La política, a Brussel·les

"L'equip de Soraya Sáenz de Santamaría -magistrats inclosos- no troba la manera de torçar els resultats del 21 de desembre i reconduir l'independentisme català cap a una praxi autonomista de règim comú"

Madrid s'impacienta. Carles Puigdemont continua centrant les negociacions per formar Govern i l'equip de Soraya Sáenz de Santamaría -magistrats inclosos- no troba la manera de torçar els resultats del 21 de desembre i reconduir l'independentisme català cap a una praxi autonomista de règim comú. Pitjor encara, la perspectiva d'una possible repetició de les eleccions, amb millors resultats per a Puigdemont i pitjors per al PP, no beneficia en absolut els plans de la Moncloa. Ara se la juguen massa, més enllà de Catalunya.

 

D'aquí que la constitució d'un Govern polític a l'exili i una instància administrativa a Barcelona sigui una opció interessant per a l'independentisme. Per aquesta via, el govern autonòmic podria administrar, més o menys, els recursos que se li vagin assignant des de Madrid i, d'aquesta manera, recuperar un cert marge en la gestió dels serveis públics del país. I poca cosa més. Per contra, la línia estratègica s'hauria de marcar des de Brussel·les, en especial la resposta a una causa general contra l'independentisme que pot decretar condemnes duríssimes i massives.

 

El conflicte serà llarg. Però és un fet que l'Estat ha perdut gran part de la legitimitat i, per l'altra banda, l'independentisme comença a abandonar una certa ingenuïtat que el caracteritzava. En qualsevol cas, Brussel·les es catalanitza.




Comentaris
Qui vol torçar ho tot és Puigdemont
Els resultats del 21D estan clars: va guanyar C's però no poden governar i Puigdemont va quedar el segon. Puigdemont, imposant-se a sang i foc a la resta de partits indepes, vol ser president (que ara no ho és per molt que ho repeteixi la parròquia). Ja coneixem les idees de l'estimat líder: saltar-se tot lo saltable per sortir-se amb la seva; canviar les regles del joc a meitat de la partida: si em dius que em dones escac i mat en tres jugades ets tu qui perd. A aquest paio volem de president?.
Bon análisis, Cot
és evident que les eleccions il·legals imposades per els del cop d'estat 155, les van guanyar els independentistes i de llarg (encara que el vot que venia de fora, va ser novament boicotejat) i per tant el Poble ha escollit, i ha restituït el que ja era el President de Catalunya, Carles Puigdemont...m.rajoi, es va comprometre a respecta els resultat, que compleixi!
Sensenom
Puigdemont imposant-se a sang i foc? A sang i foc? Aquí els únics que s'imposen a sang i foc ja sabem tots qui són! No he seguit llegint.
Ramon
No té volta de full: investidura de Puigdemont o eleccions. Però reconec a mi em fa cada vegada més gràcia la segona opció. I si algú troba que una nova campanya seria massa despesa, pensava jo que els del 155 podrien fer els actes electorals junts amb ERC. Perquè de fet volen el mateix. I de vegades fins i tot se'ls escapa i ho diuen. Per mi, ja dic, deixar que ERC es continuï retratant uns quants dies més i noves eleccions. Seran un festival.
Josep
Ramon utilitzes velles formules convergens . Comença a ser hora d'evolocionar el discurs
Una opinión diferente
Salvador, no es lo mismo un exiliado que un fugitivo. Y en el resto de España nadie se está impacientando porque llevamos 500 años unidos y vamos a seguir esperando otros 500 más. La verdad es que ustedes se están impacientando porque no saben cómo mantener este fervor popular que está sustentado en el odio y la mentira.

envia el comentari