. 

 

A l’espera que es conegui el desenllaç definitiu per al president Puigdemont, l’estratègia de l’exili ja ha donat un fruit inesperat. I és que, per primera vegada des de la Transició espanyola, l’estratègia de supervivència del règim del 78 ha estat fortament qüestionada frontera enllà. A partir d’aquí, cada vegada és més evident que no hi ha marxa enrere en el camí de Catalunya cap a la independència. La UE continua essent un club d’Estats, sí, però l’opinió pública, i també política, ha fet un salt exponencial des del 25 de març de 2018 a les 11.19h en defensa de la democràcia a Espanya. Aquest estat venjatiu, i ara també euròfob, tindrà franques dificultats per justificar la repressió judicial creixent mentre Europa clama en favor de la via democràtica.

 

L'Estat que defensen el PP, el PSOE-PSC i Cs està en fallida democràtica. Un Estat apuntalat per una Transició feta des dels despatxos i els reservats, amb pactes de silenci i amb violència policial i judicial. El compte enrere perquè Espanya trenqui definitivament amb el passat dictatorial, ho vulgui o no, s'ha activat. I qui sap si en un futur una Espanya netament democràtica agrairà a Alemanya que desemmascarés un règim podrit. 




Comentaris
Pobrecilla
Gema Aguilera....tan española ella...para siempre....en fin, sus padres debieron emigrar al extranjero y no de su región a la región del noreste de España. No estaría sufriendo tanto con Franco y con esas cosas tan raras que escribe, la pobre. Es que ¡todavía es joven para escribir como una anciana de la posguerra...!
Toni
Gemma comparteixo totalment el que acabo de llegir. La fallida total arribarà quan el deute sigui tan gran que el vegin inassumible. El dilluns mirant la borsa sabrem si el malalt té una mica de febre o pot anar fent.
Rosa
Molt bé Gemma las clavat.
Els números no et donen la raó Gemma
L'Estat que defensen el PP, el PSOE-PSC i Cs representa el 21D a Catalunya ni més ni menys que 1.902.061 vots enfront dels 2.079.340 vots de JxCat + ERC + CUP. La diferència és molt menor que els vots obtinguts per CSQP que es comporta de forma erràtica però clarament no secessionista. Si anem a les eleccions generals del 2016 amb els números a la mà el raonament de l'article es dilueix com un terròs de sucre en el cafè.
Narcís ( en l'endemig : estat ple de funcionaris o interins o eventuals sense funció alguna .. càrrecs i més càrrecs de paperot amb sous desorbitats .. excàrrecs i expoliticastres amb despesa pública criminal .. despeses fatxenderes mai amortitzades .. furts de tota mena .. !)
Com pensa fer front aquest estat a una Deute Pública bestial .. a un Dèficit Públic .. de por .. a una SS fallida del tot .. a un Atur que clama al cel amb aturats sense ingressos de cap mena .. a uns Contractes Temporals i Parcials sense cap horitzó .. a uns treballadors que mai per mai arribaran a complir ni mínim temps de cotització pro dret a pensió .. a una quantitat de pidolaires que clama al cel .. a . . . . . . . . . . un estat en vertadera " fallida econòmica " ?
Vols di Yema?
Jo crec ca deurías ana unaltra vagada alescola, dons, a que t'aburraguen una miqueta mes, dons
BRÚFOL
Espanya és un estat en descomposició. El desig de llibertat de Catalunya i la repressió salvatge de l'Estat, ha passat les fronteres i el món comença a veure el sistema autoritari i dictatorial del règim del 78. Tot poble té el dret d'autodeterminació i Catalunya el vol exercir democràticament.
Catalunya no té dret a l'autodeterminació
És evident. Si ho tingués ja l'hauria reclamat i exercit fa temps i amb acord i suport de tot el món. No obstant això la via unilateral no ha produït cap suport important i cap reconeixement. Com diuen: blanc i en ampolla .....
Arizona
POBRECITA, das pena. En lugar de centrarte en el fondo del artículo atacas a la sra. Aguilera. Señal de que te sientes tocado. No deberías. La sra Aguilera describe realidades. Tal vez no vividas, pero sí transmitidas. Es lo que se llama memoria històrica. Yo también la tengo. La autarquia con Franco era el aislamiento. Supuso hambre. Ahora vuelve. El estado español dice ser una gran nación reconocida internacionalmente. Es mentira. Nos conduce si no al hambre física, sí a la de democracia

envia el comentari