I la festa qui la paga?

"Res es resoldrà mentre la gent hagi d’escollir entre els barallats partits de la unitat a qualsevol preu i l’independentisme, desorientat i captiu d’interessos partidistes"

L’invent tabarnès, que ha tornat a sortir al carrer aquest diumenge, utilitza l’enginy indubtable dels seus artífex per continuar engreixant això que Arrimadas anomena el lío. Efectivament la situació és un embolic sense el qual la seva formació no hauria tret els magnífics resultats de les darreres eleccions, i que a més contribueixen com ningú, inclòs el PP, a engrandir. Res es resoldrà mentre la gent hagi d’escollir entre els barallats partits de la unitat a qualsevol preu i l’independentisme, desorientat i captiu d’interessos partidistes, que ja sap però no diu que la independència (al menys per ara) sols pot ser un desideràtum polític.

 

Però tornem a Tabàrnia: la república inventada i presidida des de Madrid per un Boadella suposadament exiliat, on les urbanes i il·lustrades Barcelona i Tarragona estarien pel manteniment de la unió amb Espanya, a diferència de les díscoles, rurals i carlines Girona i Lleida. Sí, ja sé que és de broma (entre altres coses perquè aleshores hauríem de tornar a veure si Argentona s’ha de fer a la seva vegada república contra la república tabarnesa) Ja sé que vol riure’s de les actituds tants cops sobrades i altives que cert independentisme ha tingut envers zones d’Espanya força menys afortunades que la mitja en territori català. I ja sé que amb això (i el discurs del Rei) una part de la gent que a Catalunya  se sent espanyola s’ha vist confortada, aixoplugada i fins i tot legitimada per dir en veu alta el que no es deia ni en la més estricta intimitat. Però el problema no és la idea sinó el seu ús, en última instància la capacitat que tinguin certs artefactes polítics per resoldre problemes en comptes d’engrandir-los.

 

Perquè abans era una idea política, però ara és una curiosa còpia de les manifestacions del procés. I veient la seva actual dimensió, res a veure amb la de no fa gaire temps, m’assalten molts dubtes, els mateixos que altres suposades “espontaneïtats” em provocaren abans: tot això qui ho paga? Però en el cas del procés he conegut molts venedors de samarretes i pins, utilitzant el seu temps d’esbarjo en la causa somiada. En canvi els activistes tabarnesos, a banda d’uns quants coneguts, on són? Els magnífics (ho dic sincerament) vídeos de divulgació de la república de pega, els cartells editats i plastificats, la sonorització dels actes, la frenètica activitat a les xarxes, els cops de mà (que quasi semblen llepades) d’alguns articulistes i analistes, tant en mitjans públics  com privats (aquests com sempre, subvencionats),  referint-se a certs líders polítics (vingui o no al cas) a un ritme que recorda el de Tele Madrid o Canal Sur, mentre critiquen la televisió pública catalana fer el mateix amb el procés, provoquen molts dubtes no sols sobre el seu finançament (qui prodest en aquesta obscuritat que envolta el tema?) ans sobre tot sobre la seva finalitat. Potser en serà enquistar definitivament el problema? Empantanats, diu Coscubiela? Doncs sí, que ningú esperi que amb aquesta activitat reactiva d’un cantó passi un sol vot a l’altre. Son visions maniquees del més gran problema polític que ha enfrontat Espanya, i sols des d’una actitud de respecte per la llei que no exclogui la reivindicació de la identitat de Catalunya com una realitat (ja no) divisible es podrà començar a parlar de recuperar la concòrdia.




Comentaris
no sé perquè, a vegades, encara em molesto a llegir-la, senyora Nebrera
No se com no li cau la cara de vergonya a l'articulista per, a aquestes alçades, encara emprar la trampa del respecte per la llei. Quina llei? Quin respecte? La llei de les majories que les minories mai podran canviar? La llei càustica que progressivament, any darrere any, va eliminant els drets de la gent de cultura catalana? La llei de l'embut de les oligarquies que viuen a cor que vols gràcies al nacionalisme econòmic?
Narcís ( fàcil deduir d'on treuen els diners aquests ' penjats ' o avalotadors de quatre xavos ! ) ( l'independentisme no n'és gens desorientat ni captiu d'interessos .. és reprimit, és inhabilitat, és plomat, és empresonat .. és amenaçat i, allò pitjor, dessagnat físicament ! )
1. Ja només faltava aquesta .. publicitar, sigui indirectament, aquesta bajanada d'anticatalans i de catalans interessats espuris ! 2, Barcelona, capital de Catalunya, punta d'espasa dels catalans, i recollint persones amb la cua entre cames perquè et fumin ara ja no ser-ho ! 3. No hi ha cap punt afí en demanar la " llibertat " així la independència de nostre país ( tant de bo, de nostra nació o PPCC ! ) amb aquesta infantiloide maldat ! PD : l'independentisme mai ha estat sobrer i altiu !
Paganini
Ho paguem nosaltres , els catalans!, tot ho paguem nosaltres, el que necessitem, el que es a favor nostre, de la butxaca amb sacrifici i voluntarietat, i el sou dels tabarnesos també els paguen amb els impostos que ens prenen a punta de canó de tanc, amenaça que el senyor jutge troba tan divertida i que ens mereixem per protestar de que ens atraquin. Almenys els navajeros no esperen que els donis les gràcies i els riguis els acudits. Aquests son molt pitjors: el que te ser una colònia de imperi.
Mala- sort!
Aquesta dona, la Nebrera-pepera, és reiterativa, aquí i a les tertúlies on participa. Jo quan surt ella apago i quan escriu jo comento el seu origen pepero. Ella es creu qui sap qui i és això mediocre, reiterativa!
xup
diu, per no callar

envia el comentari