O unitat republicana o Borbons

"El 'clic' definitiu es pot fer capitalitzant l'exili al món i legitimant la República per als ciutadans amb el procés constituent i unes políitiques socials pròpies d'un Estat regit per la justícia social"

No hi ha DUI a la vista, ni desobediències obertes, ni llei de transitorietat jurídica. Hi ha presos polítics, exiliats, repressió, 155, vulneració de drets bàsics i un jutge prevaricador que perverteix l’activitat democràtica del Parlament per protegir el règim que l’alimenta. Aquesta és la realitat. Exigir als teus socis canviar-la abruptament és absurd per impossible, però encara és més absurd deixar morir el valor de l’1 d’octubre i el 27 d’octubre per batusses partidistes. Dos dies en què Catalunya va ser República i l’Estat espanyol va fer fallida. Però contra la repressió, les clavegueres i l’autoritarisme d’Espanya no n’hi ha prou amb bona fe i legitimitat democràtica.

 

Cal una acció internacional permanent, política i judicial, la creació d’unes estructures capaces de suportar els atacs d’un Estat disposat a tot per defensar el seu negociat i, sobretot, un procés constituent que impliqui tota la societat en el canvi de marc mental de súbdits a sobirans, de règim corrupte a república. Enfrontar-se a la monarquia, a l’IBEX-35 i a una policia i uns tribunals amb genètica franquista no és pas poca cosa. Tant les institucions com el carrer han d’estar preparats. Qui sap si el 27 d’octubre el carrer ja estava preparat i van fallar les institucions, o potser el carrer també estava verd però es va crear la il·lusió benintencionada de la maduresa.

 

Tant se val, no es pot retrocedir en el temps. Però sí començar a preparar el terreny per fer el ‘clic’ definitiu en un escenari raonable a dos o tres anys vista, capitalitzant l’exili per legitimar el projecte republicà a ulls del món, lluny de les grapes de Madrid i la seva premsa. I des de Catalunya, legitimant la República per als ciutadans amb la seva implicació directa en el procés constituent i a través de lleis i polítiques socials que preparin el país per ser un Estat regit per la justícia social i la democràcia més pura. En aquesta feina, el Parlament, però també el Govern i els ajuntaments seran claus.

 

Els ajuntaments... Primera gran oportunitat per fer un plebiscit: O monarquia o república. Per què no llistes unitàries republicanes en tots els municipis de Catalunya? Sense quotes de partit, sense interessos personals i sense lluites fratricides. La força que tindrien aquestes llistes seria brutal arreu del territori, i probablement convertirien Barcelona en ciutat republicana. Sense la capital de Catalunya decantada, tot serà molt més difícil. Però els partits fugen de la unitat d’acció republicana com de la pesta quan van a les urnes. Una por que no tenen la majoria d’electors independentistes. O és que a les manifestacions de l’11S i pels presos polítics no es donen la mà sense ensenyar prèviament la butlleta de vot?

 

Per fer aquest ‘clic’ cal màxima unitat republicana. Tenir clar que realisme no vol dir renúncia ni rendició, sinó redefinició d’estratègies, generositat i responsabilitat. L'alternativa, només, són els Borbons.




Comentaris
Ramon
Les úniques apel·lacions republicanes durant el procés eren espanyolistes. Espanyoles. Republicanisme és espanyolisme. Republicanisme és traïció.
O sigui, que no hi ha cap república en marxa
Perquè com molt bé diu l'autora: no hi ha DUI a la vista, ni desobediències obertes, ni llei de transitorietat jurídica. Això de la unitat republicana, escenari raonable a dos o tres anys vista i tal, recorda molt aquella iniciativa de 2016 que es va anomenar Reinicia Catalunya. Pobre hamster, el que ha de rodar.
Giramón
Davant d'un estat corrupte que es vanta fins i tot de prevaricar, anem nosaltres i com sempre volem fer bé les coses. Som rucs, sincerament. Recordo tant Victus, haver perdut catalunya per fer la guerra neta, quan l'altre està disposat a guanyar i prou. Doncs au!
ERDOGAN RAJOY
Mentre els partits poplitics indepes només estiguin pels seus interessos de partit, aixó no anirà enlloc. LES SEVES MIEERIES, LA NOSTRE DSGRÀCIA. Son els partits els que no estan interessats de veritrat per la república. Nomes parlen per quedar bé. I no se li pot demanar a la ciiutadania que es trenquii la cara quan ells tenen aquets corportaments miserables. El problema no son els ciutadans. El problema és la miseria dels partits politics, inclosos els unionistes (PP, C's, PSOE català, CenC).
El poble si estava preparat
Els únics que tenien algunes esperances que Espanya no s'atreviria a una repressió tan brutal o que li ho impediria eren els il.lusos terç i pdcat.el poble sabíem a què i a qui ens enfrontavem i estàvem disposats a TOT. Els qui ni savien ni estaven disposats eren ells.no necessitem motivació,necessitem una clase dirigent capaç d'assumir les seves responsabilitats.
jo
La ÚNICA REALITAT que val és que Espanya té exèrcit, els cossos policials i els grups neonazis. Nosaltres no tenim res. La Història del Món sempre s 'ha escrit a ósties. I si algú espera que vinguin de fora (Europa) a ajudar-nos és imbécil.
Els d’aquí es volen carregar els que son al exili
i ens volen tancar a una presó a on ells es reparteixen la quota de poder amb psc i comuns i podemites. El nou partit de JxC els fa més por que una pedregada.
De quins republicans parla vosté
els de la meseta que regalen películes al nostre senyor? Realisme? a fer punyetes tots plegats. Banda d’impresentables.
Boi
Només cal que que els militants de ERC, PDeCAT, CUP, ANC i Òmnium ho tinguin clar fem de les municipals un altre plebiscit guanyem la República municipal i haurem fet el pas decisiu.
Victor
No puc estar-hi més d'acord. Sobretot cal treballar en positiu i deixar de veure traïdors a cada cantonada. El camí és molt clar i el derciu molt bé.

envia el comentari