Deu comentaris sobre el 'cas Lluís Salvadó'

"Explicar un acudit a un amic sobre francesos, ens converteix en anti-francesos? Rotundament, no. Si jo, que sóc calb, faig conya sobre els calbs, esdevinc un menyspreable enemic dels calbs?"

1.- És imprescindible defensar la privacitat com un espai de llibertat, com un espai personal inviolable. Si jutgem a la gent per les bromes que fa en una conversa amb un amic, quan trigarem a jutjar -i reprimir- qualsevol idea o pensament -de la mena que sigui- que ens vingui al cap a nosaltres o a un altre? Vist com van les coses, sort que això de moment no és tècnicament possible...

 

2.- Estic d'acord amb aquells que s'han negat a jutjar Lluís Salvadó perquè creuen que, en tractar-se d'una conversa privada, no ho han de fer.

 

3.- A la gent se l'ha de jutjar pel que fa, no per les conyes privades -de mal gust o no- que la policia ha gravat i algú ha filtrat -cometent un delicte- als mitjans de comunicació.

 

4.- És donar sentit i alimentar la 'guerra bruta' de l'Estat arremetre contra Lluís Salvadó pel contingut de la conversa que té amb un amic. Els qui van dissenyar l'operació confiaven tant en el parany que no es van molestar a dissimular i van fer pública la gravació l'endemà de les manifestacions feministes del 8 d'octubre.

 

5.- Segur que una broma privada expressa el que 'veritablement' creu una persona sobre un alguna cosa o algú? Quan es fa broma el que es busca és fer broma, es busca el riure o el somriure, la complicitat, no expressar el que profundament, en consciència, un pensa sobre alguna cosa o algú.

 

6.- Explicar un acudit a un amic sobre francesos, ens converteix en anti-francesos? Rotundament, no. Si jo, que sóc calb, faig conya sobre els calbs, esdevinc un menyspreable enemic dels calbs?

 

7.- Posats a escandalitzar-se, no entenc que ningú no hagi parat esment també en la forma -com si fos una rifa- amb què -igualment en broma- es parla de donar una responsabilitat tan seriosa com és la de ser el titular d'una conselleria.

 

8.- Escoltar les converses privades dels ciutadans (si fos possible, també els pensaments) és una característica definidora del totalitarisme. El totalitarisme persegueix també la ironia, la broma i l'humor.

 

9.- Que els mitjans difonguin converses privades com la que ens ocupa no té a veure amb el periodisme, sinó amb la 'guerra bruta' i la manca de deontologia: no hi ha res en la conversa que justifica violar la privacitat d'algú, no hi ha un interès públic que ho justifiqui.

 

10.- Una repte important, en les persones, els col·lectius i les societats, hauria de ser evitar les actituds inquisitorials, per molt justa que sigui la nostra causa (per a mi, la igualtat d'oportunitats entre gèneres i colors de pell ho són indubtablement). I no caure per l'espiral del linxament.




Comentaris
Ha plogut molt des d'aleshores però el fons de l'assumpte és el mateix. Deixa't de privacitats i centra't en els càrrecs, Sintes
Segons Plutarc, Publio Clodio Pulcro, amb una gran fortuna, estava enamorat de Pompeia, la dona de Juli Cèsar. Durant una festa religiosa va entrar a la casa de César disfressat de executant de lira, però va ser descobert, capturat, jutjat i condemnat per engany i sacrilegi. César va reprovar a Pompeia, tot i estar segur que ella no havia comès cap fet indecorós i de la seva fidelitat, perquè no n'hi ha prou que la dona del Cèsar sigui honesta; també ha de semblar-ho.
Ramon
Si l'enxampat hagués sigut del PP, hauria sigut la pròpia ERC que s'hauria posat com tant li agrada a fer de palmero d'unes esquerres espanyoles que haurien demanat un auto de fe contra l'enxampat.
Telva acaba de
desmentir a la Nancy , estic esperant que algú en demane la dimissió, sobre tot un twit de ada colau.
plutarc
Totalment d'acord, sr. Sintes. La raó del linxament contra en Salvador és la fanatització i la mentida constant que han d'usar les feministes per simular que no hi ha igualtat i per tant exigir favors cada vegada més grans a les dones, i fer creure que els homes son pitjors que les dones.
Dues fites de la democràcia autèntica
Vida privada i sentit de l'humor. L'humor només està prohibit en les dictadures més totalitàries i tot i així segueix havent-n'hi d'amagat i molt. Acceptar, tolerar i celebrar l'humor és propi de les democràcies autèntiques, no de nom només. I del respecte a la vida privada, sabent-la diferenciar de la pública, exactament el mateix.
Ramon
Els que denuncien el linxament anirien en primera fila amb torxes si l'enxampat no hagués sigut dels seus. I tots ho sabem. Si tinguéssim unes esquerres com les de les democràcies encara podríem parlar-ne. Tenint les que tenim, mira, que es fotin. Que tastin la seva pròpia medecina. Per cert, pedòfils, contrabandistes, converses masclistes com no les deu haver dit ni Berlusconi. Bon historial, ERC.
Ramon
L'intolerant no té cap dret a demanar per ell, només per ell, tolerància. I no hi deu haver res més intolerant en tot Europa que la mena d'esquerres que corren per aquí. Ni tampoc de més hiperlegitimat.
Ramon
Van dur-lo a Europa i tot, el cas d'aquell del PP que havia perdut un cara a cara amb una sociata i es va voler excusar dient que quan un home debat amb una dona malament si perd però també malament si s'hi imposa perquè el farà quedar antipàtic, prepotent. Excuses. Havia perdut el debat i punt. Però no crec que l'excusa no tingués alguna veritat. En tot cas, allò estava a anys llum de l'enxampada masclista a aquest republicà però tot i així els que ara reclamen tolerància van crucificar-lo.
Ramon
Per infinitament menys, un polític que no sigués d'ERC o de les esquerres sucursalistes ja hauria estat fulminat del càrrec, mai dels mais no tornaria a cap càrrec polític i tot i així el cas continuaria viu en la memòria i servint per atacar el seu partit com masclista.
Rumana bien dotada
"Posats a escandalitzar-se, no entenc que ningú no hagi parat esment també en la forma -com si fos una rifa- amb què -igualment en broma- es parla de donar una responsabilitat tan seriosa com és la de ser el titular d'una conselleria" Ese es precisamente el problema. Nombrar consejera de Educacion a una brasileña o rumana bien dotada sólo porque es vistosa es una broma. Nombrar secretario de Hacienda a un memo integral solo porque es independentista es nuestra lamentable realidad. Así nos va.
Ramon
Tenim unes esquerres que veuen la política igual que Tomás Roncero veu el futbol. Una mateixa jugada, clavada, idèntica, la veu d'una manera o de la manera contrària segons que s'hagi produït en l'àrea del Madrid o en la rival. Sempre dic que Catalunya necessita algun partit conservador o liberal. Però potser seria millor fer-ne primer un d'esquerres que sigui democràtic, és a dir, sense hiperlegitimacions progres, perquè llavors ja serà més fàcil i de calaix que sorgeixi l'alternativa.
Agosarat
Com pot blasmar-se amb estúpid to moralitzant, de beateria esquerrosa o claveguera espanyola, una divertida i metafòrica conversa (més que siga un diàleg poc graciós i més) privada entre dues persones que estan posant -li divertiment a un tema que sembla costós d'enllestir? Que ara, ja ningú és masturba pensant amb altres, siguen monges, xaperos o reines?
Narcís ( així és! Renoi, no n'és difícil ni res ' explicar l'obvi ' ! )
Tema més que passat .. però l'autor té tota la raó, ço és, només faltava cercar cinc peus al gat .. només faltava ser tan perepunyetes .. només faltava no poder " bromejar " o propòsit de fer riure sense fúmer's amb ningú ni directament ni indirecta ! PD : verament .. criticar així, a sobre, conversa sagrada/ privada; a sobre, amb amic o company; a sobre, sense haver-hi ningú que pogués sentir-s'hi susceptible o ferit . . . . . n'és practicar grau de jihadisme !

envia el comentari