Voldria que fos sense partits, i feminista

"Moltes feministes s’han distanciat d’aquells llocs des dels quals s’ha decidit inventar la realitat"

Quan unes quantes persones poden redefinir al lliure albir què és violència i què és justícia, un i un altre cop, obertament, davant la premsa, davant altres països, i davant imatges que fan mal, és que les coses han deixat d’anar malament i van pitjor.

 

Sí, perquè que la violència l’exerceix sempre qui la nega, i que la justícia ─la dels jutges, la de les lleis─ és, a la fi, una qüestió de poder un tant inútil, poc humana i poc eficient, ja ho sabíem: només cal veure, governi qui governi, la distància real entre la vida humana i les lleis d’igualtat, les lleis contra les violències contra les dones, la manera com s’apliquen les mesures cautelars sobre les víctimes ─sempre malament i tard─ i mai sobre els maltractadors i els assassins, o les lleis de conciliació laborals. I podria seguir amb lleis sobre dret a l’habitatge, lleis sobre salvar vides als oceans, i sentències judicials.

 

Si no va de lleis, doncs, si no va de tenir el poder per definir què és justícia i què és violència, perquè va de vida humana, potser podríem aprendre d’allò que han fet tants i tants cops les dones feministes al llarg de la història i arreu del món: distanciar-se dels instruments i dels aparells de poder. Moltes feministes s’han distanciat d’aquells llocs des dels quals s’ha decidit inventar la realitat, fer discurs sobre allò que és violent o legal, i fer discurs sobre allò que és legítim i necessari en funció de lleialtats per a romandre una legislatura més o per a guanya-la. Ho van fer les dones de molts països americans en acabar-se els anys setanta, i ho van fer moltes dones de països europeus, també, pels volts dels mateixos anys: grups, i no partits. Justícia humana, i no institucional.

 

Virginia Vargas, dins el seu “Feminismos en América Latina”, citant diverses altres veus, parlant de les relacions polítiques entre dones i esquerres, explica que “els partits no van aconseguir modificar, en allò substancial, el seu caràcter autoritari i excloent (...) i es van allunyar de les dones i homes concrets que lluitaven quotidianament contra la fam, la misèria, pel reconeixement dels mínims drets com a ciutadans i ciutadanes, per a ampliar la democràcia”. Explica que moltes dones feministes, doncs, van marxar dels partits.

 

Davant l’autoritarisme de l’abat, davant la desavinença sobre què era just i què era violent, Hildegarda va marxar al segle XII amb altres monges a fundar una nova abadia. Van plantar-ho tot i van marxar a l’altre costat del Rin, a Rupertsberg, i hi van decidir, entre totes, com els calia viure. Christine de Pizan, l’any 1405, en la seva “Ciutat de les Dames” escrivia ─sobre crear i aixecar i sostenir una realitat més enllà de la violència i dels sentits de la justícia en un món europeu que s’esmicolava en la tensió entre l’humanisme i l’economia del benefici─ que “l’edificació de la ciutat que tens l’encàrrec de construir, i que aixecaràs, serà molt més forta; de comú acord hem decidit que et proveirem d’un morter resistent i incorruptible perquè facis fonaments sòlids”.

 

S'assembla molt a allò que vam fer el dia 1 d’octubre, ho he de dir: ens vam organitzar, molt, molt més enllà dels partits polítics, i vam fer una cosa que era de sentit comú. A partir de grups de treball, en reunions, en decisions comunes. Va ser molt de vida humana, aquell dia i els d’abans, i els de després.

 

Voldria que fos sense partits, i feminista, això que hem de resoldre i que tenim entre mans, aquí, a Catalunya.




Comentaris
tina
Estic d'acord. Catalunya serà sense partits i feminista. Partit únic feminista. Les dones catalanes serem subvencionades només pel fet de ser dones. Encara que en la majoria d'àmbits ho tinguem més fàcil que els homes, com que tenim i tindrem els mitjans d'informació, farem victimisme per aconseguir dominar-ho tot. Maltractarem els homes. Visca Catalunya feminista!
panxoman
si el feminisme és lo que predica aquesta senyora, llavors és una ideologia tant excloent com el masclisme
Narcís ( . . per l'afront de sa mateixa dona per acabar en res ! ) ( per contra, hi ha massa dona desagraïda/ sense valorar/ sense reconèixer o primera jo, després jo i sempre jo i, si hi ha sobrer, per a mi!)( un prec a l’autora : “ rompi’s l’esquena i deixi de sembrar zitzània envilida”!)
A) hi ha massa homes patint treballs durs/ esclaus .. pel bé familiar ! B) hi ha massa home esguerrat sinó mort laboral .. pel bé familiar ! C) hi ha massa home desitjant el millor per la dona ( i rebent ! ) .. pel bé familiar ! D) hi ha massa home que no mana gens en els ingressos .. pel bé familiar ! E ) hi ha massa home denunciat falsament, escurat econòmica, sostret i silenciat de guarda i custòdia i pàtria potestat no retirades ! F) hi ha massa home suïcidat per la càrrega àdhuc . .

envia el comentari