Si no ets un problema

"Catalunya ha passat de l’afer intern a la taula de Merkel en pocs mesos, en una progressió meteòrica que, incompetències espanyoles a banda, té nom i cognom: Carles Puigdemont"

Doncs ha estat amb totes les oficines del Diplocat tancades que el conflicte català s’ha convertit de debò en europeu. No és una paradoxa, són les regles del joc polític i mediàtic: només existeixes si ets un problema. Mentre no ho ets, mentre somrius i omples grans avingudes amb samarretes de colors i demanes hora per explicar-te a les ambaixades, ets un afern intern. És lamentable, però és així.

 

Val la pena aturar-se en això de l’”afer intern”, una expressió mostrada com un trofeu per l’unionisme polític i mediàtic cada vegada que durant els darrers anys ha estat pronunciada per caps d’estat, ministres estrangers i representants de la Comissió. Val la pena aturar-s’hi, perquè potser ara s’entén millor el que volien dir. Ho tenim escrit en articles ja llunyans. “Catalunya és un afer intern d’Espanya” és una frase que sempre ha tingut dues capes de significat, i el bloc monàrquic només n’ha volgut veure una, la més òbvia: el respecte entre estats que es reconeixen mútuament com a legítims i no s’ingereixen en els problemes domèstics respectius. Però en el missatge hi havia subtext: “amic Mariano Rajoy, fes el favor de resoldre això dins de les teves fronteres i no permetis que la carpeta catalana salti a les nostres taules, que no ens ve gens de gust”. L’apel·lació a l’afer intern era suport al govern espanyol, sens dubte, però també una invitació a fer política. Rajoy i l’aparell estatal no van saber llegir el subtext i es van creure impunes. D’aquí la violència policial desfermada contra els votants de l’1 d’octubre, d’aquí el 155 i d’aquí els presos polítics.

 

El disgust europeu per la gestió catalana de Rajoy és ben imaginable. El president espanyol va vendre dins i fora d’Espanya que les eleccions del 21D servirien per controlar el problema, i el problema no ha fet més que descontrolar-se. Per la via absurda de la judicialització, la carpeta catalana ja és damunt la taula de quatre governs: Regne Unit, Bèlgica, Suïssa i Alemanya, ni més ni menys que Alemanya, la seu del poder, el centre de gravetat de qualsevol projecte europeu possible. Catalunya ha passat de l’afer intern a la taula de Merkel en pocs mesos, en una progressió meteòrica que, incompetències espanyoles a banda, té nom i cognom: Carles Puigdemont.

 

Certament, el fill de la pastisseria d’Amer s’ha convertit en el principal capital polític de l’independentisme i en una icona de les llibertats civils i democràtiques. La seva fotografia obre els informatius líders i les portades dels grans diaris d’Europa, i la seva figura no para de créixer, gràcies com dèiem als errors espanyols, però també a la seva tossuderia i audàcia. I dins de la base social de l’independentisme s’estén la intuïció que aquesta és una palanca que cal aprofitar fins al fons, no tant ja per fer efectiva la República, sinó per resistir-se a entrar en el marc de normalitat que desitja l’adversari i generar una situació insostenible que acabi obligant l’estat a rectificar. Són molts els independentistes que veuen la tesi del “govern efectiu” com un camí de normalització i, a mig termini, fins i tot de banalització de l’existència de presos polítics i exiliats. Les qüestions estratègiques i les morals s’entrecreuen en aquest debat. “Ens podem dedicar a inaugurar carreteres mentre els nostres companys es podreixen a la presó durant trenta anys?”, em preguntava un polític destacat fa pocs dies, pres d’una evident i molt real angoixa vital. Els partidaris de formar govern farien bé d’explicar molt bé com s’ho faran per no caure en l’espiral de la normalitat. I no només pels presos i exiliats, sinó pel (lamentable) missatge que Europa envia un cop darrere l’altre: si no ets un problema, no existeixes.




Comentaris
Ed
Matís important en aquesta frase: "Rajoy i l’aparell estatal no van saber llegir el subtext i es van creure impunes." Jo diria: "Rajoy i l’aparell estatal no foren (ni seran) mai capaços de llegir el subtext i es van creure impunes.
Espectador
El poble , la gent , la societat civil es qui ha de comandar el moviment d'alliberació de Catalunya i lluitar per Puigdemont , com ell ha lluitat pel seu poble i ho segueix fent . Aquest moviment de Catalunya es tant profund que esta definint una nova Europa democràtica (Bèlgica . Dinamarca , Holanda, Suissa , Finlandia , com Nacions activas que apoyen Catalunya ) front el patètic "mirar cap un altre costat " de França .....
Espectador
.....I la dubtosa actitud de Alemanya , amb el seu neutralisme de conveniencia ,que vol transmetre una imatge de objectivitat i rigor que fa molts anys que va perdre . La nova Europa ha de posar en evidència . la comedia infame de França i Alemanya . que fa molts anys que ha perdutmetre una imatge de rigor i
hoffa
Això rai si només us consideren carcellers i fatxes!
Angelblau
No hi ha cap dubte. Puigdemont es el nostre PRESIDENT
Daniel
El dia que el Puxi vingui a Espanya amb grillons, a Alemanya s'oblidaran del tema i la Merkel a una altra cosa. I tots els Espanyols de bé, ho celebrarem. Com celebrem cada cop que un dels delinqüents del Govern entra a presó. Salut.
Carles Viñals Casado
Bé per tú, Eduard, que mantens en alt la bandera de la llibertat que tants malden per arriar fent veure que no senten el clam del poble. Guanyarem.
Agnès
I si organitzem una movilitzacói massiva a Kiel, capital del land del Tribunal Superior de Slesvig-Holstein?
Òscar
Eduard, si us plau, envia aquest article a la direcció d'ERC i fes els possibles perquè el llegeixi en Tardà.
Ramon
La meva solidaritat amb Carles Puigdemont és en segon lloc política. I en primer lloc, humana. És solidaritat amb la persona. Per moltes, moltes raons.
Narcís ( . . . Europa permeti el que passa per no haver-hi morts físics que sí d' inhabilitats, embargats i empresonats tot deformant, depravant i tergiversant la llei ! ) ( verament UE pren aquest estat d’africà que no pas d’europeu .. així tant se’ls hi en fum mentre fumin ‘ negoci ‘ !)
Sembla mentida amb el munt d'anys manifestant-nos cents de milers sinó milions de persones pacíficament àdhuc amb un somriure .. sembla mentida amb el munt de malifetes rebudes de sempre i, no diguem-ne, aquests darrers anys .. sembla mentida veient que no són gens ni mica, ni poc ni gaire democràtics que sí sàtrapes fora mida .. sembla mentida havent vist el munt de mentides llançades a presidents i premsa internacional ( qui digueren ser els criminals d'Atocha .. sense comentaris ! ) . . .
Ramon
Qui digueren que foren, Narcís, els criminals d'Atocha? Fa tant de temps... Els socialistes deien que havia sigut ETA. Això sí que ho recordo.
Pere Grau
Daniel: i perqué tants "espanyols de bé" penseu així, és precisament el motiu que la majoria de catalans seguiran lluitant per sortir d'aquesta Espanya ofuscada, injusta i opressora. Trigarà més o menys, però no podreu evitar-ho.
Francisco
Com sempre, un gran article, ets un dels molts cracks periodístics d'aquest petit país,
Francisco
A Daniel: tens un concepte ben curiós d'el que es una persona de bé,
Crok
Magnífic anàlisi. No hem de "normalitzar" cap govern pq seria acceptar presó i ex il.li
Crokis
Tu Daniel t'has Arrambat a algú. Se't nota la líbido. Ai els homes!
ecspaña, gossos rabiosos
Per que contesteu a un desgraciat feixista ecspanyol, que sols es rabia de gos ibèric? Espanyols cap a ecspaña, pais de gent demencial com el gos daniel-bub-bub
Anna Armendares
L´excusa de la normalitat, dels minims, d´aixecar el 155, son indefendibles. Voltas te raó: no hi haura normalitat sino decidim viure en dignitat i fer el que hem de fer: investir Puigdemont i despres ja veurem que toca. No hi ha res escrit, com es pot veure ara mateix amb el procés lligat a Alemanya. No tindrem normalitat fins que els de la presó i els de l´exili siguin a casa.
Ramon
L'argument que no podrem tornar al format autonòmic perquè Espanya ara ja sap que en el fons som independentistes no el compro del tot perquè, això, Espanya ho ha pensat i ho ha temut sempre. Espanya sempre va tenir Jordi Pujol per independentista implícit. I és de les poques coses que hi coincideixo amb Espanya.
Ramon
No ho crec, que Junqueras digui el que diu per causa del seu empresonament. Més aviat em temo que l'empresonament durant la campanya electoral ja formava part del pla perquè el que diu es fes realitat política. Un pla que els resultats del 21 de desembre van rebentar-lo.
Ramon
Un post anterior afirma que el Daniel d'un post més anterior encara, miserable en grau extrem, és un gos espanyol que fa bub-bub. Hi discrepo. Primera perquè el post està escrit en català. Per tant, el miserable no deu ser espanyol ans botifler. Segona, un gos tampoc no crec que ho sigui perquè els gossos no saben escriure. I tercera, si sigués un gos espanyol faria "guau, guau". "Bub-bub" ho fan els nostres (i recorda-ho, l'obligació constitucional de saber castellà només ateny a les persones).

envia el comentari