La conya marinera

"Potser no cal que sigueu tan clars com la Mireia Boya (seria demanar massa) però eviteu generar-nos aquesta sensació devastadora de derrota i ridícul"

Potser ens mereixem que algú ens digui si la república va ser una conya marinera o no. A mi m'agrada la comèdia. Tinc sentit de l'humor i m'encanta fer broma sobre mi i sobre el meu país. Sóc el primer a la llista de fills de puta amb ganes de sarao satíric. De fet, els catalans som boníssims en el camp de l'humor polític. Per tant, si la república era una gran i aguda broma, ho acceptaré de bon rotllo. Us ho prometo. No us espanteu, que prou por esteu passant als tribunals espanyols. Ara, si tot era una gran burla ho hauríem de saber per vosaltres, i no llegir-ho a la premsa o sentir gravacions dels jutjats penjades als diaris digitals.

 

Que no passa res! Creieu-me. Confieu en mi. Preferim una bona broma que no pas una gran mentida. Perquè això sí que em faria un tall de digestió. Pensar que, al final, Rajoy tenia tota la raó del món i l'1 d'octubre no va ser un referèndum ni va ser res. Perquè, vés per on, ara nosaltres diem exactament el mateix que l'home de la barba. Tant que ens en fotíem d'ell i ara pla, tenia raó. És això? A mi la incertesa em destrossa. No la puc sofrir. I darrerament he passat de l'orgull per tenir uns polítics agosarats a l'enuig per la sensació d'haver estat enganyat. Ara, però, suro en la falsa idea que tot hagi estat només una conya marinera. Sense malícia. Només per fer-nos callar.

 

Us demano de tot cor que digueu alguna cosa que s'entengui. Potser no cal que sigueu tan clars com la Mireia Boya (seria demanar massa) però eviteu generar-nos aquesta sensació devastadora de derrota i ridícul.




Comentaris
entranyable
Ets un desesperat que res aporta al devenir positiu del procés, mai el registrador de la propietat té raó perquè nomès sap amenaçar. Paciència i resiliència que estem en el tercer episodi del camí de Gandhi vers la independencia, primer ens ignoren, després s'enriuen, en tercer lloc ens ataquen, al final quanyem.
terrassenc
L'1-O la gent al carrer vam fer nàixer la República Catalana, els polítics encara ho estan mirant de pair.
Narcís ( només faltava aquest text .. sembla donar la raó a botiflers-res que deien no seriem capaços, quan sí ho hem estat, inclosos d’allò més, nostres representants ! ) ( però, davant ‘ força bruta barata ‘ .. què podíem fer .. posar ferits, posar greus, posar morts/ assassinats? )
Ras i curt : 1. va haver-hi Referèndum l' 1-O , va haver-hi Declaració/ Promulgació i ambdós fets ben acompanyats en el temps de " majoria absoluta " al Parlament ! 2. Així cap comèdia ni sàtira que sí realitat, pura realitat .. ja hi són les víctimes físiques àdhuc amb ull perdut i les víctimes inhabilitades, plomades, empresonades i en crida i cerca! PD : millor seria parlar de ser un acudit, un bon acudit, aquest estat, estat del tot repulsiu/ vomitiu en corrupció i deshonor/maldat !
Tot el pruses és una gran mentida
Els creients us heu enganyat solets. Com passa a les sectes. Des de fora el decorat es veu molt clar però el que vol creure no pot veure la realitat. S'han estat pixant a sobre de vosaltres i pensàveu que era pluja. Alguns, un cop detectada l'orina, encara creuen que només plou.
Trist...
Som molts els que tenim la sensació d'haver estat enganyats, penso que ni el Govern ni els partits i associacions independentistes creien en l'èxit del referèndum ni molt menys en la República, tot el contrari de la gent que va defensar col·legis i urnes. Des de l'1 d'octubre això és un despropòsit.
Joan
Sentiment compartit per la majoria de catalans. Quasi bé només podem sentir-nos orgullosos de la CUP.
Ho tornaria a fer
Pressionem els polítics o se'ns rifaran. Es podrien imprimir cartells amb el lema 1-O#HOTORNARIAAFER, també en castellà i en anglès, i manifestar-nos a la Plaça Sant Jaume, on ens van deixar plantats amb la bandera espanyola.
Pep
Però si tothom va acatar el 155 i les eleccions imposades per Madrid, també la CUP per molts discursos que faci. En quin moment viviu?
Aquí no es mou dingú
com deia aquell. La gent ho va començar, la gent es la que te la força d’acabar ho.
A Brusel·les
Astá clá ca la rapública indapandién d acataluña existeix, pro no a la paninsula ibérica, dons, astá a Brusel·les, don, tot el que vulgui astá a la rapública que faxi lu mateix que en CArlas Puixdemón, un piset alla
Anna Armendares
Com sempre en aquests moviments socials tan complexes hi ha opinions per tots els gustos. El que em sorpren es que gairabé tots els catalans estavem d´acord en que erem els ciutadans, els qui haviem fet practicament tot (i es veritat) i que els politics nomes havien obeit el poble, i organitzat el que nosaltres voliem. Nosaltres manavem i ells obeien. Pero ara, quan hi ha dificultats, els politics son els unics responsables i nosaltres uns pobres enganyats. Compta, que no va de conya.

envia el comentari