Orgull gironí

"Encara n’hi ha que planten cara: amb part del Govern a Brussel·les; Anna Gabriel a Suïssa i la contundència de l’alcaldessa de Girona, la dignitat de les institucions catalanes i de l'independentisme es manté dempeus"

Aquest dissabte es produeix un fet històric: el Girona FC trepitjarà per primera vegada la gespa del Camp Nou en un partit oficial. I ho farà lluint a la samarreta el lema “Orgull Gironí”, després d’una consulta feta als socis on podien escollir entre sis lemes diferents. Dels més de 2.000 socis que van votar, més del 60% de les respostes van ser per "Orgull Gironí". Resultat aclaparador. I simptomàtic. Girona ha aconseguit construir una societat civil forta, resistent i decidida. És així en molts àmbits diferents, com la llengua o la cultura. Però també en el de la política. I n’és un bon exemple l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

 

La batllessa va assegurar, pocs dies després de l’1 d’octubre i de la violència policial -que la ciutat de Girona va patir fortament-, que com a Ajuntament no tornarien a coincidir en cap acte amb la Delegació del govern espanyol, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional espanyola ni la Casa Reial. A més, fa unes setmanes va deixar molt clar que la cerimònia anual dels premis Fundació Princesa de Girona no es podria fer ni a l’Auditori de la ciutat ni al Palau de Fires per trobar-se en obres; i la setmana passada Madrenas va anar més enllà i, amb la contundència que la caracteritza, va dir que s’oposaria a que aquests premis es lliurin a Girona “fins i tot més enllà” que enguany aquests dos espais estiguin en obres. I aquesta mateixa setmana ha ofert la ciutat per exposar l’obra censurada a ARCO dels presos polítics, i que ha adquirit el periodista Tatxo Benet.

 

L’Estat ha assolit part del seu objectiu. No es pot negar. Ha fet que alguns dirigents independentistes facin un pas enrere, i ha aconseguit atemorir-los. Segur que també a ciutadans independentistes. Però l’error que comet Madrid es creure que ja ha guanyat. Perquè n’hi ha que planten cara: amb part del Govern a Brussel·les; l’exdiputada Anna Gabriel a Suïssa i la contundència de l’alcaldessa de Girona, la dignitat de les institucions catalanes i de l'independentisme es manté dempeus. Orgullosament. Gironinament.




Comentaris
Elisa
Llàstima que la Colau no tingui la mateixa dignitat!
Narcís ( catalans ferits sinó greus i bornis ..i els botxins homenatjats i apujada de sou! ) ( I això que l’ordre judicial manava “ no commocionar la convivència “ .. on és la jutge o/ i mateixos fiscals?) ( aquests han de garantir la llibertat, seguretat i integritat .. sense comentaris!)
1. N'és obvi que la càrrega agressiva fora mida soferta fou/ és imperdonable ( i mai per mai l'oblidarem ! ) ! 2. I més, quan no hi havia raó per fer-la .. no debades tractà de ' manifestar un parer ' que no robar un magatzem .. i sí, polític, per la política que patim d'aquest estat, estat verament aliè ! i 3. Àdhuc ni amb actitud de tornar-los les garrotades fos només per defensa pròpia davant tanta garrotada i .. pilotes de goma, pilotes de goma prohibides!
Mol be dit en Narea
Dons, Narea, que be parlas, dons, l'istoria pusará a l'alaldase da Yirona aon es mereseix, dons,com una da las maras da la rapública indapandién da cataluña, dons, quina valantía te, es imprasiunán, fins i tot
Una opinión diferente
Le puedo asegurar que se puede tener el mismo orgull gironí sin tener que ir en contra de España ni de la mayoría de la población. Que entiendo perfectamente que la rebeldía de los independentistas se pueda intentar hacer ver justificada o loable, pero su discurso sigue siendo el mismo en el que parece que todo el mundo es nacionalista y odia al resto, y no es así. Estos discursos sólo generan odio así que por favor déjennos vivir en paz.

envia el comentari