Perseverança

És ben palès que aquesta persecució és especialment ferotge contra els partidaris de la República, però també atempta contra els drets i les llibertats dels contraris a la República. Mentrestant, l’òrbita dels comuns segueix al sofà menjant crispetes.

 

 

Ja fa més de 100 dies que l’Estat espanyol té segrestats a quatre dels nostres conciutadans, un quartet d’homes de pau que estan sent injustament privats dels seus éssers més estimats i de la seva llibertat. És molt important denunciar-ho i recordar-ho cada dia perquè cada instant d’aquesta injustícia és un atemptat contra els principis democràtics i de convivència que haurien de prevaldre sempre en la nostra societat. Des d’un fort sentiment d’impotència, vull deixar clar que la dignitat d’aquests quatre homes de pau és infinitament més gran que la misèria d’aquells que abusen del seu poder –i de la llei– per imposar la seva tirania.

 

Aquesta setmana em vaig quedar atonit llegint la notícia d’uns hotelers de Múrcia que oferien 210 places de vacances pagades als policies que van participar en les brutals càrregues contra el referèndum de l’1 d’octubre. Encara més esperpèntic és l’orgullós patrocini d’aquesta recompensa a la pàgina web oficial del Ministerio del Interior. A veure si ho he entès bé: atonyinar a gent indefensa per votar no només surt de franc, sinó que es premia amb caps de setmana d’esbarjo familiar?! Aquest és l’Estat que, suposadament, ens ha de protegir. La resposta de la iniciativa ciutadana «Pirineos con ellos», que vol convidar als murcians víctimes de la repressió policial de les manifestacions contra les obres de l’AVE, és la que més correspon al tarannà català. L’amor sempre vencerà l’odi.

 

En efecte, totes aquestes accions infames vehiculades a través de les institucions estatals, amb el beneplàcit del govern espanyol, formen part d’una estratègia premeditada: la humiliació pública dels ciutadans de Catalunya, amb un marcat esperit de venjança. Des de les filtracions dels àudios de les declaracions en seu judicial dels líders republicans fins a les croades judicials contra artistes, cantautors, pallassos, mestres o mecànics, tot està pensat per instaurar un clima de por, que busca culpabilitzar a qualsevol persona que s’oposi al règim. És ben palès que aquesta persecució és especialment ferotge contra els partidaris de la República, però també atempta contra els drets i les llibertats dels contraris a la República. Mentrestant, l’òrbita dels comuns segueix al sofà menjant crispetes.

 

Ningú va dir que la construcció de la República seria fàcil. Hem comprovat amb carn i ossos quina mena de respostes guien l’actuació de l’Estat. També hem comprovat que encara hi ha 1,9 milions de ciutadans de Catalunya que donen suport –explícitament o implícitament– a les actuacions repressives d’aquest mateix Estat. No ens hem d’arronsar per molt difícil que sigui el camí. Només ens en sortirem si som capaços d’articular un lideratge col·lectiu, modern, socialment obert i amb una ferma voluntat de seguir sumant. La repressió no s’aturarà. L’Estat espanyol està en estat de descomposició i els seus defensors han triat la via de la violència física i moral que nosaltres sempre hem rebutjat. Segurament anirem més lents del que esperàvem o voldríem, però anirem junts, amb una mentalitat constructiva, i això és el més important. Però hem de tenir clar que només amb un govern plenament operatiu podrem avançar en aquesta direcció.

 

 

 

 




Comentaris
Decía la Gema en su artículo...
"El Estado es débil". Dice éste "el Estado está en descomposición". Esas son las "coletillas" obligatorias que tienen que meter para animar al personal separata. Es de necios pensar que el "Estado", son sus políticos o sus gobiernos. En fin, seguid esperando...
Narcís ( fumen vergonya aliena fora mida .. diuen som espanya .. i no fan altra cosa que ultratjar-nos! ) ( almenys respectin tants i tants conciutadans/ compatriotes catalans nouvinguts de sa espanya!) ( aquest estat es fumi amb societat amb exèrcit amb ganes de matar!)
Verament és un estat sense honor, sense dignitat, sense orgull, sense amor propi i sense autoestimació, ço és, si en tingués no seria tan ridícul, patètic i grotesc ( no ens volen i no ens deixen anar tot obligant-nos ser amb ells .. així com no ens volen, però sí nostres rendiments, nostres diners, diners catalans!) ! PD: per no respetar .. no respecten ni son mateix escut, escut on hi ha la senyera amb tot allò que implica !
No hi ha govern operatiu i menys plenament
perqué està i estarà intervingut. No es aquest el camí. Hi ha un camí recte irrefutable que es la defensa dels principis i drets democratics que tenen tots els essers humans de forma pacífica. El lideratge hi va renunciar el 1O i el 27D i ara hi vol renunciar amb els resultats del 21D. Es l’unic que tenim i es l’unic que val la pena defensar. Si un esser humà no es lliure, que es?

envia el comentari