Barcelona: Un tramvia nou dins la història de sempre

"A Barcelona, i a Catalunya en general, li cal molt que la seva població pugui moure’s amb facilitat pel territori, i cal resoldre políticament aquesta necessitat"

El dia 16 de juny de 1908 Clorinda Matto desembarcava a la nostra ciutat enmig del viatge que feia per diferents ciutats d’Europa. Anava prenent notes de tot, i l’any 1909 es va publicar el seu Viaje de Recreo.

 

Sobre Barcelona, dins les pàgines del llibre, hi deia: “El movimiento comercial es activísimo en Barcelona, y los sistemas de locomoción son los últimos en la nomenclatura del invento”. Sorpresa, plena de sensacions ambivalents, afegia en parlar de la nostra ciutat: “El crepúsculo descolorido se extiende rápidamente y comenzamos a descender por la ruta de Vallvidrera, en cuya planicie están situadas multitud de fábricas, pues Barcelona es una de las ciudades notables por su industria. Todo lo fabrica (...), y no me explico por qué, en este concurso del progreso, conserve los ferrocarriles en su casi primitivo sistema y con un servicio malísimo”.

 

Dins una tradició de llarg recorregut, les gents americanes havien viatjat sempre per Europa: entre les acaballes del segle XIX i els primers anys del segle XX, a més, quan encara els governs americans feien servir el discurs de la necessària modernització de les seves polítiques, moltes persones intel·lectuals, com Clorinda Matto, reberen encàrrecs d’estat per fer viatges per Europa a fi que hi identifiquessin polítiques públiques útils, de desenvolupament, nous models de creixement. L’objectiu era que aquestes dones i homes americans, intel·lectuals, tornessin allà amb models de progrés per a Amèrica. De les descripcions que l’autora fa de Barcelona en el seu text, però, es desprèn la seva sorpresa davant la contradicció: hi veia estancament i modernitat alhora, creixement i pobresa, exclusió i molts diners, a Barcelona. Si Clorinda Matto tornés, avui, escriuria paraules semblants sobre la nostra ciutat. En baixar del vaixell l’escriptora quedà sorpresa, també, per la quantitat de gent que hi havia al Port de Barcelona demanant almoina.

 

La ciutat tenia llavors, més o menys, uns sis-cents mil habitants, i poc després d’un any del viatge de Clorinda esclataren primer la vaga i després les revoltes que constituïren la Setmana Tràgica

 

Alguna cosa hi ha, dins la història de Barcelona, que posa en evidència que les polítiques de creixement han anat per un costat, i les de cura del benestar de la seva població, per un altre.

 

Avui, l’any 2018, un important indicador d’exclusió social a Catalunya és el difícil accés de molta gent als serveis de transport, i una de les competències de més difícil solució a nivell de governs municipals és alhora la del transport: a Barcelona, i a Catalunya en general, li cal molt que la seva població pugui moure’s amb facilitat pel territori, i cal resoldre políticament aquesta necessitat.

 

A cinc dies que se sotmeti a votació la nova connexió de tramvia a la ciutat, i després d’una enquesta en què més de la meitat de la població preguntada, de tota l’Àrea Metropolitana, d’entre 17 i 80 anys, és favorable al nou projecte, no hi haurà tramvia nou, de moment. S’escalfen els motors de les eleccions municipals de l’any vinent, creixen els retrets, i va minvant la possibilitat d’acció municipal. Que les sales de premsa, si us plau, no siguin més importants que el benestar de la gent de Barcelona.

 

Clorinda va marxar de Barcelona decebuda... sort que la ciutat va saber regalar-li “el aroma que satura la atmósfera y los colores matizados que recrean la fantasía de la Rambla de las Flores”.




Comentaris
lupus
La famosa enquesta ha estat feta a menys de 1000 persones i per la mateixa empresa que molts cops ha fet les de La Vanguardia. Fiabilitat? Ja sabem lo encertades que són les enquestes i com acostumen a dir el que qui està al poder vol
Maria
Volem Metro perla diagonal i fins a Sant Joan Despi. No volem anar tant poc a poc com amb el tram una antiguetat prehistorica
Baldiri
Que poc ha tardat a quedar al descobert el pufo de l'enquesta ;-)
Ja n'hem vist de tots colors...
¿Quins coneixements de les disciplines que confegeixen l'Urbanisme tenen els 800 votants de la soi-disant "enquesta" pagada per la senyora Colacao, i també la pròpia Autora de l'article? ¿Algú d'ells sap potser com incidiria el projectat tramvia en la vida dels barcelonins? ¿En el tràfic de la ciutat? ¿En l'economia? ¿En l'equilibri entre barris? ¿Quins savis han fet estudis imparcials, seriosos, documentats, i a on han sigut publicats? ¿De què va la cosa, ara? ¿Dictadura, pura i dura?
Coherència
Sembla que la senyora Patrícia enyori vells temps. Demanar per demanar jo voldria que els trens anessin amb màquines de fum i tornessin els carros de les escombraries. Segur que si preguntem a la gent com l'empresa del Tram ha fet (fa mig any senyora Colau, no ens enganyin) tothom diria que sí. Què xupiguai tot plegat!
Carles Viñals Casado
El franquisme ja no funcionava i fou canviat per una "democràcia" lliurada a un electorat de baix nivell cultural, preocupat per satisfer les seves necessitats bàsiques, condicions que els beneficiaris de la dictadura (i del "canvi") propiciaren. Només així, els politicastres populistes han pogut desviar l'atenció del poble de la font dels seus problemes, per centrar-la en la implantació o no d'un tramvia. Felicitats, Colau: Has aconseguit que t'aguanti la mateixa ignorància que aguantava Franco
Narcís ( agrair no fer ' negoci ' de crims .. tant de bo fes igual a l’hora de generalitzar sinó totalitzar sexe amb criminal ! )
Parlem clar i català .. n'eren/ són les ' avantatges ' de ser dessota bota militari espanyola ( abans, ahir, avui i .. esperem no demà .. fos només perquè no hi hagi altra Clorinda penjant-nos el que no seria! ) en lloc de nació lliure! PD : bé, avui, com munt d'altres cops, res a dir de .. no fer categoria d'" assassinats " .. no sigui perdem-hi punts o/ i mèrits o/ i suports, tot plegat, coartada per seguir amb el tretze són tretze per raó de . . . sense comentaris !
Narcís ( ara que hi penso .. )
No seria sobrer l'autora se n'assabentés quin tren fou el primer d'aquest estat i .. qui el pagà i perquè s'hi féu ! Així mateix, se n'assabentés que van fer els d " allà a baix ' o un altre pagat .. i de privilegi / gaudi .. sense comentaris ! PD : es molesti l'autora a descobrir-ho !
Narcís ( i per acabar .. perquè és comentar amb un ' mur de tancament ' .. a saber els interessos d'allò més inconfessables que no pas de justícia quina fos ! )
No seria gens sobrer, atès que parla/ escriu constantment de masclisme .. de patriarcal .. que si això, que si allò, que si patatim , que si patatam àdhuc nyeu-nyeu, nyau-nyau .. escriure de politicastra-es fument-se'n fotos a revistes de paper cuixé totes vestides de personatges de catifa vermella d'Hollywood .. i, què dir-ne, d' aquesta darrera o ' señorita ' al mateix Parlament ( també culpa de l'home, oi?) ! PD : i si m'amoïna gaire .. de les altres .. amb vestimenta - paperot progre !

envia el comentari