“Ens aturem per canviar-ho tot” Una vaga feminista d’inicis de segle XXI

"Torna a passar que les coses senzilles semblen somnis inabastables, i que una part molt gran de la realitat ens és hostil i desagradable. Torna a passar que se’ns fa difícil ser nosaltres, dins aquest món"

Fa tres o quatre dies, mentre caminava amb pressa per Portal de l’Àngel i mirava de poder avançar entre bosses de shopping i la gent, em van passar pel costat les paraules que una noia deia a una altra. Es miraven els balcons d’un dels preciosos edificis que encara hi ha en aquest carrer de Ciutat Vella, i amb veu plena de sorpresa i d’enyorança, una d’elles deia a l’altra “ohhh!, mira... una casa amb porticons!”.

 

Vaig caminar uns quants carrers amb la frase i les dues noies rondant-me el cap: una casa amb porticons és una realitat senzilla, i viure en un lloc senzill que ens sigui amable, agradable i on puguem ser nosaltres, no hauria de ser un anhel. La casa amb porticons que les dues noies es miraven amb enyor i desig se’m va fer el món: torna a passar que les coses senzilles semblen somnis inabastables, i que una part molt gran de la realitat ens és hostil i desagradable. Torna a passar que se’ns fa difícil ser nosaltres, dins aquest món.

 

Que moltes, moltíssimes dones hàgim dit que ens aturem per canviar-ho tot, i hàgim triat el dia 8 de març per fer una vaga de consum, laboral, de cures i estudiantil diu molt de com estem vivint les dones i hauria de dir moltes coses als homes. En surten i en sortiran moltes, d’estadístiques aquests dies: números que parlen de feminització de la pobresa, números que parlen de vivències d’assetjament, de violacions, xifres que posen en evidència que la quantificació d’allò productiu és part d’un sistema masculí que no concep com a bé comú la creació i el sosteniment de la vida humana. Sortiran estadístiques amb la quantitat de llocs en els quals quasi bé no hi som, i es publicaran números de quotes i d’escletxes. Números i xifres importantíssimes, sí, però aquest 2018 ens aturem per canviar-ho tot: no demanem menys violència o més diners. Diem que marxem a una realitat on aquests no són els paradigmes de res.

 

La vaga feminista d’enguany, és anti-capitalista? Sí, però més: va més enllà de qüestionar un sistema econòmic en termes de xifres i de repartiment desigual de la riquesa. No ens aturem per reivindicar: marxem. La relació entre el capitalisme −des del seu naixement al segle XV fins avui, que viu la seva segona gran crisi− i els cossos de les dones ha estat estudiada brillantment per l’antropòloga Mercedes Fernández-Martorell. Ella ens ha explicat que els homes que han sostingut el capitalisme han donat per descomptat que la possessió dels cossos de les dones els permetia ser iguals dins un sistema de jerarquies i d’exclusions, que el repartiment de les “seves” dones els feia part de quelcom comú. Que el feminisme del darrer terç del segle XX i els feminismes d’avui hagin dit als homes que ja no, que els cossos de les dones són de les dones, explica una gran crisi masculina que s’expressa en cada cop més formes de violències contra les dones. D’aquí, és d’aquí que marxem del tot.

 

La vaga feminista d’enguany és expressió de com hem posat paraules i gestos al món les dones al llarg de la història: no marxem mai amb un cop de porta, nosaltres. Ens desplacem i fem néixer realitats més humanes, i ens hi quedem a viure. Ho van fer i dir dones com Luce Irigaray o Lia Cigarini, per exemple, quan després d’estar a la política dels Parlaments i dels partits polítics es van desplaçar cap a l’evidència que la política femenina no hi cabia, allà dins, i van obrir la finestra d’allò que s’ha anomenat “la política el desig”. Ho va viure i escriure María Zambrano, també, quan els debats filosòfics que l’envoltaven contraposaven la raó i l’amor, i ella va regalar al món un altre lloc: aquell d’ “allò que he estimat, quan ho he estimat, ha estat veritat”. Ho han fet moltes dones al llarg de la història, això de marxar i deixar de donar crèdit.

 

La vaga feminista d’enguany omplirà el món de cases amb porticons. Cases amb porticons oberts de bat a bat.




Comentaris
Narcís ( verament hi ha una mena de dones extravagants d'allò més sinó infantiloides! ) ( per què les menys adients són les que més missa canten?) ( si un hom resta rebentat àdhuc esguerrat fora mida per fer el més sofert .. com no hauria de cobrar més si així passés? )
Vinga a fer treballs forçats i arriscats .. treballs forçats .. treballs durs i arriscats .. treballs durs .. treballs ( amb tot allò que implica aquest mot o esforç, sacrifici, resistència, voluntad, rendiment fins el patiment .. que no n'és pas el mateix que feines, tasques, quefers, ocupacions .. i què dir-ne, distraccions, entreteniment, gaudis àdhuc fatxenderia ! PD : però si fins i tot a ' canviar els bolquers bruts als criançons ' ( sent sa mare ) ho esmenten de ' treball ' !
panxoman
Normalment critico els seus escrits, però avui, malgrat el sempre present menysteniment dels homes i santificació de les dones, trobo les seves demandes totalment normals. de totes maneres li vul especialment dir gràcies per escriure escletxa i no bretxa (salarial)
andreu_5
La reivindicació feminista en tema salaris és la següent: "si una persona fa, voluntàriament mitja jornada, ha de cobrar el salari sencer, però no més si és una dona". Us ho dic seriosament és el que es desprèn dels seus estudis. La "bretxa" salarial és deguda principalment al fet que el 22% de les treballadores fan mitja jornada, i en els estudis calculen: "Suma de salaris de les dones en un sector dividit per nombre de dones. Idem en homes". Però a igual treball i antiguitat cobren igual.
L'empresa sempre guanya
L'assumpte de la bretxa salarial està molt però que molt mal plantejat. La bretxa salarial general entre països desenvolupats i tercermundistes s'està tancant baixant el sou als països desenvolupats (o em vaig a produir fora). La bretxa salarial home / dona es tancarà baixant el sou als homes i estarem tots igual de malament. Temps al temps.
Narcís ( ah, que no pas .. que parlen d'ocupar llocs a banca, a consella d'administració, a . . . . . ! ) ( i, si us plau, ja n’hi ha prou d’escatainar tot barrejant crims o criminals amb el món laboral!) ( justament les dones que han fet o saben de treball de debò .. no es fumen contra els homes!)
Ras i curt i sempre parlant en sentit general que no pas total : 1. dones parlant d"' igualtat " .. aquesta hi serà quan fumin treballs durs/ sacrificats i amb munt de traspassades per accident laboral ! 2. homes no permeten facin aquests treballs ( i massa sovint forçats, munt d'hores, a corre-cuita i quasi sense lleure ) .. així dones busquen fer-los elles i ells a casa fent allò domèstic ( jo ben m'hi apunto i .. s'acaba aquesta ximpleria/ infantilisme sinó maldat/ amagar tanta barra !) ?
Narcís ( seria bo saber quantes organitzacions, associacions o .. àdhuc fundacions viuen de la ' moma ' posant pel mig l"' home " com coartada .. amb llur desembors públic !) ( ah, tampoc seria sobrer recordar, fer honor, a homes assassinats per defendre dones de criminals ! )
Verament amb aquesta ' crassa ignorància ' .. no hi ha res a fer .. potser seria bo .. moltes s'hi apuntessin a peones, obreres, operaries o mà d'obra en general .. no fument la força com excusa per a no fer-ho així en proporció ( ídem homes prims o febles ! ) ! PD: aquestes dones es fumin amb empresaris explotadors d'ambdós gèneres .. però, contra els homes ? no fumem !
Narcís ( .. ! i què dir-ne de periodistas!? quasi o milionàries farsants recollint premis i reconeixements d’ajuntaments i etcètera?) ( quantes cerquen mèrits o punts ‘ jugant a aquesta defensa’ per a aconseguir plaça fixa a Universitats o col•locació de qualitat on sigui .. ?)
El més graciós de tot : -- és que ' moltes ' són filles o cònjuges o germanes o mares d'explotadors fora mida sinó força injustos amb tothom ( treballador o treballadora ) i .. són les primeres que es fumen a primera fila davant aquest paperot/ comèdia! -- i què dir-ne de locutores - comentaristes donant la llauna amb aquesta història tot guanyant una bestiesa de diners i.. després resulta que agafen dones pel servei domèstic amb zero drets i pagant-les una misèria ..

envia el comentari