Sense unitat i disciplina no hi ha futur

"Cal articular el flanc de la dignitat. El president i el govern, liderats des de Barcelona. La resistència, la contraofensiva i la internacionalització, des de Brussel·les"

Gairebé resulta un tòpic, una cançoneta, alertar que Catalunya es troba en un moment molt delicat i molt seriós. No vol dir que estigui derrotada, com celebren Rajoy, Sáez de Santamaría i, en les seves portades, la premsa 'hooligan' madrilenya. Travessem un temps decisiu, en què convé amidar escrupolosament el que es fa. A més, la feina és molta, i l'hem de fer molt bé. No ens podem permetre imprecisió en els càlculs ni més equivocacions.

 

Per començar, cal elegir president i formar govern -després de Jordi Sànchez anirem molt probablement a un tercer candidat o candidata, potser definitiu- i deslliurar-nos de l'antidemocràtic 155, sense que això vulgui dir, esclar, acotar el cap i dir amén a Madrid. Cal articular el flanc de la resistència, la contraofensiva i la internacionalització. El flanc de la dignitat. El president i el govern, liderats des de Barcelona. La resistència, la contraofensiva i la internacionalització, des de Brussel·les. Malauradament no és tan senzill.

 

Barcelona i Brussel·les han d'estar ben comunicades i actuar en estricta coordinació. És per això que comprenc que Puigdemont vulgui un president de la Generalitat en qui poder confiar, algú que garanteixi aquest lligam Barcelona-Brussel·les i l'ajudi a mantenir viva la flama de la legitimitat.

 

Però no sols cal tenir un president i un govern, i articular perfectament els fronts intern i extern. Fa falta un pla, un projecte de govern. Ha de ser intel·ligible i ha de ser dissenyat pensant en tothom, en tots els ciutadans: independentistes, no independentistes i mitjo-mitjo. Cal explicar-lo de forma molt clara i comprensible. Ha de ser també realista i no prometre el cel a la terra (la gent sap que la situació és anòmala i les possibilitats limitades). Calen compromisos que es puguin complir. Que s'han de complir. Només així la política recuperarà confiances i l'independentisme sumarà cors i consciències.

 

Però perquè tot això sigui possible hi ha una condició necessària que, per desgràcia, a dia d'avui sembla extraordinàriament difícil d'assolir: la unitat. La unitat entre les forces i els grups de l'independentisme. La unitat entre Barcelona i Brussel·les (el pitjor malson: el president i el president exiliat contradient-se i desautoritzant-se públicament; barallant-se).

 

L'episodi de la setmana passada protagonitzat per Sergi Sabrià, d'ERC, qüestionant, volent o sense voler, la candidatura de Jordi Sànchez per suggerir la de Junqueras és un exemple paradigmàtic del que cal evitar de totes totes. Igualment, l'article de Joan Tardà, que no diu res de l'altre món però que era del tot inoportú en l'actual context. Però no sols parlo d'ERC. També de Puigdemont i la pinya d'acòlits formada entorn seu. I del PDECAT, que, emperò, és qui de moment més està callant i qui paga la factura més alta.

 

(De la CUP no en parlaré avui. Em penso que és un fenomen diferent i a part. No és que siguin miops, és que el seu irrealisme els converteix en aliats objectius de l'espanyolisme. La seva afició al xantatge i al vertigen nihilista són dignes d'estudi -el que no sé és exactament de quina branca científica).

 

ERC –sobretot- i Junts per Catalunya han de pensar menys en el futur i pensar més en el present, en l'ara. Perquè si ara no hi ha unitat i tot se'n va en orris, el futur serà tenebrós. En canvi, mantenir la unitat amb ferma disciplina, costi el que costi -i, per exemple, enviar a galeres el responsable de les més mínima atzagaiada-, és el fonament per sortir de l'atzucac i tenir un futur millor i, per què no, ple d'oportunitats.




Comentaris
Albert
No entenc quina unitat digne de l'independentisme pot reclamar algú que menysprea la CUP. De moment és el partit que millor s'ha enfrontat a la repressió de l'Estat i el que ha defensat un programa polític sense cedir a la por ni la misèria moral. Hi ha crítiques a fer-los, però al final de l'article s'evidencia un rebuig que no és sinó pura prepotència. Patètic.
Isabel C.
Em sembla que no ho heu entès. Els qui som demòcrates de debò mai reconeixerem el govern de Vichy que deixa a mans d'un ostatge de l'enemic que ha jurat fidelitat a la Constitució espanyola i format per covards que exerciran de governadors civils de Franco. El president votat pel poble fou Puigdemont, no aquest Sánchez. I es va votar fer República a Catalunya, no a la capital d'un altre país que ja és independent. La CUP no és l'unica que pensa així, jo no sóc de la CUP i també ho penso.
Sempre hi ha un futur
Mentre ets viu tens un futur per davant, t'agradi més o t'agradi menys. Ara, que la no nascuda republica catalana tingui futur està per veure amb o sense unitat dels partits secessionistes.
Sonia
Discrepo gairebé en tot del seu escrit. Pdcat no ha dit res? Les declaracions de la sra. Pascal son una mostra de les seves intencions al igual q les d ERC. Referent a la CUP es pot estar allunyat d la seva ideologia anticapitalista però son els que de moment han estat coherents amb el seu programa, cosa que no es pot dir el mateix de la resta.
Narcís ( només afegir nostre President no ha qüestionat res així com també dir ser molt lletja la denominació d " acòlits ‘, quan n’era “ el vertader Govern de Catalunya ensems amb empresonats i amenaçats “ àdhuc molts ho serien sent sense la tirania d’aquest esguerro estat!)
La CUP no pot ' jugar ' .. no pas quan davant tenim un botxí sanguinari en tots els ordres, sia físic, sia jurídic, sia moral, sia ètic, sia econòmic, sia en difamar-nos internacionalment .. així no pas davant subjecte tan criminal ! PD : ha de servir justament pel contrari .. tapar forats que puguin ressorgir entre PDeCAT i ERC .. forats obvis quan hi ha convivència pro un mateixa fi d'allò més transcendental ( o, per ventura, la CUP vol desaparèixer del tot de nostre Parlament .. ara 4 ! ) !
He leído el artículo...
...Y después no queréis que se os nombre con descalificativos, pero es que resulta difícil. Continuar la matraca. "Internacionalizar"¿Por quién?¿Por un hombre que está en busca y captura en su país?. Menuda carta de presentación. "Enviar a galeras" al disidente, al que critica o al que discrepa. Pensamiento único. Prohibida la libertad ideológica. Y continuar un plan que es muy perjudicial para los que están en la cárcel y los que entrarán después del juicio. Falsa realidad, la de este hombre
adrià
Curiós que parlem d'unitat, però la CUP, els únics que no s'han abaixat els pantalons i mentit a l'electorat són aliats de l'espanyolisme. Per contra, els assedegats de poltrones, responsables del fracàs del procés, trencant la paraula del 21D i arrossegant-se davant Espanya demanant clemència, són aquells qui ha de dirigir l'independentisme... Quan tens el cul llogat, acabes fent discursos clarament lamentables com aquest....
Pepet
Tot aixo es esperpentic i estem donant una imatge de catalunya hiperventilada ,a escocia i al quebec estaran flipant en colors

envia el comentari