L’exili, prioritat A-1

“La partida es juga al carrer, a l’exili i a les instàncies judicials internacionals, no pas als despatxos de Moncloa o del Palau de la Generalitat”

"La primera institució republicana és la voluntat popular". Les paraules del poeta Josep Carner pronunciades des de l’exili belga en temps de franquisme no poden ser més oportunes en les hores greus que viu el país. I s’han tornat a sentir aquest dijous citades en l’argumentari de JxCAT per defensar la proposta de resolució que ha reconnectat el Parlament amb la República enviant al món la fotografia que legitima el president Puigdemont per pilotar l’operació de recosiment d’aquesta República declarada a les institucions i al carrer, i temporalment esclafada per la violència policial, institucional i judicial del règim del 78.

 

La premsa d’aquest règim i els partits que li donen suport parlen de “rendició” de Puigdemont. No ho han entès. La Generalitat autonòmica -encara que alguns polítics independentistes s’esbatussin per una cadira de més o de menys des de la qual gestionar les engrunes i afrontar les amenaces d’un Estat autoritari i demofòbic- malauradament a hores d’ara encara no és una estructura clau per fer República. Que Puigdemont no sigui nominalment president de la Generalitat és irrellevant, i Espanya ho sap. La partida d’escacs es juga a l’exili i a les instàncies judicials internacionals, i per descomptat, al carrer. I a Europa i al carrer es també on es podran recuperar els presos polítics. La partida, per tant, no es juga als despatxos ni de Moncloa ni del Palau de la Generalitat.

 

D’aquí que el full de ruta independentista inclogui una estructura políticament potent fora de l’abast d’Espanya, amb representació política però també de la societat civil. Cal que aquesta estructura disposi de totes les eines necessàries per treballar en condicions i sense complexos. Com un Estat. I naturalment, el president i el Govern a l’exili han de tenir els millors advocats, costin el que costin. Perquè la seva funció serà orientar la construcció de la República i sostenir la nació davant dels atacs de l’Estat, és a dir, mantenir la legitimitat republicana com van fer els altres governs catalans a l’exili. Coordinats amb el Govern a Catalunya, que intentarà frenar els atacs d’Espanya contra l’autogovern. Si, com deia el príncep dels poetes, la primera institució republicana és la voluntat popular, la República catalana ja ha començat a caminar.




Comentaris
JordiP
I els atrabiliaris somiatruites de la CUP, aixafant un altre cop la guitarra, com tenen per costum. Amb aquests companys de viatge no arribarem mai a destí.
Esta vocera adoctrinada cada vez es más patética.
¿ La republiqueta de IKEA ya ha comenzado a caminar?. Sus chistes, empiezan a ser vomitivos, sobretodo los dirigidos a los que pretende engañar.
Ciutadana farta
No sen,adonen de la gran tactica de puigdemont, investint j. sanchez posa el govern del pp i els jutjes entre l,espasa i la pared, si no el deixen venir a pendre possessio , prevaricaran clarament i als tribunals internacionals aixi ho reconeixeran , pero el principal es que al prevaricar clarament , tota la causa s,enfonsa, cau , i tots al carrer inmediatament , en poc temps , i ho sap tot-hom , es una jugada mestra , i la cup no ho sap?no ho puc creure, de veritat , no ho poden esgarriar
Lluís
Enveja em fan els escocesos amb el seu "National Party". Ells sí entenen quina és la prioritat, ja hi haurà temps de fer eleccions entre partits quan s'assumeixi l'objectiu, LA I DEPENDÈNCIA!!!
Faldut
Esta vocera adoctrinada cada vez es más patética.: Hola troll. Segur que no ets tu l'adoctrinat? Mirat a l'espill fill meu!!
ciutada universalista
«Mira una altra vegada aquest punt. Això és ací, això és casa nostra, això som nosaltres. Hi ha tots els qui estimes, tots els qui coneixes, tots aquells de qui has sentit parlar, cada ésser humà que va existir alguna vegada, hi ha viscut la seua vida. La suma de la nostra alegria i del nostre sofriment, milers de confiades religions, ideologies i doctrines econòmiques, cada caçador i recol·lector, cada heroi i covard, cada creador i destructor de civilització, cada rei i camperol, cada jove par
ciutada universalista
cada 'líder suprem', cada sant i pecador en la història de la nostra espècie hi ha viscut --en una partícula de pols suspesa en un raig de sol. La Terra és un escenari molt petit en una vasta arena còsmica. Penseu en els rius de sang vessada per tots aquells generals i emperadors de manera que, en la glòria i en el triomf, pogueren convertir-se en els amos momentanis d'una fracció d'un punt. Penseu en les crueltats inacabables comeses pels habitants d'una cantonada d'aquest píxel sobre els habi
ciutada univesralista
El nostre posicionament, la nostra autoimportància imaginada, la il·lusió de tenir alguna posició privilegiada en l'univers, són desafiats per aquest punt de llum pàl·lid. El nostre planeta és un punt solitari en el gran embolcall de foscor còsmica. En la nostra obscuritat, en tota aquesta vastitud, no hi ha cap pista que indique que l'ajuda arribarà de qualsevol altre lloc per salvar-nos de nosaltres mateixos.
ciutada universalista
S'ha dit que l'astronomia és una experiència d'humilitat i construcció de caràcter. Potser no hi ha millor demostració de la follia dels prejudicis humans que aquesta imatge distant del nostre món minúscul. Per a mi, subratlla la nostra responsabilitat a l'hora de tractar-nos els uns als altres més amablement, i de preservar aquest punt blau pàl·lid, l'única llar que sempre hem conegut.»

envia el comentari