La política, a Brussel·les

"L'equip de Soraya Sáenz de Santamaría -magistrats inclosos- no troba la manera de torçar els resultats del 21 de desembre i reconduir l'independentisme català cap a una praxi autonomista de règim comú"

Madrid s'impacienta. Carles Puigdemont continua centrant les negociacions per formar Govern i l'equip de Soraya Sáenz de Santamaría -magistrats inclosos- no troba la manera de torçar els resultats del 21 de desembre i reconduir l'independentisme català cap a una praxi autonomista de règim comú. Pitjor encara, la perspectiva d'una possible repetició de les eleccions, amb millors resultats per a Puigdemont i pitjors per al PP, no beneficia en absolut els plans de la Moncloa. Ara se la juguen massa, més enllà de Catalunya.

 

D'aquí que la constitució d'un Govern polític a l'exili i una instància administrativa a Barcelona sigui una opció interessant per a l'independentisme. Per aquesta via, el govern autonòmic podria administrar, més o menys, els recursos que se li vagin assignant des de Madrid i, d'aquesta manera, recuperar un cert marge en la gestió dels serveis públics del país. I poca cosa més. Per contra, la línia estratègica s'hauria de marcar des de Brussel·les, en especial la resposta a una causa general contra l'independentisme que pot decretar condemnes duríssimes i massives.

 

El conflicte serà llarg. Però és un fet que l'Estat ha perdut gran part de la legitimitat i, per l'altra banda, l'independentisme comença a abandonar una certa ingenuïtat que el caracteritzava. En qualsevol cas, Brussel·les es catalanitza.