Espanya, 1984: el delicte d’odi

"Qui guanya la batalla de les paraules pot fer el que vulgui. El 'crimdepensa' és el futur: sempre hi haurà un cínic com Rubalcaba que el justifiqui"

George Orwell, en la seva visionària novel·la «1984», es va inventar un delicte, el «crimdepensa». Un delicte que encaixava en la «novaparla», una llengua fictícia que anava aprimant el diccionari a base de prohibir paraules i significats contraris al règim totalitari: com menys paraules, menys possibilitats de pensaments subversius. En la ficció d’aquest escriptor, autor d’un extraordinari homenatge a Catalunya i d’una lúcida rebel·lió de porquets a una granja, la «novaparla» s’imposaria al «oldspeak» abans del 2050: en el nou món que ell anunciava, la prohibició de determinades paraules comportaria l’eliminació de les idees perilloses per a l’Estat.

 

«Llibertat», per exemple, no existiria, perquè no hi hauria cap paraula que expressés aquest concepte.

 

En certa manera, Orwell es va anticipar a les «fake news», a la «postveritat», als fiscals espanyols i al jutge Llarena i companyia.

 

Un exemple el tenim en els suposats «delictes d’odi» que són la base de la «neoinquisició».

 

El mecànic de Reus que es va negar a reparar el cotxe d’una agent de la Policia Nacional (espanyola, of course) té un seriós problema judicial perquè l’acusen d’haver comès un d’aquests «delictes d’odi» de la «novaparla hispànica». Si un mecànic em diu a mi que no em vol reparar el cotxe, cap problema: coses de la llibertat de mercat, ja se sap. Però si no repara el cotxe de la representant de la policia estatal, la que encarna l’única veritat possible, està cometent un «delicte d’odi». El mateix es pot aplicar a una escola, a un tertulià, a un manifestant, a una idea... o a un imbècil que destrossa un cotxe policial o empastifa de pintura una comissaria. O a un idealista que penja llaços grocs a un pont. O a qui està a la presó o l’exili per... odiar Espanya, clar.

 

Tot és odi, per als amos del diccionari de la «novaparla», que han inventat una magnífica mentida per justificar la seva repressió. El «delicte d’odi» els permet trepitjar l’Estat de Dret en nom de l’Estat de Dret i quedar-se tan tranquils. «A por ellos, que nos odian», vaja.

 

I d’on surt aquest «delicte d’odi»? Del Ministerio del Interior, que ve a ser com la «Policia del Pensament» de la novel·la d’Orwell. El govern espanyol s’està inventant la versió orwelliana de l’article 510 del Codi Penal. Retorcen els arguments, sense escrúpols, els desnaturalitzen fins que encaixen amb la seva voluntat.

 

Tot és odi: els bons (ells) contra els dolents (els altres). L’imperi de la llei... de l’embut. Fan amb la llei el que els surt dels articles, que rima amb testicles.

 

Ells defineixen el que és odi, independentment del que digui la llei, del que pensin els juristes i del que aconsella el sentit comú: ells són la llei, la policia, els fiscals, els jutges, els carcellers i els botxins. I són tan bons, tan bons, que veuen odi per tot arreu i el persegueixen sense descans.

 

Fins i tot veuen odi en un mecànic que no vol reparar un cotxe. No el veuen en la violència de gènere, ni en el racisme, ni en el miserable tracte que donen als sense papers ni en tantes altres circumstàncies. Ells decideixen què és odi i què no.

 

I per a què serveix tota aquesta demencial teoria de l’odi? Molt senzill i molt pervers alhora: l’estan convertint en el gran fonament jurídic de la «neoinquisició». No sé si han llegit Orwell, no massa de moda darrerament, però han captat perfectament la seva intuició: qui guanya la batalla de les paraules pot fer el que vulgui. El «crimdepensa» és el futur: sempre hi haurà un cínic com Rubalcaba que el justifiqui.

 

Ara ens diuen que combaten els «delictes d’odi». D’aquí a quatre dies es presentaran com els «defensors de la llibertat». Si comprem la seva tramposa definició de llibertat i d’odi, clar. Si ens deixem robar el diccionari, la llei i la dignitat. I el futur.




Comentaris
Discreció mercantil
Molts negocis tenen aquest privilegi, restaurants, discoteques, clubs. Sinò et volen tenen el dret a negarte el servei, no deixarte entrar o treure't fora. Cap problema. Aquest agent se li han apugat els fums del càrrec i deu tenir mol poca feina.
Many
Molt bon article. Enhorabona.
Donç ja està!
parlant la veritat i nomenan les coses es el primer pas . Som la gent els qui hem d’anomenar les coses. Si no ho fem no sabrem el que defensem ni perqué ho fem.
avia
moltes gracies article imprescindible. NO ENS DEIXEM PERDRE SOBRETOT TOT LA DIGNITAT. Gracies al Mecanic de Reus al Payaso i a tans d'altres......tot el meu reconeixement
Vols dir que lliges?
L'Animal Farm no va sobre gallines. Són porquets amics dels Comuns i les CUP. Ho confons amb Chicken Run.
JordiP
Òndia, Rovira, quin article! S'hauria de distribuir en octavetes a multicopista (vietnamita), com en els vells temps. La situació no és massa diferent, oi?
Joan Rovira
Tens tota la raó, m'he confós i ara intento corregir-ho. Són porquets i no gallines. Tan, tan humans, que poden ser amics de qualsevol...
Narcís : què es pot esperar de país veí botxí, quan s'han passat politicastres, mitjans i majoria de població 40 anys malparlant de Catalunya, de qualsevol representant català, de català qui fos àdhuc el més anònim, sinó la reducció i perversió de son vocabulari per amagar sa maldat?)
Així és .. canvien el significant o que si ' desafío ' o que si ' prófugo ' o que si . . . . . àdhuc que si ' chantaje ' a pactes/ acords/ convenis/ tractats d'allò més raonables o pura democràcia ( o, per ventura, demanar tv pròpia .. o 3 fills fos familia nombrosa .. o no hi hagués mili obligatòria .. o percentatge del PIB produït .. o gobierno civil es digués subdelegación del gobierno .. o demanar competències/ transferències . . . . . . . . . . . ho és ? ) !
Joan Rovira
JordiP> a la prehistòria meva, en dèiem "ciclostil"... Sí, venen temps de resistència. I hi haurem de posar intel·ligència, patriotisme crític, dignitat, passió... Gràcies!
Idealista enllaçador de ponts
Gran article! Donec Perficiam!
Amna armendares
Si vemen temps dificils de resistemcia com despres de la guerra y s haura de tornar a la clandestinitat
Nuria de Mexic
Sembla mentida pero es tornara a la clandestinitat del franquisme.
Pitxolí
Grandíssim, extraordinari article. Gràcies!

envia el comentari