Modus vivendi

"Ha anat menys gent a la mani del “seny”, com van minvant les concentracions de l’altre bàndol, siguin per l’escola, els presos, o els participants a les votacions de l’ANC"

Fa pocs dies Inés Arrimades acusava la colla de fugits, empresonats i corifeus de l’independentisme de fer del “procés” el seu modus vivendi. Si això és veritat, aleshores s’hi ha d’incloure ella mateixa i tots els que han basat el seu creixement en la disbauxa actual. O és que no hi ha en el seu programa propostes que la gent humil d’extracció socialista (i fins i tot popular!) no hauria d’admetre ni un sol minut? Gràcies al “modus vivendi” que critica s’ha convertit en a-ideològic  vot refugi.

 

Cada cop que es convoca una manifestació “unitària” es parla evidentment de la unitat del bàndol, i si és evident que algunes de les consignes que es poden sentir en qualsevol d’elles són acceptables, el problema és que sols agraden quan s’apliquen a l’enemic. Així Tabarnia és més escandalosa que Catalunya perquè, agradi o no, aquesta és una realitat històrica, institucional, lingüística, i aquella, un invent burlesc que sols té sentit si es nega també Espanya com a subjecte polític. Però és ben clar que l’interès espuri val fi i tot el cost de fer-ho tot relatiu, tot líquid.

 

El mateix tipus de fariseisme polític trobem en altres temes. El més recent és la presó permanent revisable, el rebuig de la qual ha estat front comú de reputats penalistes d’una i altra ideologia que semblen no recordar que la indefinició d’aquesta mena de pena (no la seva durada, que podria ser qüestionable) es basa justament en el fet que ha de servir a la seva rehabilitació (estadísticament tendent a zero en el cas dels perfils psicopàtics) No vull creure que hi ha mala fe en la seva crítica, i efectivament no és el cas regular aquest tema a cop de crim. Però ni s’entén que el partit que critica el modus vivendi dels altres hagi estat capaç de canviar de parer just entre la mort de Gabriel i la seva troballa; i menys encara que els més esquerranosos plantejaments la neguin aquí per creure-la necessària a l’Argentina.

 

Ha anat menys gent a la mani del “seny”, com van minvant les concentracions de l’altre bàndol, siguin per l’escola, els presos, o els participants a les votacions de l’ANC. És esperable que a les properes eleccions una part del votant més motivat, potser el més radical, es quedi a casa, fart, com en el fons ho pot estar la majoria, d’aquest esforçada feina dels nostres polítics de continuar tibant la corda, a banda i banda, pel seu pur (impur) interès particular, impròpiament també dit des de fa uns dies, modus vivendi.




Comentaris
Narcís ( verament a nostres mortificats els esmenta de ' modus vivendi ' ..? quina barra ! no sé perquè al final em decidí llegir-la i menys encara comentar res !) ( d’altra banda, aquest ésser o ‘ no sé què de l’oposició ‘ .. no mereix ser escoltada ni opinada .. n’és d’una fotesa i maldat..!)
Com pot ser possible posar al mateix balançó : demanda legal, lícita, legítima, democràtica i pacífica de poble ensems amb llur Parlament i Generalitat .. amb ofensiva de poder aliè sucat amb oli tot inhabilitant, plomant i empresonant tot trepitjant Declaració Universal dels DDHH, Carta Internacional d'aquests , Conveni Europeu dels ídem amb llurs protocols i mateix Dret Internacional i, per si no fos prou, sanguinàriament ? PD : estirar la corda .. diu ?
Narcís, por favor, tomate la medicación, que da cosa verte así...
Picafort
Amb el títol de l'article pesaba que trobaria una explicació de la vida que porta l'autora. En realita,t no crec que gaire gent li faci punyetero cas en les seves anades i vingudes per totes les tertúlies possibles que funcionen. Es a dir que les seves opinions son per anar farcint l'actualitat i resulten de lo més innocu i irrellevant: modus vivendi "innocuus"
Narcís ( gràcies per esmenta'm pel meu nom de baptisme .. ja n'és un petit avanç ! ) ( quina persona mínimament bona pot dormir bé i riure àdhuc contenta d'haver-se conegut .. quan hi ha persones bones innocentes fora mida, a presó ? )
Sento no entendre't gens ni mica, ni poc ni gaire ( serà culpa de la ' immersió lingüística ' , oi ? ) ! PD : diguem, què més ens hi ha de fer aquest estat perquè deixis de defendre'l ? Ça com lla , no em responguis pas, ço és, ha estat pregunta retòrica !

envia el comentari