Sobre la llengua, la llibertat i l’ús interessat de totes dues

"És un fet contrastat i no rebatut que en les aules catalanes hi ha un percentatge immens de mestres independentistes"

Diu Cristina Cifuentes que el problema no és la llengua catalana ans l’adoctrinament independentista a les aules i diu Beatriz Talegón que flipa. No sé per què. Ella és la primera en voler una escola pública i en denigrar la privada, serà perquè espera que en ella es pugui fer l’adoctrinament (entès en el sentit que es vulgui) en raó del model de món que prefereix. Totes les aules adoctrinen, el problema comença quan és un fet contrastat i no rebatut que en les aules catalanes hi ha un percentatge immens de mestres independentistes. És obvi que en mates no hi haurà divergències, però creu la Talegón que explica igual la història un franquista, un socialista, un unionista o un indepe? No es queixen, ella i tanta altra gent, de la tendenciositat de les sentències en raó de l’adscripció ideològica dels jutges? El problema rau en creure que les pròpies idees polítiques són veritats i les dels altres, doctrines, tot i l’evidència de què doctrines són el socialisme, el falangisme  o el catalanisme, i molt més encara els nacionalismes sobre el territori que sigui, emmascarats o no per les Constitucions. 

 

En fi, que jo sí que flipo en veure com el prejudici venç el raonament. En tot cas, la flipada i la flipant entren en el tema de la setmana, el futur del model educatiu català, símbol de com l’ombra de l’article 155 sobre Catalunya pot ser molt allargada i fins i tot passar, com el Pisuerga, convenientment per Valladolid. És el que té que PP i C’s estiguin a la grenya a veure qui és més dur en la seva (errada) defensa d’Espanya.

 

Durant el meu breu pas per la política vaig tenir ocasió de criticar el president Montilla pel fet de donar suport un model d’escola pública del que en privat no en feia ús. Ell i tants altres dirigents defensaven la immersió lingüística per després portar el fills a col·legis privats on més aviat el model és el de la barreja vehicular en diversos idiomes, fins i tot, més de tres. Aleshores jo també pensava que el model trilingüe era el millor; després de l’experiència personal al respecte, ja no ho tinc tan clar. Trenta anys d’ensenyar a primer curs en la carrera de Dret m’insinuen que tot no es pot fer bé i que al final hem canviat la qualitat per la quantitat. Altra cosa és el que passa a casa, fills de llengües diverses tenen competència lingüística perfecta en les dues i si li afegeixen un col·legi en anglès, alemany, italià o rus, en tenen de veritat tres. La resta són voluntarismes.

 

Així les coses, Catalunya va decidir, legítimament i en el marc de les seves competències, el model d’immersió en català, justificant-se en garantir la cohesió social, tot i que dirigents de l’antiga CiU han reconegut que també per construir un imaginari nacional. D’altra banda, quan el TC afegeix un polèmic 25% de classes en castellà (per què el 25? És igual de necessari a Solsona o a l’Hospitalet? Qui decideix si en mates o en història de Catalunya?) però al mateix temps puntualitza que l’estudiant particular no té dret a escollir la llengua d’escolarització, s’haurien d’haver tancat diverses polèmiques: per exemple la d’educar els fills en la llengua materna durant la primera etapa, entre altres coses perquè a aquestes alçades ja no sabem què deu ser “materna” (per què de la mare i no del pare? I si no hi ha mare? I si estan separats els progenitors, per què no de la madrastra?...en fi..) Altra cosa és si, tenint en compte el que diu l’article 27 de la Constitució,  no s’hauria d’haver pensat un sistema per, dins d’uns límits, garantir la llibertat dels progenitors en relació a l’educació dels fills. A Catalunya això s’arregla amb els concerts educatius, sempre criticats pels enemics de la llibertat, però sense dubte fora molt millor fer-ho a través del xec escolar, instrument emprat amb èxit a altres països compostos com el nostre, que propicia la competència per la qualitat entre centres i dona per fet que els primers interessats en una bona educació de la canalla són els seus pares.

 

D’aquesta manera sols queda un tema pendent, com a mínim des de la perspectiva jurídica, i és si l’aplicació de l’article 155 pot servir per determinar com ha de ser el full de preinscripció a les escoles per al proper curs. Però és evident que fer-ho té sobre totes les coses una dimensió simbòlica, no pas jurídica, per molt que alguns dels meus col·legues, a favor o en contra, s’entestin en citar lleis i sentències d’un o altre color, sempre per criticar la part que no els és convenient. Aquesta guerra ja no va de compliment de la llei (cosa que hauria d’estar fora de tot dubte per a tothom), ans de fer visible la Catalunya que s’havia dit silenciosa i que, convenientment mobilitzada per diners tan poc clars com els de l’independentisme, ja ha sortit de l’armari al carrer. D’ella s’esperaria ara que també apuntés en massa en el dit full la seva voluntat que els seus fills facin aquesta quarta part de la càrrega docent en castellà. Per suposat això no enfonsa el català, ni el model; per suposat això no garanteix el millor coneixement de res, però és evident que també els fills s’han convertit en l’arma llancívola d’un conflicte que, just per això, per col·locar-los al mig, hauria d’avergonyir a uns i altres. Fis i tot en les pugnes internes que existeixen dins de cada bàndol i que encara fan més difícil sortir del laberint. Perquè demostra com s’ha acabat dissimulant en aquest ús interessat de la llengua i de la llibertat.




Comentaris
PereB
Aquesta senyora coneix un sol nen català que no parli el castellà? Jo no. Al revés, coneix un sol nen castellà que sàpiga parlar el català? Jo si un munt ( la majoria dels amics del meu fill). Al menys no siguem hipòcrites, perquè és poden trobar un munt d'argument per demostrar que la terra és plana. Peto tots son demostrablement falsos. Titllar els mestres de majoritariament independentistes ("manifestament contrastat i no rebatut") és l'argument de la terra plana.
Hipocritacínica Caspanyola
Els mestres de L'Escola Catalana són Catalans i punt. El problema no són ells ni Catalunya, sinó que rau en el fet que els feixistes i els Cacics de Borbónia, que vostè tan bé i tan cínicament representa, entenen que per dret de conquesta, per ser espanyol s'ha de ser castellá, vosaltres els Invasors ja u vàreu posar a la vostra Constitució neofranquista... el castellano o español será el idioma oficial... "de nuestro Cortijo".... com sempre, se't veu el "Plumero" mala puça.
puntilloso
los comentarios, por llamarlos de alguna manera de M Nebrera, iguales a los de arrimadas o de los barones del PPSOE , son como el papel higienico usado.
Confusió
Llengua materna no hauria de ser la del territori, la propia del territori? A Catalunya el català. Quan diuen que la llengua vehicular l'han de triar els pares, llavors els pares que no són castellano-parlants també haurien de poder triar la llengua a Catalunya. O només ha de ser un privilegi dels castellanoparlants?
Narcís ( el que fan partits ejpanyols/ espanyolers/ espanyolíssims així anticatalans per antonomàsia és pecat mortal .. hom no pot jugar així amb els nens ni amb la societat ni amb la convivència .. no pas amb el bon nom i reputació que comporta la llei d’immersió lingüística!)
Ras i curt : sembla mentida .. : 1. tant li costa dir " parlar d'aquest tema n'és una bastardia " , ço és, l'únic fi és anihilar l'essència o allò permanent i característic de Catalunya .. sa ànima ? i 2. què compon barrejar ' política ' o gestió dels afers públics amb quelcom sagrat com és la llengua catalana a Catalunya ( que no pas a Villabotijo del Monte o Villacántaro de la Sierra ) ? PD: majoria aclaparadora espanyola de ca nostra no sap català àdhuc massa catalans força malament !
Xurriaca Pallaresa
Sra. Nebrera (perdó a les senyores). Vostè diu, que els mestres de l'Escola Catalana, som majoritàriament independentistes. Estarà d'acord, que els mestres són un col·lectiu informat, educat i vocacional, no en va són un puntal per a qualsevol POBLE DEMOCRÀTIC, que s'apreciï... llavors es pot concloure, que com més educació i fonaments, més motius es té, per a independitzar-se de la barbàrie repressora i estrangera a la qual vostè serveix.
Si l’escola catalana adoctrina, no es nota quant tanta gent vota
N’Arrimades. Un altre article molt llarg per dir que els catalans estem equivocats i que no ens mereixen qui som.
Gongylus
Encara no he entès mai per què el castellà és oficial a Catalunya i el català no ho és a Espanya. És que els catalans som ciutadans de segona?
Gongylus
I no és el més normal que a Catalunya es parli el català i a Castella el castellà? Per cert, m'alegra molt saber que a l'escola pública catalana la majoria de mestres són indepemdentistes.
Carles BCN
En base a que aquesta senyora afirma que la majoria de mestres són independentistes ?. Probablement el percentatge de mestres independentistes es correspondrà amb el percentatge de persones independentistes. O ens vol fer creu que a les oposicions s'ha valorat les idees polítiques ?. Potser el que passa és que ella va aprovar les oposcions a la facultat per les seves idees i no per la seva valia.
vivim en sigle XXI
Sra.Nebreda està prohibit ser independendista? Como yo he entendido en el seu parè ser indepe és un pecado moral. En quin segle viu voste crec ja ha passat l'època de la inquisició....o no?
Marta
La llengua materna és la llengua del cor, amb la que penses, amb la que et surt escriure sense pensar-hi. La nostra llengua ha sofert molt, però no ha mort perquè els catalans som tossuts, i malgrat el treball incansable d'uns per voler eliminar la nostra llengua (pensi-hi bé això! eliminar-la!) avui dia els catalans volem parlar el català només per fastiguejar, per emprenyar i prou. Vinga! La llengua castellana no es preocupi que no desapareixerà, però la llengua catalana s'ha de protegir.
Ed
Fa uns mesos en Joan López Alegre, l'estendart de Dolça Catalunya, va marxar emprenyat de TV3 dient que se sentia el tonto útil perquè el crdiaven per omplir la quota d'unionisme dels programes. Entenc la seva posició i és per això que també entenc que la senyora Nebrera tingui tribuna aquí, El Nacional i Nació Digital, perquè si de continguts va la cosa, les seves aportacions són supèrflues i burdes.
Ramon
Defensar-nos amb l'argument que no hi ha cap català que no sàpiga el castellà és lamentable. Patètic. Tot i que, per desgràcia, a més de lamentable i patètic també és veritat. Però no hauríem de fer servir aquest argument perquè sembla com si ens en congratulem, que tots els catalans sàpiguen el castellà. Sembla com si ho trobéssim quelcom bo. Una riquesa brutal. Quan en realitat és una desgràcia nacional.

envia el comentari