Uniformitat

"Això de voler tocar la neu malgrat viure a Barcelona és com si jo volgués viure exactament igual que a Cáceres malgrat viure a un lloc singular i diferent com Catalunya"

Ahir hi havia gent desesperada enfilant-se al Tibidabo per tocar quatre flocs de neu. La imatge era entre patètica i entranyable. Barcelonins i barcelonines clarament disconformes amb la sort de viure en un dels climes més suaus del món. És una de les grans virtuts de Barcelona i, paral·lelament, una peculiaritat que la fa diferent. Que li dona personalitat. No fa molt fred i tampoc fa una calor tropical. Així és Barcelona. Escolteu, si tant us agrada la neu com per sortir un vespre en cotxe i pujar al Tibidabo de nit per trepitjar dues plaques de gel marró, aneu a viure a un poble com he fet jo. A la muntanya. Teniu alternatives.

 

Això és com si jo, malgrat viure en un país singular i diferent com Catalunya, amb tradicions pròpies, ideologies específiques, un idioma diferent i, fins i tot, noms de pila únics, volgués que cada una d'aquestes peculiaritats no existís. Que l'escola fos en castellà. Que es celebressin festes espanyoles o franceses en comptes de les catalanes. Que la política discrepés estríctaments sobre dos partits teòricament de dretes i d'esquerres sense matisos nacionals o identitaris propis del país. És com si volgués que qualsevol escrit legal o oficial hagués de ser en castellà perquè m'agrada més. O que la Diada es deixés de celebrar per donar més pes al 12 d'octubre. 

 

Això de voler tocar la neu malgrat viure a Barcelona és com si jo volgués viure exactament igual que a Cáceres malgrat viure a un lloc singular i diferent com Catalunya. És aquesta idea de convertir el lloc on vas en el lloc que a tu et dona la gana que sigui. Exactament la mentalitat que portava Pizarro quan va convertir una civilització milenària en una "nueva España".




Comentaris
Chapeu. Finalment algú
ho ha dit.
El semblant amb el semblant
No es pot comparar Càceres amb Catalunya; una ciutat amb una comunitat autònoma. Però és que ni tan sols es pot comparar Barcelona amb la resta de Catalunya. Si vols viure com a Càceres et pots anar a Manresa i no passa res.
Narcís ( renoi, quin text .. tan grossa que n'és sa espanya i .. han de ser ací, a ca nostra blasmant-nos, fument-nos i piratejant-nos ! )
Home, l'exemple no és gaire encertat ( atès que .. que compon ser urbícula o/ i viure a lloc de no pas neu amb que t'agradi veure-la o tocar-la àdhuc hom vulgui nevi sempre . . . no diguem pas Barcelona sigui Vladisvostok o Catalunya Siberia ! ) que sí com missatge a nostres anihiladors - espoliadors pel que fa a nostra mil·lenària nació amb llur origen, sa cultura, sa història, sa llengua/ idioma/ llenguatge, sos usos i costums . . . ses lleis i Constitucions !
Pepet
Segons voste nihan festes franceses catalanes castellanes i no es poden celebrar fora daquests territoris i lo mateix passa amb la llengua o sigui que per voste han dexistir fronteres etniques i cadascu al seu pais sense moures ni globalitzacio ni osties doncs molt be pongale el cascabel al gato de la provincia
federalista
un paleto estelado provincia que es creu que vivim encara a l'edat mitjana en fi res a fer amb aquests cervells etnics tribals, si el estat ens deixara se'ls podria fer un rentat de cervell i deixar -ho buit total ja esta buit, pero queda nazi, res n'hi ha que aguantar als 4 mamarratxos com el tal jara.
Moragues
Totalment d'acord

envia el comentari