¿On són els futbolistes?

"¿A l'estiu aniran amb la selecció espanyola mentre el seu President és a la presó? Potser s'ho hauríen de pensar. Són, segurament, els únics amb poder"

No fa ni quatre dies l'independentisme tornava a estar tocat i enfonsat (un cop més). Els partits del Parlament ja no feien pinya, la CUP havia desistit de lluitar per la república amb els seus aliats, Convergència col·locava un home de partit al capdavant i Esquerra navegava en aquelles aigües tèrboles i misterioses que fan que mai sàpigues si un vaixell va cap al nord, cap al sud o simplement sura a la deriva. Amb el President a l'exil·li fent xerrades i conferències, el país començava a dubtar si tot allò de la república tenia algun sentit. Patíem la sensació (familiar, de ben segur) de no saber del cert si la cosa no acabaria fonent-se com la neu a la primavera. Com si, arribat l'estiu, miréssim enrere  pensant "què collons va ser tot allò que vam fer a la tardor?". Tot semblava molt a punt d'acabar-se. La república, la lluita i el procés. Afortunadament, l'Estat espanyol no falla i han tornat a colpejar per recordar-nos que tenim molta feina a fer. Que tenim un enemic temible.

 

Nelson Mandela no es va convertir en un símbol per anar a inaugurar festivals de cinema. Va servir els seus ideals a la presó. Òbviament, a nivell humà, és terrible i horrorós anar a parar a la garjola. No puc ni imaginar-me la situació personal que viu tota aquesta gent tancada. La pena i la tristesa seva i la dels seus familiars. Ara bé, com a país no té cap sentit plorar aquestes condemnes sinó integrar-les a la lluita. Metabolitzar-les i transformar-les en una raó més per protestar i demanar que se'ns escolti. Al final, el que ha fet aquesta gent (els líders catalans) ha estat jugar-se la pell per escoltar-nos. I si pensem que el nostre enemic és Espanya, l'Estat i els seus tentacles, ens equivoquem. Aquesta lluita (la nostra) ha de fracassar perquè el sistema social i econòmic en el que vivim es fonamenta en l'assumpció que el poble calla, treballa i consumeix. Si un país com Catalunya decideix, de cop i volta, escollir quina societat vol a través de la democràcia directa posa en qüestió absoluta tota la piràmide financera que sustenta aquest sistema podrit. No ens vol callar només l'Estat. Ens vol callar el poder en el seu sentit més tètric i massiu.

 

Les meves dues àvies (asturianes, totes dues) van tenir una influència enorme en mi. I elles, per una qüestió cultural, no entenien la vida sense la valentia i la lluita ferotge. Cada cosa la van aconseguir deixant-s'hi la pell. Elles i els seus familiars a Astúries. I aquest és el panorama que se'ns presenta davant dels nassos. La lluita i la resistència. ¿Us imagineu què passaria a Rússia, Alemanya o França si el seu president fos empresonat en un altre país? ¿Nosaltres tenim menys dignitat que ells?

 

Per cert, parlant de dignitat. ¿On són els futbolistes catalans? ¿A l'estiu aniran amb la selecció espanyola mentre el seu President és a la presó? Potser s'ho hauríen de pensar. Són, segurament, els únics amb poder.




Comentaris
El Presidente de la Roja es Rajoy
He estado viendo telePrusés con la paellera Melero que entreviataba a la (no tengo palabras) Cristina Fallarás. Tengo la cabeza como un bombo y si me quejo soy un machista de mierda. Y ahora me viene éste nen sugiriendo que Mandela y Puigdemont son casi lo mismo. A cascarla, hombre. Puigdemont sólo es un pobre pastelero venido a más.
Pepet
Buen zasca compañero ,puigdemont es un friki mas para la historia por mucho que lo ensalcen paelleras i bacallaneras del regimen jjj
Narcís
Ras i curt : en el cas que ens ocupa .. no n'és qüestió d'ideals de qui sigui , n'és qüestió de representants electes del poble català, ço és, els inhabilitats, plomats, empresonats i drets fonamentals i llibertats públiques anul·lades/ esborrades esquitxen tota Catalunya, tot allò català ! PD : pel que fa als futbolistes, no sé pas .. llavors hauria de ser en tot i hauríem de ser tots ! Nota : no hi ha cap necessitat de parlar d'on són familiars .. això és fer el joc a botxins o miserables !
Ramon
Hauria d'haver una acció conjunta. Una roda de premsa conjunta. No només de futbolistes. I per descomptat que liderada pels esportistes d'elit, els arximilionaris que no tenen excusa econòmica.
No sent una munió ni tot el poble trobo que el substantiu que més escau als nostres presos és el de persones. Encara com no els ha dit "penya".
Para Narcís
"no hi ha cap necessitat de parlar d'on són familiars .. això és fer el joc a botxins o miserables" Resumiendo, que los futbolistas independentistas pueden jugar con la selección española sin problemas, cual payasos que rien por fuera mientras lloran por dentro. Pero si se les ocurre decir de donde es su abuela estarán haciendo el juego a "botxins o miserables". A no ser que la libertad de expresión sólo deba restringirse para los columnistas, pero no para futbolistas ni foreros indepes.
Nuria de Mexic
Molt ben escrit Oriol. I es veritat. L´Estat ens vol disciplinats, comprant i veient la tele. Pero ell també s´encarrega de sacsejar-nos i recordar-nos que tenim molt feina per derribar aquest sistema denigrant i injust. Aqui a Mexic ho sabem perque cada dia tenim sacsejades, pero una de les coses que m´ha impressionat de Catalunya es que han entes que el projecta de la Republica es una veritable revolució que cambia la mentalitat i les prioritats, individuals i col.lectives.
david
Molt d'acord amb l'article. Interessant el tema dels esportistes d'elit. Crec que si hi ha algun partidari de la independència el lògic és no jugar amb les seleccions espanyoles. Entenc que si hi juguen és perquè s'els en refot el tema o són clarament unionistes. En qualsevol cas els esportistes catalans d'elit (futbol, bàsquet, motos) no són precisament un exemple de valentia.
Narcís ( estic dient ser obvi Catalunya ser cosmopolita, interracista, pluricultural, multilingüista .. des de la catalanitat que no pas com defora o Castella broixa/ ' reserva ' castellana ! ) ( és espanya qui sempre ofèn es diguin catalans àdhuc llançant allò de ‘ éstos son los peores ‘ ! )
1. Estic dient que mateix MHP Pujol ja digué ser català ' tot aquell que viu i treballa a Catalunya ' així ningú bandejat, i sortí gent dient ' doncs jo no ho sóc, sóc de .. ' ( on fos ) ; llavors hagué d'afegir ' i vulgui ser-ho ' ! 2. Estic dient que la primera Federació de Futbol d'aquest estat fou la Catalana i ens van anihilar en pro de la aliena o espanyola ! 3. Estic dient que al no deixar-nos ser al món/ tenir Estat, llavors els catalans no podríem mai participar internacionalment !
Aaron
En referència als futbolistes que esmentes, no se si saps que els hi pagaran un bonus de 125.000€ si guanyen el mundial. Com va dir Quevedo: "Poderoso caballero es don dinero".
Ramon
No hi ha excusa econòmica. Cada temporada guanyen els diners que ni que visquessin deu vides podrien gastar-se'ls. Seria transcendental que quants més esportistes d'elit catalans, millor, es posessin d'acord per rebutjar continuar representant Espanya. Com poden catalans representar Espanya mentre que els representants dels catalans són empresonats per defensar Catalunya? Els afusellarien i continuaries jugant amb la Roja, Gerard?
jo
Està clar que, o són unionistes o s'els en refot la política, la democràcia, les càrregues policials i judicials , els empresonats, els exiliats, etc...
jo
i els del bàsquet i les motos igual.
LSO
¿Que hace Piqué jugando con esa selección? ¿porqué el Barça juega la copa del caudillo? incomprensible. Los cules indepes deberían tener mas conciencia y olvidarse en estos momentos del fanatismo del futbol.
Soci
Sóc soci del Barça i em sap molt greu l'actitud del club des de l'1 d'octubre ençà. Dos directius van plegar en acció que els honora, però és insuficient per salvar la dignitat del club i ser coherent amb la nostra història. Jo vaig veure la final dol "botellin", però en nego a veure la d'aquest any. Una pàgina negra. Molt vergonyós.
Ramon
No tinc cap simpatia per l'actual directiva però segur que Espanya els té agafadíssims per l'entrecuix. Com a ERC.

envia el comentari