La dictadura espanyola i la democràcia catalana

"La condició d'Espanya com a Estat de dret mai ha estat molt clara però, al dia d'avui, és inexistent"

El conflicte en marxa sobre la investidura de Carles Puigdemont com a legítim president de la Generalitat posa en relleu la molt diferent naturalesa dels contendents i els seus recursos.

 

La condició d'Espanya com a Estat de dret mai ha estat molt clara però, al dia d'avui, és inexistent. Gràcies a l'aplicació del 155 i circumstàncies concomitants, Espanya és una dictadura, perquè dictadura és el règim que concentra tot el poder a l'executiu (i en la voluntat del seu cap o president que ho és d'una autèntica banda de malfactors), anul·lant el legislatiu i el judicial, que està a les seves ordres. La dictadura es recolza a més en un control absolut dels mitjans de comunicació, al servei incondicional de la política del govern.

 

La dictadura gaudeix del suport de l'oposició. Suport actiu en el cas del PSOE, convertit en el botons del PP; així com de C’s que és la cara falangista de la dreta oligàrquica; i passiu en el cas de Podemos, que la seva fraseologia revolucionària s'atura al llindar del "tot per la Pàtria" de les casernes de la dreta.

 

El seu mètode d'acció interior és l'asfíxia econòmica i la persecució política de l'adversari. La guerra bruta del ministeri de l'Interior, les contínues amenaces als adversaris polítics, les prohibicions arbitràries, les manipulacions dels mitjans, van a l'una amb les mesures restrictives de la Hisenda Pública que, no només permet i empara el frau sistemàtic dels rics a l'erari sinó que furta els diners propis de la Generalitat per a penalitzar-la econòmicament i impedir que els seus organismes realitzin la seva funció.

 

A l'exterior, la dictadura espanyola es val igualment de tots els mitjans, legals o il·legals, per obstaculitzar l'acció de la Generalitat. El govern pressiona sota mà les autoritats de la UE i les de Bèlgica en concret en contra de la presència del president Puigdemont a Brussel·les, el persegueix diplomàticament, l’espia il·legalment i tracta d'impedir que exerceixi la funció de la qual és titular legítim en connexió amb el Parlament que vol triar-lo. Igualment malversa ingents quantitats de diners públics en subornar voluntats exteriors perquè no es solidaritzin amb l'independentisme català i dir així que aquest està aïllat internacionalment. El cas més vergonyós, el de les tropes espanyoles desplegades a la frontera de Letònia amb Rússia i Bielorússia per silenciar el suport letó a Catalunya.

 

La dictadura espanyola corona la seva infame acció anticatalana valent-se d'uns jutges a les seves ordres per donar una pàtina jurídica a allò que no és més que una persecució política. L'independentisme no és un delicte, per molt que els jutges franquistes ho creguin. I tampoc ho són els actes que en el seu nom es realitzin sempre que no portin violència. És injust i prevaricador empresonar independentistes per la seva ideologia i pretendre després fabricar un delicte amb argúcies discutibles. A Espanya hi ha representants democràtics a la presó que no estan protegits per cap llei, sinó directament lliurats al caprici d'un jutge de partit que pren les mesures que li dona la gana per raons ideològiques. La dictadura espanyola ha suprimit els principis fonamentals del dret al jutge natural, el degut procediment, l'habeas corpus, la seguretat jurídica, el dret a la defensa i de no declarar en contra d'un mateix. La judicatura espanyola no només està al servei del poder polític sinó que ho fa de mil amors i amb l'esperit inquisitorial franquista que la caracteritza.

 

Al davant, l'adversari, la República Catalana, proclamada com a resultat legítim d'unes eleccions imposades per la dictadura i en una inferioritat de condicions immoral i il·legal. Els independentistes les van guanyar clarament però la dictadura espanyola es nega reconèixer i aplicar els resultats. Amb l'ajuda del PSOE i C’s, pretén passar per sobre de la voluntat democràtica dels catalans imposant la d'un partit corrupte i els seus ajudants.

 

A la diàfana legitimitat d'origen de la República Catalana afegeix aquesta una escrupolosa legitimitat d'exercici. Tot i la persecució política i judicial de la dictadura, tots els passos de la República Catalana estan emparats per la legalitat vigent. No obstant això, és clar que sent dictatorial aquesta legalitat vigent (que, per cert, el primer que incompleix és el govern de la Gürtel) en algun moment serà necessari entrar en confrontació amb els administradors de la dictadura i els seus auxiliars. De fet i malgrat l’exquisida cura de les autoritats catalanes així deu haver estat ja que, en principi per algun motiu ignot hi ha persones a la presó i a l'exili, a part de pel fet que al jutge Llarena l'independentisme li sembli un delicte. No ho és. El que és un delicte és considerar-lo delicte i abusar del poder que la societat democràtica li atorga per tractar-lo com a tal.

 

Les dictadures es basen en el temor, la por, la incertesa, la inseguretat sobre si un comportament és o no delicte i en el fet d'estar en mans de l'arbitrarietat judicial. En conseqüència, la legitimitat d'exercici es mantindrà encara que calgui desobeir lleis iniqües en atenció al mandat democràtic i el principi d'equitat, tots dos per sobre d'una legalitat de part tan iniqua com inepta.

 

La República Catalana, que s’està consolidant en terminis tan conflictius com injustos compta amb tres actius per sortir endavant: la unitat del bloc independentista, el suport exterior i la mobilització de la població catalana disposada a arribar a la desobediència civil en suport als seus dirigents empresonats. La primera i la tercera, la unitat del bloc independentista i el suport massiu de la població són alternativament causa i efecte del propi moviment. Aquest no sobreviurà si falla alguna de les dues, que són com dos miralls contraposats: la unitat del bloc reflecteix la unitat popular que ve moguda per aquella.

 

El suport exterior, molt important de moment tot i les activitats de les cavernes diplomàtiques espanyoles, s’anirà manifestant més i més obertament a mesura que el conflicte aconsegueixi presentar-se tal i com és.

 

Una lluita entre la dictadura espanyola i la democràcia catalana.

 




Comentaris
Espectador
Segurament M . Rajoy està acabat , sentenciat per els grans poders internacionals , que volen una cara nova .El gran problema es que la cara nova .... es Alberto Rivera (un Macron a l'espanyola ) amb un odi visceral contra Catalunya !! un individu artificial i plastificat amb un sol objectiu anihilar Catalunya .
Y vuelve la burra al trigo.
Nada nuevo; este miserable mercenario del 4% y palanganero de la burguesía catalana, sigue vomitando su bilis, hay que seguir comiendo.
De vegades sembla que parles de Puigdemont
"dictadura és el règim que concentra tot el poder a l'executiu (i en la voluntat del seu cap o president que ho és d'una autèntica banda de malfactors), anul·lant el legislatiu i el judicial, que està a les seves ordres". Afortunadament a Catalunya el poder judicial és totalment independent de l'executiu autonòmic i del Parlament sotmès a l'executiu, el que converteix l'autonomia catalana en una semi-dictadura, segons la teva pròpia definició.
Francesc Xavier Altissent.
El felicito de veritat senyor Cotarelo pel seu article tan ben argumentat es un relat molt ben fet de la trista realitat el comentari del espectador tambe toque de peus a terra . Salut I Republica.
josep m. doria
els que recullen vots amb campanyes per divulgar la divisió social a Catalunya, són els mateixos que van començar a exigir la divisió a les escoles per fer l'ensenyament en català i castella en forma diferenciada. Encara ometen que pel moment català, castellà, galleg i basc, tots ells són llengües espanyoles (de moment)
federalista
el mercenari ple d'autoodi i acomplexat del seu pais segueix vomitant bilis odi i merda, per 4 pujolins, obviament el mercenari aquest no es flaubert, ni tampoc tolstoi, ningu que siga un bon escriptor, es presta a dir mentides i vomitar merda cap el seu pais, i molt menys pels 4 chavos que la burguesia lladre dona a aquest pallasso altre com l'espot o el alexandre pero encara mes roi i mes tonto.
2018
tres actius per sortir endavant: la unitat del bloc independentista (jajajaajajjaja) el suport exterior (de quien??)i la mobilització de la població catalana disposada a arribar a la desobediència civil en suport als seus dirigents empresonats (se refiere a los 4 acampados en la plaza cataluña?)
Gramsci78
Los ultrademócratas del "no nacionalismo español" vomitando su bilis de perdedores. La mayoría silenciosa no es tal. El Imperio Castellano mal llamado español toca a su fin. Grande Cotarello, las verdades ofenden
Cristopher
Molt bé Don Ramón!! Tingues prudència: qualsevol dia aniran a per tu! No saps que tot això que escrius és un terrible delicte de odi, rebel·lió i sedició? Els delinqüents (jutges, peperos, periodistes de pessebre, partits de "esquerra",etc.) són, per ara, impunes i no tenen manies en amenaçar, empresonar i matar si cal (15 morts en ciucumstàncies "especials" en el cas Gurtel...). Cúidese , amigo!
Fernando Serra
Estoy seguro que hay argumentos lógicos contra las ideas que escribe Cotarelo pero cuando solo veo vulgares ataques personales creo que deben ser pocas
LUIS
Muchas gracias D.Ramón por plasmar tanta coherencia y describir tan claramente una realidad cada dia menos ocultable por la dictadura, tanto a nivel interno como exterior. Dice Vd. que la realidad del conflicto se manifestará proximamente tal como es ante el mundo, y eso es lo que hace saltar la ira de los de las bilis del 78. No sé si le llegará mi comentario, tanto si como no, un abrazo, amigo.
entranyable
Cuando esto acabe, que acabarà en favor de la democracia en mayúsculas, cuando Catalunya tenga un estado propio como merece por ser nación y porque la mayoría de catalanes queremos, cuando los españoles tengan que ganar el pan con la propia sudor de su trabajo lejos de su hidalguía ancestral, aquí y allá reconocerán tus valores de hombría de bien, estimado Cotarelo. Tu serás un ejemplo vivo de ciudadano con doble nacionalidad.
Mondisquet
Ramon, esplendit. On es el cervell dels atemptats de les rambles? Com es diu? Ho sabrem? El secret de sumari........
Pep
Home, Tokyo Rose... poster que en fas un gran massa
Nuria de Mexic
No hi ha arguments contra el que diu Cotarelo, sempre tan atinat i eloquent. La prova es que els qui l´ataquen no donen cap contraargument, nomes tracten d´insultar el personatge acusant-lo de rebre diners dels catalans. Volen matar el missatger perque no poden matar el missatge.
Narcís ( Cotarelo : cuidi's força .. sembla mentida, però la bona gent o honrada, honesta i de bé .. ací a espanya " és la que s'ha de cuidar " ! )
Ras i curt : gràcies per sa ( bona ) consciència, per son ( bon ) intel·lecte , tot plegat, per son sentit de la veritat, el bé, la raó i el dret i, sens dubte, pel seu coratge ! PD : negar la realitat d'un estat .. ometre el que són llurs manaies .. i atiar la salvatgeria/ brutalitat mitjançant lleis anticatalanes, garrotades policials, abusos judicials i fal·làcies/ sembra d'odi de mitjans . . . són actes, actituds i accions d'allò més tirans o opressius, de respecte zero a l'ésser humà !
mamma mia
Esto está llegando ya a extremos impensables, que uno se erija en juez y dios de lo que es y no democracia es ya mosqueante, a las personas razonables y pacíficas se nos encienden ya sentimientos que no quiero expresar , inteligenti pauca
Be Ramó
Qué be texplicas, dons, quina imparsialitat i quna visió mes clara da la situasió, dons
jordi
Em semblen molt encertats tos els articcles dén Cotarelo, i la prova es que totos aquests que el desqulifiquen amb insults i parides mentals, es retrten a ells mateixos. El problema per a ells, es que el que diu Cotarelo son veritats com un puny i no hi ha arguments per desqualifar-lo. El feixisme no enten de raons, que no siguin la força bruta i la repressió, així de sencill.
Pobres trolls escagarrinats!
El troll neofeixista que signa com a "el burro" "sembla" "federalista" "2018" i "mamma mia" està desesperat i li agafarà un infart. Que vigili què fuma.
Alexandre
Article real, espectador una anàlisi correcta
mamma mia
Pobres trolls escagarrinats!. Mire ud. no tengo por qué aguantar que me llame , vamos mejorando, neofascista, soy para su información de izquierdas, no un fanático insultador como ud.
Gràcies per l'aclariment mamma mia
O sigui que ets un neofeixista suposadament d'esquerres. Deixa de fumar coses lletges, repeteixo, que no et senta gens bé.
mamma mia
Tengo que aguantar que soy neofascista de izquierdas y que fumo cosas que no me sientan bien, grande nivel de los demócratas de boquilla, así porque ellos lo valen. Lean pej, Tratado de tolerancia de un tal Voltaire, igual en sus estrechas mentes se abre una grieta aunque sea pequeñita
JordiP
Hoé, Cotarelo, què gran que ets!
Núria
Una correcció lingüística: el que en castellà és un “botones” en català és un “grum”. Salut!

envia el comentari