Som el 23-F

"Vam fer un cop d'Estat i el Rei va defensar Espanya com s'espera d'un monarca. Immersos en el nostre propi univers mental, oblidem que per a ells no som uns demòcrates sinó uns colpistes"

No és fàcil ser Rei. Sobretot d'una nació ciclotímica, paranoica, violenta i insegura com Espanya. Ho entenc. Entenc, també, que a vegades cal fer un gran gest, ben visible, perquè la gent es fixi en tu. Una mena de ritus iniciàtic. Una cerimònia de pas a l'edat adulta que convenci els teus súbdits que ets la persona indicada. Que tothom et compri amb aquell moviment de cap segur i afirmatiu. "Sí, senyor... això és un Rei". Sabeu què fa el lleó mascle tot el dia? Tocar-se els ous. Ara, si la família és atacada per un altre depredador o per una banda rival, el mascle ha de defensar la prole. I com a rei, no sempre tens la sort que quatre arreplegats muntin un cop d'estat de fireta. És molta casualitat que uns Guàrdia Civils de pa sucat amb oli facin veure que volen tombar la democràcia. Però és una ocasió ideal perquè un rei, el Rei, conquereixi tota una generació. I els seus errors i defectes... "ya tal".

 

I què passa amb el seu fill? "El preparado". Un nano que va començar a regnar surfejant entre la condescendència dels monàrquics i les burles dels republicans. El cadell sense medalles que no tenia el prestigi del seu pare ni la simpatia d'un nouvingut. La seva promesa ja el feia callar en públic. Ho recordeu? La situació era tan penosa que ni tan sols la dreta nacionalista hispànica tenia cap confiança en Felip VI. I a Espanya, que el Rei no tingui el suport de la dreta sempre obre interrogants inquietants sobre el futur del règim. Només hi havia una cosa que podia reafirmar el poder del Rei i convertir-lo en una estrella del firmament hispànic: un enemic comú. Els catalans. El nostre referèndum va ser un 23 F per als espanyols. I cal que ho mirem des d'aquesta perspectiva per entendre la magnitud de la tragèdia. Vam fer un cop d'Estat i el Rei va defensar Espanya com s'espera d'un monarca. Immersos en el nostre propi univers mental, oblidem que per a ells no som uns demòcrates sinó uns colpistes. Gent que va voler destruir el seu país per la força. I el Rei va sortir a la tele per posar-nos a lloc.

 

Això té una cara positiva. Felip VI ha acabat amb la mentida que Espanya estima els catalans. La ficció del 78 d'una gran nació igualitària sota una corona generosa i plural ha estat enterrada a cops de porra. Adéu a aquell respecte que molts catalans tenien pel Rei Joan Carles. Adéu a la corona com a institució compartida. El discurs del 3 d'octubre va convèncer l'Espanya que vol els catalanes de genolls i, afortunadament, ens va ensenyar què som per al Rei: una colònia insubmissa.




Comentaris
L'enemic comú no son "Els catalans"
Els catalans, així en genèric, ni tan sols són enemics d'Espanya perquè pels espanyols són Espanya. Diguem que hi ha un petit problema amb alguns habitants de Catalunya que desitgen la seva secessió d'Espanya per fer una republica. Els secessionistes són minoria, i no tots són catalans. Sí es detecta en aquest grup una afició congènita a denigrar Espanya i considerar-la enemiga de Catalunya. No a l'inrevés.
Emili
El 23-F va fer un muntatge. BusqueuÇ: 23-F segun Iñaki Anasagasti
Enunciat correcte per Emili
"Segons Iñaki Anasagasti el 23-F va ser un muntatge". No és evident que el que diu Anasagasti sigui cert i, per tant, no es pot assumir com a veritable sinó com una mera opinió d'ell.
@enemic comú
el constant boicot que entomen els catalans, tots, unionistes i independentistes ( els problemes i necesitats reals de la gent) es prova de la tesi contraria. Fets, son els fets els que criden als quatre vents.
el constant boicot que entomen els catalans
Què boicot ?. El que passa és que el secessionisme ha paralitzat el Parlament i altres institucions de l'autonomia durant anys i en comptes de governar s'ha dedicat a fer procesismo dilapidant les energies de la regió. Les famoses lleis suspeses pel TC ja es van fer deliberadament malament perquè fossin suspeses i disposar de més victimisme que posar sobre la taula. Aixó si son fets.
Narcís ( només un apunt : no n'és pas veritat per a ells siguem ' colpistes ' .. el que els hi sap greu és que siguem altra nació ensems amb millor economía, ço és, si fossim miserables i catalans o rics i castellans .. rai .. perquè espanya són ells així els més, millor i poderosos !)
No està mal pensat .. s'ho hagi pres com aquelles proves que han de passar uns xicots de tribus per a ser adults, així doncs, els catalans ser el trofeu que dur als manaies, fàctics i populus populi anticatalà/ ' espanya una - la seva ' ! PD : verament em deixà parat quan el ' tallà ' àdhuc recriminà i en públic ( quan només n'era la promesa o , potser, la cònjuge .. tant n'és ! ) .. què no serà en privat !
Fat Boy
Em pensava que els colpistes eren els dels punys i les pistoles, no els que volen votar. En tot cas serem colpistes contra la dictadura espanyola. Igual que la rebelio militar la van fer els defensors de la Republica espanyola.
Heu de entendre com pensen
Pels espanyols la unitat del seu imperi és una religió. I no comparteixen la mateixa idea sobre la democràcia que els catalans: nosaltres estariem disposats a renunciar a la independència si es perdés un referendum, pels espanyols estaria justificat utilitzar la violència encara que el 90% dels catalans volguessin la independència (reconegut per un espanyol). Hem d´entendre com pensa l´enemic si el volem vencer. Ens enfrontem a un poble autoritari i violent que vol dominar altres pobles.
ciutada universalista
Mira ese punto. Eso es aquí. Eso es nuestro hogar. Eso somos nosotros. Ahí ha vivido todo aquel de quien hayas oído hablar alguna vez, todos los seres humanos que han existido. La suma de todas nuestras alegrías y sufrimientos, miles de religiones seguras de sí mismas, ideologías y doctrinas económicas, cada cazador y recolector, cada héroe y cada cobarde, cada creador y destructor de civilizaciones, cada rey y cada campesino, cada joven pareja enamorada, cada niño esperanzado, cada madre y cada
ciutada universalista
La Tierra es un muy pequeño escenario en una vasta arena cósmica. Piensa en los ríos de sangre vertida por todos esos generales y emperadores, para que, en gloria y triunfo, pudieran convertirse en amos momentáneos de una fracción de un punto. Piensa en las interminables crueldades cometidas por los habitantes de un lugar del punto sobre los apenas distinguibles habitantes de alguna otra parte del punto. Cuán frecuentes sus malentendidos, cuán ávidos están de matarse los unos a los otros, cómo
ciutada universalista
Nuestros posicionamientos, nuestra supuesta importancia, el espejismo de que ocupamos una posición privilegiada en el universo … Todo eso lo pone en cuestión ese punto de luz pálida. Nuestro planeta es un solitario grano de polvo en la gran penumbra cósmica que todo lo envuelve. En nuestra oscuridad —en toda esa inmensidad—, no hay ni un indicio de que vaya a llegar ayuda .
ciutada universalista
Nos guste o no, en este momento la Tierra es donde tenemos que quedarnos. Se ha dicho que la astronomía es una experiencia de humildad, y yo añadiría que también forja el carácter. En mi opinión, no hay mejor demostración de la locura que es la soberbia humana que esta distante imagen de nuestro minúsculo mundo. Para mí, recalca la responsabilidad que tenemos de tratarnos los unos a los otros con más amabilidad y compasión, y de preservar y querer ese punto azul pálido, el único hogar que jamás
ciutada universalista
el único hogar que jamás hemos conocido. Carl Sagan (9 de noviembre de 1934 – 20 de diciembre de 1996) grande carl sagan , muy grande en fin y pequeños los paleto estelados muy pequeños pero es lo que hay, d'on n'hi ha no es pot sacar res.

envia el comentari