Nosaltres els patriotes

"Nosaltres tenim honor, lleialtat i defensem la pàtria sense exhibir-ho a Instagram acompanyat d'imatges violentes i homes barbuts"

L'altre dia, avorrit, vaig començar a tafanejar comptes de xarxes socials de gent que es definia com a "patriotes espanyols". Hi vaig arribar perquè sóc un erudit de la religió nòrdica i, curiosament, molts d'aquests comptes tendeixen a utilitzar paraules i iconografia víking en les seves publicacions personals. Fotos d'homes barbuts amb casc de banyes (incorrecció històrica), espases, martells, destrals i un ús matusser del concepte Valhalla. Bé, tant se val, el cas és que vaig iniciar una mena d'espeleologia a les xarxes socials de senyors i senyores molt nacionalistes d'Espanya (cosa molt lloable). Hi abundava l'orgull de pertinença (patriotisme), exigències de lleialtat i honor i, a banda, un exhibicionisme considerable de la feina de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en casos sensibles socialment i en els que ells hi han tingut un paper remarcable. El rescat d'un nen perdut, la resolució d'un assassinat notable o la seva tasca a les carreteres. Tot absolutament lògic. Ara bé, com que tinc la puta mania de ser català i ja sabeu que els catalans només pensem en Catalunya, vaig anar a buscar les publicacions que havien fet aquests comptes després de l'1 d'octubre.

 

Potser no us sorprendrà a vosaltres, però a mi em van xocar les coses que hi deien. En resum, i per no fer-nos mala sang, ens criticaven de manera més o menys agressiva. La majoria de comptes "patriòtics d'Espanya" ens posaven de volta i mitja mentre defensaven la "feina" dels seus policies durant l'1 d'octubre. Aquestes crítiques em van semblar molt incoherents amb tota la parafernàlia pseudovíking que penjaven altres dies. 

 

Honor! Doncs nosaltres vam defensar amb honor una causa tan legítima com la voluntat d'un poble. Amb honor vam defensar les escoles i amb honor ens vam comportar malgrat les vexacions i amenaces. Amb honor vam donar la cara sense armes mentre la policia disparava bales de goma i es protegia amb armadures medievals. No hi ha honor en pegar una iaia.

 

Lleialtat! Què és més lleial que jugar-te la cara per principis? La gran majoria, per no dir tots, vam ser fidels a les idees i a la gent malgrat que era perillós. Vam ser lleials a la gent que volia expressar-se (a favor o en contra de la independència). Sí, fins i tot vam ser lleials als que volien votar NO i vam lluitar perquè tinguessin urnes i paperetes. 

 

Patriotisme! No cal allargar-me gaire, en aquest punt. Defensar la pàtria sense armes i sense cridar-nos "a por ellos" els uns als altres. Defensar "la pàtria" no com una abstracció política inconcreta sinó com una realitat materialitzada en dos milions de persones amb dret a dir-hi la seva. La pàtria d'un poble que volia poder opinar sobre el seu propi destí com a nació del món.

 

Nosaltres tenim honor, lleialtat i defensem la pàtria sense exhibir-ho a Instagram acompanyat d'imatges violentes i homes barbuts.




Comentaris
La voluntat d'un poble
Sempre ensopegant en la mateixa pedra. Tota la voluntat d'aquest poble (el català?) la representen uns 2 milions de votants (per comptar d'alguna manera), menys de la meitat del cens electoral i menys que els votants no secessionistes.
A "La voluntat d'un poble"
Ah, sí? Som menys? Per això envieu la Guardia Civil a apallissar-nos? Per això ens prohibiu votar? No, amic, no: sóm més, per això ens envieu la GC a apallissar-nos i per això us fa pànic que votem a un referèndum!
La voluntat d'un poble i tant que si!
A qualsevol país democràtic la voluntat del poble es mesura per la suma de vots vàlids emesos que assoleix la majoria en un referèndum o unes eleccions. Res de majories silencioses o apropiació indeguda d'abstencionistes, maniobra típica dels pseudodemòcrates espanyolistes o catalans amb síndrome d'Estocolm.
A "la voluntad d'un poble"
Serem més o serem menys, però som un poble.Si no voleu que ens diguem catalans, perquè vosaltres, unionistes, també voleu dir-vos catalans i afirmeu que ho sou, ens direm "Separatistes",ens direm "independentistes",si us agrada més.Perquè et quedi clar, som aquell poble, que malgrat el que estigui escrit al nostre DNI, NO VOLEM SER ESPANYOLS. T'agrada més així, senyor o senyora "la voluntat d' un poble".
Tot això és una conya
Ho diu si punxes en el nom de l'autor: (Oriol Jara) ha estat guionista a Minoria Absoluta i ha treballat al Polònia, al Crackòvia i a Buenafuente. És un guonista de coses de conya i sembla que més d'un es creu qu'aquest article de conya va de debò.
MIK
ELS CATALANS NO SOM CASTELLANS. ELS CATALANS NO SOM VÍKINGS. ELS CATALANS NO SOM KLINGONS.
Chimichanga
Els asturians no són castellans, ni els aragonesos, ni els andalusos, ni els catalans, ni els extremenys, ni els de Melilla ..... Però tots són espanyols, inclosos els castellans.
Marc Antoni
Et felicito Oriol; crec que has fet una definició relatada del que és el patriotisme cívic que no va en contra de ningú, però que defensa valerosament i pacífica els principis ètics en què es basa. Francament, m'ha agradat molt!
Pues fíjate tú
Que a mí estos "patriotas" de chichinabo me siguen pareciendo una panda de anarquistas y descendientes de los republicanos que "perdieron la guerra" y ahora están aquí dando por saco un rato porque como dice el autor "están aburridos" y se ve que no tienen maldito ná mejor que hacer.
...SIEGFRIED...
...NO HAY DURO QUE NO SE ABLANDE...
Narcís ( cap persona de bona voluntad, de bona consciència, de bon espirit, de bons sentiments i, per descomptat, d'intel·ligència fossi mínima .. faria ni de bon tros la baixesa, la vilesa , a sobre, delatant-se d'allò més .. que fum aquest engendro d'estat ! )
Mai per mai un patriota furtaria/ atracaria, estafaria, defraudaria .. abusaria, perjudicaria, fumeria .. infamaria, difamaria, injuriaria .. calumniaria, inhabilitaria, empresonaria .. . . . un compatriota ( i defora o país veí o estat aliè àdhuc s'ho fan entre ells ! ) ! PD: n'és obvi qui té i practica aquestes qualitats morals !
Ramon
No hi pot haver major indecència que la d'espanyols i botiflers que ens neguen el dret a l'autodeterminació però després aventuren qui és majoria i qui no sense haver-nos pogut comptar. Tanmateix, nosaltres, que sí que defensem el dret i que l'hem intentat exercir sí que tenim tot el dret a inferir com molt plausible que som majoria i que en una votació en condicions democràtiques escombraríem malgrat la colonització.
Ramon
Un post anterior afirma que els catalans som espanyols. Depèn del que s'entengui per espanyol. Si s'entén Espanya com herència de la Hispània romana, sí, és clar, els catalans seríem espanyols igual que ho són els portuguesos. Però no pas tots: els nostres compatriotes de la Catalunya Nord ni així són espanyols. Però, entenguem-nos, els nostres enemics no es refereixen a Espanya en aquells termes sinó en termes nacionals i en aquests termes no ens enganyen, Catalunya no és Espanya.
Ramon
A nosaltres, els catalans, qui ens va conquerir i annexionar va ser Castella. Espanya ni tan sols existia com a nom oficial de cap ens polític. Segles després, Castella va fer-se dir Espanya tot i no controlar la totalitat del que havia set la Hispània romana (li faltaven Portugal i Gibraltar) perquè pensava que amb aquest nom els seria més fàcil d'assimilar-nos, castellanitzar-nos. Però l'únic que han fet és que rebutgem l'espanyolitat atès el sentit nacional que li volen donar.

envia el comentari