Pornotransparència

A mi què coi m’importa si hi ha un regidor que té un Mercedes? Com si en vol tenir tres. Què m’importa si un exconseller terrassenc, dels que han passat per la trituradora de la presó espanyola, té un patrimoni de gairebé un milió d’euros? Què m’importa que una regidora de Terrassa tingui el 50% d’una plaça de pàrquing? O que altres regidors hagin estalviat sis mil euros al banc o hagin reunit una valuosa col·lecció de ninots del Tintin? Fins i tot, què m’importa que l’exalcalde que escombrava Badalona tingui un veler, se suposa que per fugir mar endins i allunyar-se d’immigrants i «vagos y maleantes»?

 

Això és el que acostuma a sortir a les declaracions de béns que fan els polítics i que es fan públiques en teoria com un exercici de transparència. No és res més que tafaneria i mala llet, ganes de ficar el dit a l’ull, ànsies d’explotar el populisme més barroer, disfressat de puresa política i periodisme virginal.

 

Ens ho venen com a transparència però en realitat és pura pornografia política.

 

La teoria diu (si ens volem creure aquesta mentida tan grollera) que publicar els béns dels polítics és una vacuna contra la corrupció. Així, quan deixen la política, podem comparar i deduir si s’han enriquit o no. I un be negre. Les coses no van així i qualsevol persona mitjanament intel·ligent i informada sap que, si realment vols amagar un enriquiment il·lícit, hi ha infinites tècniques, la majoria impecablement legals.

 

La corrupció no es combat a base de despullar la gent davant de tota la societat, i menys encara quan no han fet res sospitós. Per què no fem públiques les seves aficions gastronòmiques, musicals o sexuals, per exemple? També podria ser una manera d’avançar en transparència, no? Ah, i si tenen massa roba a l’armari o algun hobby car o extravagant, publiquem-ho també, visca la transparència.

 

Fer safareig no és transparència, ni lluita contra la corrupció ni defensa de l’honestedat. És pur «Sálvame de luxe», per passar l’estona i emmerdar-ho tot i tothom.

 

Però en aquests temps viciats de populisme superficial, el que toca és posar en pilotes els polítics al bell mig de la plaça pública. Que se sàpiga tot el que tenen, per si de cas. Així els podrem apedregar i escopir si quan pleguen tenen dos Mercedes en comptes d’un, encara que els hagin comprat a base d’estalviar o d’estar-se’n d’altres coses. O no és legítim tenir un Mercedes o dos pisos o tres iPhones o una col·lecció d’art o cinc vestits de Chanel?

 

Jo, com a ciutadà, no he de saber què té un polític, sinó què fa com a polític. No com a persona: té el mateix dret a la privacitat que jo, faltaria més. He de poder controlar els seus actes com a representant públic. He de poder investigar si s’ha enriquit il·legalment, per suposat, però no per força això em dóna cap dret a fer públics els seus béns. Hi ha maneres molt més eficaces i decents de controlar.

 

Com tantes pressumptes mesures contra la corrupció, aquesta no serveix de res. Pura hipocresia social que, certament, alguns polítics exploten per semblar més honestos que els altres. Les declaracions de béns no són més que distracció malsana per a ciutadans que volen creure’s que així controlen alguna cosa. Il·lusos.

 

No s’ha de sospitar de tothom, sinó presuposar que tothom és innocent. Faltaria més. Però tampoc hem de ser idiotes, òbviament.

 

Al nostre país s’han fet milers, milers, de lleis i normes i controls i tota mena d’invents, però la corrupció continua fora de control. Com deia Felipe González, ja passat de rosca definitivament, amb la corrupció «hemos tenido un descuido»...

 

Efectivament, la corrupció a Espanya (i Catalunya) és endèmica, però funciona en una altra dimensió, a la qual està emigrant mentre els ciutadans ens entretenim amb els saldos dels comptes corrents d’uns regidors o diputats. L’autèntica corrupció sistèmica va millor que mai i mou milers de milions d’euros, intercanvis de favors, de contractes, de lleis a mida i altres fórmules cada vegada més subtils...

 

Mentre disfrutem amb l’estriptís dels polítics i la pornotransparència, uns altres ens deixen en pilotes i arruïnen el país.




Comentaris

envia el comentari