Tard, d'acord, però les coses es mouen

"Les coses es comencen a moure a Europa i al món. I no només a l’opinió pública, com havia passat fins ara. El que desespera és la lentitud"

La lluita de l’independentisme és lenta. De vegades fins i tot descoratjadora. Però les dificultats no fan aturar aquest moviment que vol anar fins el final en la defensa dels seus drets i les seves aspiracions. Tot i les tristes notícies dels darrers dies -l'empresonament de quatre consellers i de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, així com la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya-, no està tot perdut i hi ha indicis per a l’esperança. La jutgessa que va interrogar aquest dilluns el president de la Generalitat ha dit que l’extradició pot ser “improcedent”, i l’ONU ha admès a tràmit la demanda de Puigdemont per protegir els seus drets polítics -tal i com ja va fer la setmana passada amb una queixa de Jordi Sànchez, amb la diferència que en el cas de l’expresident de l’ANC va demanar a Espanya mesures cautelars.

 

Les coses es comencen a moure a Europa i al món. I no només a l’opinió pública, com havia passat fins ara. El que desespera és la lentitud. D’exemples n’hi ha mil. L’últim: l'ONU ha escrit al govern espanyol perquè respongui sobre el cas de Puigdemont en un termini màxim de sis mesos. Això comporta una dificultat afegida, pel moviment independentista: mentre tot això passa, s’ha quedat sense les seves veus més reconegudes i legitimades. L’Estat ha aconseguit -injustament i amb mètodes poc propis d’una democràcia- silenciar la meitat del Govern i els principals líders de les entitats sobiranistes. Des de la presó poca cosa poden fer, i sovint sembla que el carrer -i el país en general- va perdut.

 

¿Quién ha conseguido que ERC, JxCat y el resto de los independentistas no tengan líderes porque están descabezados? Mariano Rajoy y el PP”, es vantava Soraya Sáenz de Santamaría pocs dies abans de les eleccions del 21-D. L’Estat creu que aquesta és una de les claus de la seva victòria. Però l’independentisme no s’ho pot permetre. Calen noves estructures i lideratges per fer front a uns reptes i amenaces que recorden a anys molt grisos de la història d’Espanya -ja fa dies que el politòleg Ramón Cotarelo insisteix en aquest punt-. I cal que aquells que s’hi posin ho facin amb la ferma voluntat d’executar el mandat de l’1-O, però sobretot el del 21-D. Assumint-ne totes les conseqüències.




Comentaris
Fiscalia per a la resolució d'euro-ordres (Mordorlandia)
Mahmud , Ivanovich, Ahmed, Topor, Ostrinsky, ... schnell, schnell, der nächste !!!..., Pavlovich, Puigdemont, Gangoglou, Alí, Kostas. Zurück in sein verdammtes Land.
Narcís ( qui, a hores d'ara, damunt de no deixar-nos ser qui, què, com i on som, pot acceptar, pot combregar, ser dessota un estat, dessota una ‘ unitat política ‘ del tot aliena i catalanòfoba?) ( Catalunya ha ben demostrat ser ampla .. espanya mai vers els catalans! )
" Aquells que s'hi posin " hem de ser tots, però tots, verament, tots, que no pas enviar més persones a la ' foguera ' o se'ls dispari un per un .. i la resta, xerrar ( i d'aquella manera ! ) i escriure ( i d'ídem ! ) ! PD : Catalunya ha de viure amb la veritat, amb el bé, amb el dret ( i dret natural ) i amb la raó .. així ha de desempallegar-se d'un estat que n'és tot el contrari !
El independentismo no ha sabido organizar nada en los últimos años
A excepción de las diadas, todo el Procés ha sido un no parar de correr como pollos sin cabeza. Por otro lado, la sustitución de pollos sin cabeza por pollos con cabeza requiere, para empezar, que exista algún pollos con cabeza entre los cuadros del independentismo. Cosa aun no demostrada. Hasta el momento los susodichos pollos se han limitado ha seguir a su pollo-jefe de filas de turno hacia el precipicio sin decir ni pío. Todo sea por la nomina y la ración de maíz a fin de mes.
Ramon
Quan recordes per quines autèntiques xorrades les esquerres espanyoles ens dimonitzaven el PP perquè els votéssim a ells i en canvi veus com hi van del bracet quan es tracta d'acarnissar-se amb Catalunya, quasi que somrius i tot.
Anna Armendares
Les independencies son lentes i tenen costos molt alts. Mes que els que hem tingut fins ara. I son com un Saturn que es menja els seus fills, consumeix mes d´una generació. Per aixó cal que hi hagi gent disposada a aquest sacrifici. El que es intolerable es la gent que des de la comoditat del seu movil o del seu sofá s´atreveix a menystenir o atacar a aquells que es sacrifiquen. Fem propostes, posem-nos a primera fila, pero siguem generosos. I persistents.
dolents, se'ns rifeu, si no valieu, perquè ens enganya
Sí, moviments a favor de l'aturada definitiva. Ara marxen de vacances, dimarts, la nostra lluita haurà estat en va. TOTS han decidit rebutjar a Puigdemont i posar la Madrenas o Ernest Maragall de tant mal record a Ensenyament, Va ser un desastre. No ho feu bé

envia el comentari