Què és el realisme

"La guerra durarà perquè l’adversari és fort i tampoc no té cap intenció de perdre. Dir això no és rendir-se ni acotar el cap, és realisme. I és voler guanyar"

Com sempre que s’ha trobat en un atzucac, l’independentisme està mantenint una intensa conversa amb ell mateix. Les xarxes socials possibiliten que en aquesta conversa hi participi i hi influeixi realment tothom. A mi m’influeixen tuitaires amb 200 seguidors que de sobte diuen una cosa que penses ‘ep, això està bé, s’ha de tenir en compte’, i al mateix temps me n’adono que alguna cosa que he dit jo està influïnt en l’ànim d’un polític. Sovint passa, per cert, que allò que he dit està precisament inspirat en el que li he llegit al tuitaire dels 200 seguidors. La circulació d’idees dins de l’independentisme és molt fluïda i molt democràtica, i les influències són creuades, en totes les direccions. En aquest diàleg massiu es diuen moltes barbaritats? Sí, és clar. Hi ha gent que fa aportacions insinceres i interessades? Sí, és inevitable. Però la intel·ligència col·lectiva està tornant a  funcionar i acabarà donant un resultat, segur. Quin? Ara mateix no s’albira.

 

De la conversa d’aquestes setmanes, hi ha una cosa que m’amoïna especialment, que és l’equívoc entre realisme i rendició, dos conceptes que no tenen res a veure i que massa sovint es confonen. En les guerres existeixen les retirades tàctiques, i precisament són per evitar la derrota i la rendició. Un exemple famós, i d’actualitat per la pel·lícula de Cristopher Nolan: quan al maig de 1940 Churchill pren la decisió d’evacuar de França la Força Expedicionària Britànica (400.000 homes) des de les platges de Dunkerque i tornar-la a la Gran Bretanya, ho fa precisament perquè té la determinació de combatre Hitler fins al final i guanyar la guerra i necessita aquells homes vius. Si es quedaven a França, haurien estat tots aniquilats. Amb l’evacuació en va salvar 330.000, i va acabar guanyant la guerra. Amb l’ajut dels americans? Sí, però és que sense l’evacuació de Dunkerque (Operació Dinamo),  Gran Bretanya s’hauria quedat sense defensa militar, Alemanya hauria envaït l’illa tot just després de controlar França, i els americans ja no haurien tingut ningú a qui ajudar. Culminada amb èxit l’operació Dinamo, el mateix Churchill va dir al Parlament: “les guerres no es guanyen amb evacuacions”. Però aquell pas del canal de França a Anglaterra és el que permet que quatre anys els aliats creuin el canal en la direcció contrària, posant els peus a les platges de Normandia i començant l’ofensiva final que va derrotar el nazisme.

 

Disculpin que me n’hagi anat tan lluny. Torno a Catalunya 2018.  A l’octubre i el novembre, l’independentisme va ser obligat a retrocedir per l’adversari amb una ofensiva policial, política i judicial molt violenta i autoritària. I el 21D, en temps de descompte, el moviment va aconseguir marcar un gol que deixava el partit en empat.  És un empat que classifica l’adversari, però que ha evitat una desfeta total, que ha salvat els mobles i que obre la possibilitat de posar les bases d’una reorganització. El resultat del 21D permet respirar i pensar, i per tant val la pena que s’aprofiti per respirar i pensar. No estaria de més, per exemple, fer la checklist del que ens ha faltat i ens ha sobrat per guanyar, i dedicar temps i esforços a proveir-nos del que ens ha faltat i desprendre’ns del que ens ha sobrat. Aquí va una llista ràpida: ens han faltat majories electorals indiscutibles, amb un 5 al davant, i a ser possible unes quantes de seguides; ens han faltat els grans municipis (només 3 dels 10 més poblats tenen alcalde independentista, i a més la capital no és un d’ells); ens ha faltat força mediàtica (el 85% del share televisiu és unionista, i hi ha bosses immenses de població que no entren mai en contacte amb els mitjans fets a Catalunya); ens ha faltat treball polític (no evangelització: treball polític) als barris menys permeables al missatge; ens ha faltat una visió més realista dels mecanismes de les relacions internacionals (s’ha desplegat un esplèndid programa de relacions públiques davant els creadors d’opinió, però no s’ha sabut parlar el llenguatge dels interessos concrets, l’únic que compta a les cancelleries); i ens ha faltat una cultura política de la ruptura (la independència no era una desconnexió indolora com es predicava irresponsablement, és una ruptura amb costos). I què ens ha sobrat? Ens ha sobrat innocència (ai, les inútils estructures d’estat i la inaplicable transitorietat jurídica); ens ha sobrat wishful thinking (“Espanya no es pot permetre la foto d’uns policies retirant urnes”, “Europa no permetrà que dins les seves fronteres es reprimeixi un moviment pacífic i democràtic”); i ens ha sobrat la competició partidista malaltissa  entre els dos pols principals del sobiranisme.

 

La meva humil opinió és que la pròxima vegada que s’intenti assaltar la fortalesa, tots o la gran majoria de punts de la checklist han d’estar resolts, perquè si no es tornarà a fracassar. I és evident que no es resolen en unes setmanes, ni en uns mesos. Que apareix l’esdeveniment inesperat que ho precipita tot? Benvingut sigui. Però em fa l’efecte que, si vol guanyar, a l’independentisme li toca picar molta pedra encara. Acudint a totes les trinxeres on se’l convidi a presentar batalla (defensa de la immersió, lluita antirrepressiva), i inventant i proposant  noves trinxeres des d’on plantejar batalla a l’estat (l’1O va ser una trinxera proposada des d’aquí, en clau autodeterminista per cert). Acudint a totes les trinxeres, per tant, però alhora amb la consciència clara que són batalles tàctiques que només poden oferir victòries o derrotes parcials, i que la guerra durarà perquè l’adversari és fort i tampoc no té cap intenció de perdre. Dir això no és rendir-se ni acotar el cap, dir això és realisme. I és voler guanyar.




Comentaris
Lorena
Gran article com sempre. La meva pregunta es si aquell moment, aquella oportunitat única que has daprofitar ni que no estiguis preparat va ser l1-O. Ho sento pero no veig cap altre president d JxCat, Erc o comuns arribant tant lluny x mes mejoría del 50% q hi hagi. X aixo crec k sha d sha d seguir i desobeir ARA, tots. Sino tindrem Pascal x anys, manis de mig millio i Madrid content
JFK
Sr. Voltas, vostè va una mica de sobrat. Si EU hagués sigut com tothom pensava que era, ara Catalunya seria una República plena, igual que ho és Kosovo (una Independència unilateral). La UE ens ha fallat, i ERC també. ¿Qui ens ho havia de dir, oi sr. Voltas?
Jo
Hi ha una altura cosa que ha faltat i encara falta a una quants: Valentía. El futur serà dels Valents!!!
Espectador
La inteligencia colectiva es fonamental per aconseguir la victoria final .Espanya ha plantejat una estrategia clarament militar i que consisteix en " decapitar los cabecillas " però a llarg plaç no tindrà resultats , perquè la força del moviment de independència la té el poble i no la clase política!! No haver preparat el 28 O es realment delirant .......Es imperatiu cercar aliats internacionals que tinguin algo a guanyar .
Espectador
El més fonamental es que la societat ,interconectada , segueixi aportant ideas i actui com un sol organisme , agafi força , i renovi la direcciò políitica actual en un 85% . Catalunya no es pot permetre tenir de president del Parlament la versió 2.0 del Santi Vila ( el senyor Torrent ) . Ha de recuperar immediatament la alcaldia de Barcelona , en mans de una espanyolista convicta i confessa .
david
Molt d'acord amb l'article !
Toni2018
En Voltas torna a confondre unes eleccions amb el referèndum: un 47,5% de vots en unes eleccions equivalen a més del 50% dels vots en un referendum. Hi ha tot un seguit de gent que si pot triar vota comuns. Si no, votarà Sí; més tot els vots perduts que han anat a parar a partits extraparlamentaris. I per cert, l'1-O no va ser una trinxera, va ser un referèndum d'autodeterminació.
Lee Harvey Oswald
Ens han fallat la UE i ERC, diu l'altre. Com si la UE hagués intervingut a Irlanda del Nord amb 3000 morts, com si Espanya fos Iugoslàvia i no un membre estratègic de la UE i l'OTAN, i com si Mas, Mas-Colell, Vila, Gordó, Baiget i Pascal fossin d'ERC.
No s’enganyi, no ens enganyi
l’estat continuarà llançant a la paperera tota cuca viva que acabi en qualsevol posició de poder que els faci nosa. Portarse bé només els envalentona. No tenen aturador. Ells no volen aquest o aquell politic, volen fer desapareixer el catalans per el que signifiquen, l’unic subjecte que s’atreveix a cantar l’hi les 40 al amo. Per ells l’existencia de la nostra cultura i valors, “la transición” i tot el que va venir al darrera, es una equivocació de la historia. Catalunya sin los catalanes.
Discrepo, i molt
En un referendum haguessim guanyat. Qué ens ha faltat? Principalment una classe política de primer ordre. Els partits "independentistes" mai s´ho varen creure, mai varen preparar res, i quan varen veure horroritzats com el poble els passava al davant l´1-O varen correr a intentar matar el procés fent una DUI simbòlica i corrent a entregar les institucions als espanyols (a veure si els perdonaven). Qué necessitem? Principalment una renovació TOTAL de la classe política. Petdegat i ERC fora.
terrassenc
L'octubre l'independentisme no 'va ser obligat a retrocedir'. Si ets fas trampes al solitari acabaràs caçant mosques. A l'octubre els polítics van fallar, especialment els convergents (Puigdemont,), els del club de la camamilla, que titllaven d'hiperventilat a tots els que dèiem que teníem presa. No han ni demanat perdó, ni donat cap mena d'explicació, i us voleu creure que ara, els mateixos, i amb els mateixos interessos, ho faran millor? D'això se'n diu pensament màgic i autoengany.
John Smith
D'acord amb tot. Només un petit matis: qui et vol destruir no és un adversari, és un enemic. Això no és un Barça-Madrid.
Quico
Espanya, Europa i el món només veuen els FETS! Hem FET i GUANYAT un referèndum. Queda defensar-lo. Teniem una cultura de la manifestació pacífica. Ens cal una cultura de la clandestinitat i de l'acció valenta no violent.
Esbjörn Svensson
Força d'acord amb la checklist, però també va faltar que la classe política independentista estigués a l'alçada del poble de l'1 i 3 d'octubre. Ara bé, ara, un cop ja ens hem trobat feta la "retirada tàctica", amb una Generalitat asfixiada i amb una Tv3 i Cat radio també asfixiades, com creus que podem fer aquests deures? Per exemple això de penetrar en aquestes bosses immenses de població que només rep mitjans espanyols? En aquestes bosses fa anys que C's sembra i llaura
Pep 43
Retirada on? .Gran Bretanya es va retirar a casa protegida per un mar. On podem retirar-nos per agafar forçes. On son els americans, ara Europa, per fer-nos costat o al menys per garantir una actuacio neta i legal?. Aquesta setmana he sentit un "devantal" que proposava bandera blanca, no vaig entendre si era per parlamentar, rendirse,.... La resposta ha estat la casella del castella a l'escola!. La majoria que cal ha de trobar-se en un referendum, no amb les autoniques.
Partida 2014
Eduard no ser si tens raó o no. Estem on estem i punt. La qüestió és qué podem fer. No només fer la reflexió sinó fer propostes. Debilitar l'estat, per mi, és la més important. Crec sincerament que ells tenen pressa perqué hi hagi un govern autonòmic. No l'hem de fer.. Hem de fer un govern a l'exili. L'estat paral.lel.. Coordinada amb la Generalitat B155 al màxim que es pugui. Hem de tenir 2.000 persones a Bruseles treballant. Construïr un centre d'intel.ligéncia, comunicació, relacions exter...
Ramon
Per ERC, rendició és el realisme dels altres. I realisme la rendició pròpia.
Nuria
Per mi,Eduard, t'has deixat els dos punts mes importants de la checklist: 1. Control del territori. Si volem la Republica hem de controlar el territori i demostrar que el podem defensar. Realment innocenr de mi creia que Ho havien previst. Hem de fer-nos a la idea que per poder ser un poble pacific hem de ser poderosos en defensa, no ens equivoquem i mirem SUISSA, NORUEGA, FINLANDIA etc. Que nopot ser Otan de moment? Busquem un altre alliat i negociemla situacio geo estrategica.2- les Finance
Narcís ( si verament aquests que espanyolegen tant fossin allò que diuen o espanyols .. no tractarien part de ' sa espanya ' així, més, deixarien o farien honor a les nacions que demanen/ demanden " llibertat " , sobretot, quan és un estat del tot aliè i enemic contrastat de qualsevulla cosa catalan
Ras i curt : l'" adversari fort "? " Cap intenció de perdre "? Si us plau, parlem amb propietat, ço és, l'adversari n'és armat per terra, mar i aire i, allò pitjor, tant se li'n fum àdhuc ho farien amb gust, vessar sang catalana ( no debades, nostra existència n'és la raó de la seva econòmicament i moral parlant .. així es senten ser alguna cosa/ no ser un no ningú ! ) !
Depèn
Realisme clàssic estil Flaubert: Catalunya és una comunitat autònoma d'Espanya. Realisme màgic estil García Marquéz: Catalunya esdevé una república independent la primera lluna plena de cada mes i dura un dia, com les papallones.

envia el comentari