Estic trist

"Què trista la lliçó que aprenen els nens quan descobreixen que no poden fiar-se d'un adult"

Estic trist perquè una dona ha arrossegat un nen al món podrit i fastigós dels adults. Cada cop que passa això tinc honestes ganes de plorar. Ho dic com a pare de dos nens. Un d'ells, per cert, de l'edat del famós Gabriel. Sé que el seu món és molt millor que el nostre. Que són sincerament feliços i que, quan no ho són, no dissimulen per interessos obscurs. Simplement, ho demostren. Perquè aquesta és una grandesa impagable del món dels nens: l'honestedat. No menteixen (en general). No fan veure que... No fan somriures falsos ni et diuen que ets amic seu, si no ho ets. La mirada d'un nen és tot un fenomen de la naturalesa. Si no l'heu sentida no sabeu què és la vida. La mirada d'un nen és d'acer. Et mira i REALMENT T'ESTÀ MIRANT. Notes la seva atenció, el seu cervell i el seu cor atents a tu. Perquè no miren com nosaltres, que ho fem amb aquella mescla d'indiferència i avorriment. Oi? Mirem per mirar. Fins i tot les coses que ens agraden les mirem d'aquella manera. Que ni fu ni fa. 

 

Què trista la lliçó que aprenen els nens quan descobreixen que no poden fiar-se d'un adult. Ells fan el que nosaltres demanem perquè confien en la gent. Pensen que, si els demanes que es prenguin un xarop, ho fas pel seu bé. Pobrets, què innocents i què bons. Què trist quan, de cop i volta, un adult els demostra que som mentiders i bruts i salvatges. Que els enganyem en comptes de tenir cura d'ells. Què trist. Una de les coses que més em sedueix del cristianisme és la relació de Jesús amb els nens. El fet, per començar, que existís un "nen Déu" nascut en la misèria però envoltat de l'amor dels pares. I, òbviament, les dolces paraules de Jesús dirigides, precisament, als infants. La importància que aquesta etapa tan bonica té en una religió adulta com la cristiana. L'etapa on l'ésser humà és modèlic. On els problemes duren hores, els odis, minuts i l'amor és constant. Viuen per estimar. Per passar-s'ho bé, per jugar, per aprendre. Gaudeixen de cada cosa nova que descobreixen i estimen sense límits. Tant que, a vegades, són utilitzats.

 

Estimeu-los sense límit, com fan ells. Estimeu-vos entre vosaltres i no mentiu i no aparenteu coses que no sou o que no sentiu. Adoreu-los com a éssers superiors que són. Perquè ells són millors que nosaltres i no empitjoren per l'edat, sinó perquè nosaltres els arrosseguem a un món miserable. I ho fem, a sobre, dient-los que és així com han de viure i com han de ser. Potser cal no donar-los ordres i escoltar-los més sovint. Som com aquells mediocres que intenten que les persones brillants es tornin mediocres, per sentir-se menys inferiors.




Comentaris
dani
Simplemente Bravoooo, gracias por tus palabras que encuentran recepcion en todos aquellos padres que hoy estan muy tristes pensando que un ser human puede matar un niño con extrema frialdad y estar como si no pasara nada.
Narcís ( millor seria parlar de com pot haver-hi tan criminal estranger .. serà que n'hi ha pocs del propi estat ! ) ( l'estat té les competències .. i perquè si no controla res o tant se li en fum ? ) ( el que no pot ser és que una persona visqui dia rere dia angoixosa davant ‘ ruleta russa ‘ ! )
Peròòòòòòòò de debò cal fer un " panegíric " d'allò que és la ' infància ' , d'allò que és un nen-a , d'allò que és una criatura, d'allò que és .. un fill-a ? PD: ça com lla, això no desfà, malauradament, la maldat hi pugui ser !
JoanaLa tristesa
la tristesa estor goig mentres hi hagi hommes que pensin i siguin tan sensibles com tu. Gracies per aquet article.

envia el comentari