Mediocritat, mentides i covardia

"Quan vénen mal dades salten del vaixell i diuen que ells no hi eren o que tot era una broma sense cap mena d’importància"

Fa més 53 anys, el savi professor Josep M. Batista i Roca, es preguntava des del veritable exili “per quina raó els catalans durant més de dues centúries hem estat sempre un poble dominat”. I el seu diagnòstic sobre la raó de la nostra submissió és encara avui plenament vigent: “La raó és que els catalans, diferents d’altres pobles, som febles de caràcter i ens deixem dominar”.

 

Després de llegir aquestes paraules, no cal ser un agut psicòleg per poder entendre que, per aquest fet que apuntava Batista i Roca, els catalans generalment (no sempre) donem dirigents que no estan a l’altura de les necessitats que requereix la nació. Aquesta feblesa queda més o menys dissimulada quan es tracta de gestionar les engrunes que et deixa la metròpoli. És qüestió de mirar que quadri la caixa i fer coses amb un aire de certa catalanitat. Tot plegat perquè et vagin votant els d’aquí i no s’enfadin els d’allà. La recepta perfecta per edificar un règim controlat del qual anar vivint els seus promotors.

 

Les conseqüències que es desprenen de les mancances caracterològiques no són difícils d’intuir. La tipologia del fluix de caràcter acostuma a caracteritzar-se per una notable mediocritat. Mai destaca per mèrits propis i el seu pensament és rutinari i gens original. El mediocre, en cas de tenir un cert èxit, sempre és motivat perquè ha sabut fer la gara-gara i per la casualitat de trobar-se en un moment determinat en el lloc oportú.

 

Els fràgils de caràcter mai estan segurs de les seves possibilitats. Per això especulen constantment. Anar de cara i sense pèls a la llengua no són coses fetes per a ells. El seu procedir és sinuós i sovint somriem amb un aire de voler complaure a tothom. En un perfil psicològic així, la mentida esdevé la manera de contrarestar les seves limitacions. En alguns casos, de tant practicar-la, arriben a creure’s les seves pròpies falsedats.

 

La mediocritat acompanyada de la mentida no és estrany que derivi en una actitud covarda. És com tancar el cercle de la manca de caràcter i la conseqüència que es deriva del que mai està disposat a jugar fort. Llavors, quan vénen mal dades salten del vaixell i diuen que ells no hi eren o que tot era una broma sense cap mena d’importància.

 

Suposo, estimats lectors, que no us resultarà difícil identificar personalitats com les que acabo de descriure en la política catalana actual. Perquè només des de la mediocritat podien els dirigents del procés ignorar la reacció de l’estat espanyol. Mitjançant un discurs inconsistent i sense cap base intel·lectual deien que desbordarien els poders de l’estat només amb la força de la democràcia i de la raó.

 

També la mentida ha estat la constant de les seves declaracions. Durant anys afirmaven tenir preparades les estructures d’estat i els reconeixements internacionals, quan en realitat l’únic que existia era l’afany per amagar una incompetència de proporcions siderals. I, finalment, el més patètic de tot: la covardia. Posats davant la judicatura espanyola, a molts d’ells només els ha faltat anar al Suprem vestits de “manola” o de “torero” i cantar el “Que viva España”. La poca dignitat que podien tenir es va quedar en el banc dels imputats d’un tribunal de Madrid.

 

Tot i aquesta descripció, la gran majoria de l’independentisme sembla no voler veure que els ha enredat una gent que és molt poqueta cosa. Fa pocs dies parlava amb un amic convençut fins fa quatre dies de la determinació i intel·ligència dels nostres dirigents. Home de professió liberal i bon patriota, el que més l’indignava no era la reacció d’Espanya, era que als seus cinquanta i pico d’anys uns aprenents l’haguessin fet beure a galet.

 

Segurament haurem de començar a acceptar que la feblesa de caràcter, a part de ser la principal raó de la nostra supeditació a Espanya, també significa no saber distingir com han d’actuar aquells que ens representen. Sobre la importància d’aquest fet, convé recordar aquella màxima del militar anglès sir Baden Powell: “Una nació deu la seva grandesa, més al caràcter dels seus ciutadans que a la força de les armes”. Pensem-hi.




Comentaris
Pep
Anar a abraçar moros després del atemptat ja és veu q és ser poca cosa
Jordi Estelada
Els catalans tenim grans virtuts i alhora grans defectes, portem 3 segles com a poble dominat i se'ns fa difícil no seguir comportant-nos com a gossos esporuguits de tan que hem rebut -històricament parlant-, però no oblidem que també hem tingut gent molt digna i valenta, i que molts d'aquests s'hi van deixar la vida pel camí. Encara que només fos per retre homenatge a l'esforç d'aquests, com a poble que som hem de seguir lluitant fins aconseguir la nostra llibertat. Visca la República!
Torquemadas espanyolistes
Senyor Escot, vinc de llegir l´editorial de Vicent Partal amb els 41 comentaris dels subscriptors inclosos, llegeixo a continuació el seu article i em pot creure si li dic que, sent jo un independentista convençut, em trobo enmig de dues maneres d´entendre els fets que estem vivint, que no sé ben bé que pensar. Ha llegit vostè l´editorial esmentat, amb els seus corresponents comentaris? Què podem fer?
vendetta
cada dia te ke ser 1-o, fe caure la bolsa ectect vagas salvatjes visca la republica
Almogàver
Ho has clavat Santiago, ho has clavat. Ens han pres el pu to pèl i ningú reacciona
Torquemadas espanyolistes
Senyor Escot, jo sóc gallec, de pares gallecs, nascut a Galícia, porto més de 30 anys a Catalunya i quan vaig arribar a aquesta terra d´acollida ja portava l´empremta de l´independentisme gallec, que 'habelo haino'. Perdoni´m que li digui que la seva opinió em sembra d´una extrema duresa, Jo, amb presos polítics, exiliats polítics, imputats, investigats i un llarg etcètera, parlar de "Mediocritat, mentides i covardia", que vol que li digui, no em sembla de justícia.
david
ANC, ERC i PdeCat, han mostrat o molta ingenuïtat o molta estupidesa. Com es pot fer una declaració d'independència sense tenir res preparat ???? Com pot creure algú que només amb manifestacions d'escolanets, llacets i cassolades es pot aconseguir quelcom?.....
Torquemadas espanyolistes
A mi, ben al contrari, el català em sembla un poble valent, digne, civilitzat, i el diumenge ho va deixar clar una vegada més front al borbó. Si us plau, pensem que de l´Estat espanyol i de la seva sacrosanta Unitat no podem esperar res de bo i siguem una mica equànimes amb els nostres, que tot està per fer i tot és possible.
2018
@Torquemadas espanyolistes Cataluña 300 años mas de sometimiento a la corona de castilla, Galicia 300 milenios mas
A torquemadas y otros
Un comentario que leí el otro día decía algo así como: el Rey viene a Barcelona a inaugurar un congreso en el que empresas de todo el mundo vienen a presentar los últimos avances en tecnología y cuando salen a la calle se encuentran a gente golpeando una cacerola con un cucharón...." Eso es el proces para mí....tela....
jo
La CUP només té 4 diputats. Sembla que la gent prefereix estar com sempre. Seguirem instal.lats en la mediocritat ,la covardia i la ingenuïtat kumbayà.
Francesc
Bon dia Espot Espero que agafis més protagonisme dins del moviment, penso que el pais et necessita.
Almogàver
Senyor Espot, Està molt be això de fer crítica, hi ha punts de la seva amb els que estic d'acord. Però estaria millor si anés de cara i expliqués com creu vostè que s'hauria d'haver fet. I li accepto l'ús de les armes.
Carles Viñals Casado
Des de l'esperança de recuperar la moral de combat, condició "sine qua non" de victòria i llibertat, moral que faríem santament de reconéixer que hem perdut de fa molt temps, no puc negar-li al Sr. Espot una raó que, si no és total, se n'aproxima prou. Que ens dolgui el que escriu és indici suficient que ens està dient la veritat en més d'un aspecte, tant als politics, com als qui no ho som. Només qui honradament es reconeix malalt es troba en disposició d'encetar el tractament per guarir-se.
CJR
Poder si els politics s'han cagat en els calçotets m i tot era molt simbolic i promeses politiques poc irrealitzables, però el poble no hio creu aixì i per tant continuarà haven.t'hi resilencia. Això va començar en el poble i continua en el poble. No sé si s'aconseguirà pero el que es segur es que em de procurà eixamplar mes la base i persiitir.
Torquemadas espanyolistes
"Eso es el proces para mí....tela...." (A torquemadas y otros). Home, a aquestes alçades, no em facis explicar-te el procés, que ve de segles. Borja de Riquer, a CATALANOFÒBIA (22/2/2018), es remuntava a l´any 1906 i a "l´exaltada reacció espanyolista davant els fets del ¡Cu-Cut! -un acudit que va molestar els militars- i...: "Hay que castellanizar Cataluña. Se debe pensar en español, conducirse como español, y esto de grado o por la fuerza". Deixo que continuïs investigant.
Carles Viñals Casado
Les raons per les que estic d'acord amb el Sr. Espot les he exposades, per si a algú interessen, en diversos comentaris a l'article de Marc Gafarot "Més Txarangos i menys polítics demanant perdó", d'aquest mateix digital, i no són meves, sinó recollides de l'article "Dues maneres de respondre a la repressió i la independència sense demanar permís", de Pere Cardús. La meva opinió no té gaire valor, però sí la dels dos articulistes esmentats, i coincideixen prou amb la del Sr. Espot.
Carles Viñals Casado
Almogàver: No sabem QUÈ s'havía de fer, però sí què NO s'havia d'haver fet. Tots hem pecat: Ells per prometre'ns la llibertat a preu de ganga; nosaltres per creure'ns-ho. Sobren retrets; cal aprendre dels errors i començar de nou. El que cal fer ho sabem tú, jo, el Sr. Espot i molts més. És obvi, cal fer-ho sense dir-ho. No demanis concrecions; és més important l'actitud que el pla perfecte, i veig que disposició no t'en falta. Ajunta't a d'altres com tú i trobareu COM començar a fer-ho.
Anna armendares
El felicito per tanta clarividencia i li dono el meu comdol per la seva visio derrotista amargada i intransigent Que tambe son caracteristocas ben catalanes I d altres com ser un amargat sempre disposat a acceptar la derrota. Quina pena !!
Totalment d'acord Sr. Espot
Els nostres polítics no han estat a l'alçada de el Poble. Nosaltres confiavem amb ells, vam defensar les urnes i la República amb les nostres cares. Mentrestant ells, que segur que no s'ho pensaven, estaven esgarrifats per què sabien que només havien venut fum. Ara només s'esbatusen per les engrunes.Però ara no volem tornar enrera, EL POBLE VOL LA REPÚBLICA I LA TINDREM!!! Amb ells (els polítics) o sense ells. Hem de canviar de polítics. VISCA LA REPÚBLICA !!!
Pep
Crec molt excessiu el seu article, puc compartir certs punts però no el que deixa trespuà.Tal volta el sé un català de Mallorca,em dona una altra perspectiva. Crec que el que han fet ha estat molt gran, MOLT,i no som ni vostè ni jo qui romanem a la presó,es cert que jo esperava mes violència i tot per part de l'estat,però si la via es pacífica crec que de moment ens cal paciència i tàctica i res de tenir els anims baixos i llençar-se pedres damunt el nostre propi terrat.Prou! res es gratuït.
Via Fora
Estem d'acord Espot, però diuen que els liders els escull el poble, i ha escollit els mateixos que van rendir les institucions i van deixar-nos als peus del feixisme. Les CUPS, mes en la seva linia, sols 4 diputats. Vualà.
Narcís ( no m'hi avinc gens ni mica amb aquest parer : arriscar-s’hi sabent sobrerament tractar amb ‘ prepotent de baixa mena ‘ així com sanguinari de baixa estofa .. i passar per tot el que están passant nostres representants i, per extensió, nosaltres, mereix aquests “ indicatius “?)
1. Feblesa de caràcter .. per ventura, no passàrem munt de batalles/ guerres com les de Secessió, Successió i llarg etcètera ( i què dir-ne del munt de segles " resistint " a l'anihilació .. i per no parlar d'allò que som en esports ben durs així com arriscats ! ) ? 2. Dir res d'allò pel que són jutjats en jurisdicció aliena/ ocupant o violadora de nostra nació " no compleix cap condició necessària perquè ho siguin així simbòlic " i no sofrir despotisme .. n'és feblesa de caràcter ?
anonima
Almogaver , l'has clavada, és exactament això. Espot no critiquis tant i fes propostes. Els pots titllar d'ingenus o fins i tot de tontos per voler fer una Republica tirant clavells, però de covards? vinga home
Nuria de Mexic
No conec la trajectoria del Sr. Espot, vaig llegir que va estar jutjat per organitzar la xiulada a l´estadi del Barca. Pero a mes d´aixó m´agradaria saber quines propostes mes te per assolir la republica. Donc amb nomes criticar no anirem gaire lluny. M´apunto al que proposi, si cal la lluita armada, jo conec be el tema i en parlem. I beuna gran paperera de l´historia amb tots el politics catalans, va necessitem idees.
Marc
No és cert que el caràcter català sigui d`cil i sumís: si ho fos, ni tan sols en parlariem, després de tants segles de domini español. Fer el paperot davant la judicatura española? Esclar! Qui seria tan ingenu d'actuar honestament davant d'uns tribunals politititzats a l'extrem? La gent vota independència, i en això es treballa.
Aixó no va de cuatre politiquets
o es pensa que la gent acceptarà qualsevol marramaxada?
pau
Em sembla un gran error desanimar i desunir la gent independentista amb els polítics independentistes. La unió és la nostra única força, la nostra gran força, que cal eixamplar i consolidar. Criticar i exigir als polítics és correcte, titllar-los de covards i mentiders NO. Més aviat sembla una estrategia de manipulació de la opinió pública per afeblir l'independentisme, i, per tant, afavorir els interessos espanyols.
Ciutada universalista
Home Depot Nimes cal llegue la reflexión de Carl salgan de un punto Blau pálid quan la sonda Voyager es trovaba als límits del sistema solar 5000 millions km, i despres la deuda visión paleto estelada,a tots els indepres els recomane les paraules de Carl salgan a verte si el Cervelló se,ls eixampla salir i republica humana y popular
ciutada universalista
CIUTADA UNIVERSALISTA Antropología Biología y medio ambiente Ciencia y sociedad Física y astronomía Matemáticas Psicología y neurociencia Tecnología Biblioteca 9 noviembre 2012 Carl Sagan: Un punto azul pálido Mira ese punto. Eso es aquí. Eso es nuestro hogar. Eso somos nosotros. Ahí ha vivido todo aquel de quien hayas oído hablar alguna vez, todos los seres humanos que han existido. La suma de todas nuestras alegrías y sufrimientos, miles de religiones seguras de sí mismas, ideologí 00
ciutada universalsta
CIUTADA UNIVERSALISTA Piensa en las interminables crueldades cometidas por los habitantes de un lugar del punto sobre los apenas distinguibles habitantes de alguna otra parte del punto. Cuán frecuentes sus malentendidos, cuán ávidos están de matarse los unos a los otros, cómo de fervientes son sus odios. Nuestros posicionamientos, nuestra supuesta importancia, el espejismo de que ocupamos una posición privilegiada en el universo … Todo eso lo pone en cuestión ese punto de luz pálida. Nuestro pla
ciutada universalista
CIUTADA UNIVERSALISTA Nos guste o no, en este momento la Tierra es donde tenemos que quedarnos. Se ha dicho que la astronomía es una experiencia de humildad, y yo añadiría que también forja el carácter. En mi opinión, no hay mejor demostración de la locura que es la soberbia humana que esta distante imagen de nuestro minúsculo mundo. Para mí, recalca la responsabilidad que tenemos de tratarnos los unos a los otros con más amabilidad y compasión, y de preservar y querer ese
CIUTADA UNIVERSALISTA
Se ha dicho que la astronomía es una experiencia de humildad, y yo añadiría que también forja el carácter. En mi opinión, no hay mejor demostración de la locura que es la soberbia humana que esta distante imagen de nuestro minúsculo mundo. Para mí, recalca la responsabilidad que tenemos de tratarnos los unos a los otros con más amabilidad y compasión, y de preservar y querer ese punto azul pálido, el único hogar que jamás hemos conocido.
CIUTADA UNIVERSALISTA
RES MES ADIR INDEPRES NOMES CAL ESCOLTAR AL SAGAN GRAN MOLT GRAN AL LLIBRE UN PUNT BLAU PALID, I DESPRES A VOSALTRES PALETOS ESTELADOS, NO CAL DIR RES MES.

envia el comentari