Algunes lliçons del xoc amb Espanya

"Volen derrotar i escarmentar una tribu revoltada. Entendre aquest enfocament és clau. Volen que el derrotat admeti la victòria, que s'inclini, que abaixi el cap"

A diferència de l'espanyolisme, que triomfal i triumfós, proclama la seva victòria absoluta, sóc dels que penso que el que hem viscut és només un episodi d'una llarga lluita que ve d'enrere i a la qual li queda força per recórrer. Un episodi en el qual, per cert, l'Estat hi ha perdut no pas poques coses. Crec, per tant, que cal allunyar-se de l'estèril derrotisme. Ni ell ni l'optimisme exagerat i naïf que a voltes a presidit l'anomenat 'procés' són actituds intel·ligents i útils. Què és intel·ligent i útil? Al meu entendre, obtenir de la fallida declaració d'independència del 27 d'octubre i del que ha vingut després totes les ensenyances possibles. Cal aprendre del que ha passat. Cal aprendre tant com puguem i tan de pressa com siguem capaços.

 

Amb ànim de contribuir modestament a aquest aprenentatge per part del moviment independentista, aprenentatge clau si es vol arribar a bon port, goso avançar algunes consideracions. Tenen a veure, aquestes, amb l'actitud o l'estratègia de l'Estat espanyol i l'espanyolisme. En una altra ocasió s’haurà de fer, naturalment, el mateix exercici en relació a l’independentisme.

 

-Els aparells de l'Estat no volen resoldre un problema. En realitat no ho veuen com un problema entre, diríem, espanyols. Volen derrotar i escarmentar una tribu revoltada. Entendre aquest enfocament és clau. Volen que el derrotat admeti la victòria, que s'inclini, que abaixi el cap. A més, desitgen que aquesta derrota sigui total, esfèrica, i per tant que inclogui també qualsevol aspecte simbòlic, encara que sigui menor.

 

-No hi haurà distensió. És a dir, després de la victòria, l'Estat no provarà de bastir els ponts que no ha volgut bastir abans. L'Estat apostarà per la repressió i per soscavar allò que en la seva anàlisi ha generat el problema: uns líders embogits i maquiavèl·lics, una escola i una televisió que adoctrinen i una policia massa apropada a la població. La seva conclusió és que en el passat es va ser massa tou amb Catalunya.

 

-Han renunciat a convèncer els catalans. En cap moment no ha intentat ni convèncer ni seduir. Ni una miserable proposta no ha fet el PP des de la sentència de l'Estatut de 2010. Per lluitar contra l'independentisme l'Estat ha utilitzat exclusivament la por -el tremendisme sobre les conseqüències de la separació- i l'amenaça -com de cruelment ens faria pagar Espanya la gosadia si finalment la dúiem a terme. Tot plegat amanit amb insults a dojo. Quina diferència amb l'actitud que va tenir Londres en relació a Escòcia!!

 

-D'alguna manera, és com si l'espanyolisme donés la raó a l'independentisme. És com si inconscientment reconegués que no pot vèncer en el terreny de la raó i l'argument. Que li surt més a compte tractar els catalans no com a compatriotes enfadats, sinó com a allò que, dia sí dia també, els neguen que són -és a dir, com a membres d'un altre poble, d'una altra nació. Potser la mostra més clara d'aquesta actitud de fons és el discurs de Felip VI del 3 d'octubre, quan va avalar la repressió i no va tenir ni una paraula pels lesionats i ferits per la violència policial de dos dies abans. Ben bé com si es tractés d'una guerra entre estats. Espanya ha optat per cronificar la malaltia, amb l'esperança d'anar reduint la malura a base de quimioteràpia agressiva.

 

-Espanya no negociarà. En contra del que van calcular -amb una bona dosi d'ingenuïtat- els líders independentistes, l'Estat no negociarà si pot evitar-ho. Aguantarà sense fer-ho fins a l'últim moment. En part perquè el nacionalisme espanyol és així, en part perquè, com que en la seva cultura política negociar és percebut com a vergonyant, el partit que ho fes resultaria castigat per l'elector. Això no fa altra cosa que subratllar que per aconseguir la independència caldrà una majoria força més àmplia que l'actual, una majoria imparable, desbordant.

 

-Són capaços de qualsevol cosa. Per tal de derrotar l'independentisme, l'Estat és capaç de tot. Capaç de llançar les forces policials contra la gent. I capaç, si convé, de llançar-hi també l'exèrcit. Quan es tracta d'Espanya els polítics espanyols traeixen la política, els jutges traeixen la llei i els periodistes traeixen la veritat. No hi ha manies. No hi ha reticències. No hi ha dubtes. Tampoc a l'hora de buscar la divisió de la societat catalana. Per davant de qualsevol valor democràtic hi passa Espanya. Així, l'1-O tenien clar que primer era fer imposar la llei -traduït: imposar Espanya- que la integritat física de la gent que pretenia votar pacíficament (ciutadans als quals, per cert, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil tenen l'obligació de servir).

 

-Els dirigents de l'Estat i els seus aparells han demostrat que ens coneixen poc. O, dit diferent: els catalans coneixem molt millor els espanyols que ells a nosaltres. No endebades, el dominat sempre coneix millor el dominador que a l'inrevés. Això és en bona part avantatjós per a l'independentisme. El desconeixement ha donat peu a les principals equivocacions unionistes. A més, el PP ha desconfiat de les informacions i anàlisis que li arribaven de Catalunya. No se n'ha refiat perquè, tot i provenir dels seus o d'amics seus, eren catalans. Li ha passat a Enric Millo i a molts altres actors més o menys pròxims a l'espanyolisme i al PP.


-Els estats tenen interessos. Els estats no tenen amics, tenen interessos. Aquesta és una altra lliçó que el que ha succeït ens ha recordat. Ningú no dóna suport a la independència de ningú fins que els fets s'han consumat. Catalunya va decidir una cosa fatal: proclamar sense consumar, declarar la independència sabent que no podia convertir-la en realitat, sabent que era impotent per materialitzar-la i defensar-la. Això ha fet més mal a l'independentisme, en termes, diguem-ne, de credibilitat, que no pas si hagués renunciat a declarar la independència i hagués convocat eleccions.




Comentaris
MFX
Necessitem idees i propostes,no pas notaris. Tenim superàvit de notaris al nostre país. Hi ha notaris per parar un tren de càrrega. Espanya cau a trossos per si mateixa, però potser si els catalans li donessim una empenteta cauria més depressa. Però no es mou ni una fulla.
Dues paraules
ESPAÑA MISERABLE
Mar 350
El vot unionista caurà de manera intensa, elecció rere elecció, a partir del 2024 –no abans- per motius demogràfics relacionats amb els prop de 1,7 milions de Ñ que varen establir-se a Catalunya entre els anys 1955-1975. La majoria senten un gran vincle emocional amb Ñ i voten en consecuencia. Ho tenim guanyat. La independencia es questió de temps, sols questió de temps. Al 2030 tindrem percentatges de vot del 65%.
Gebre
"Ha fet mes mal no iumplementar la República que no pas si hagués renunciat a declarar la independència i hagués convocat eleccions." No es cert, si hagues hagut noves eleccions en aquestes circumstàncies haguessim fet un vot de càstic als nostres liders independentistes i hauriem perdut.
Fat Boy
Perque els ajuntaments, sobretot el de Barcelona no tanquen els comptes bancaris espanyols i n'obren al Volo o a Perpinya, per exemple?. Tenir comptes a en un altre pais de la UE no es delicte, pero s'ha de declarar a Hisenda...a la Hisenda francesa en aquest cas per evitar la doble tributacio.
Una proposta per a Marçal Sintes
Un cop esbossat el problema, proposo que els periodistes exposin en els seus articles la possibilitat de crear un organisme que uneixi totes les entitats independentistes per fer una defensa política: unir les forces amb una estratègia de defensa, comptant amb els advocats, i aprofitar la lluita contra la repressió per impulsar dignement la reivindicació de la independència de Catalunya.
Som una terra ocupada
I fan amb nosaltres el que ja varen fer amb els indígenes d'Amèrica llatina.
Narcís
Lliçons sobre aquest estat .. massa les coneixem : fer mal físic, material i moral passant pel cim de qualsevulla moral conformadora sinó depravadora de llei ! PD : ara s'entén perquè ací no hi ha màfia .. cosa nostra .. camorra .. aquest terreny n'és ben ocupat !
Emprenyat
Fat Boy. Interessant el que dius. No hi entenc molt però, i si totes les empreses que estan a favor de la independència canviessin la seva seu social a França? Que li passaria a la hisenda espanyola? En Sala i Martin ens podria donar la seva opinió? Quan estàs acorralat has de sortir de l'atzucac atacant amb les armes que disposis i nosaltres tenim l'econòmica, i nosaltres tenim la gent. Els polítics estan cagats, és lògic, però els hem de forçar a seguir endavant.
Jordi
D'acord amb tot l'article menys amb la sentència "Catalunya va decidir una cosa fatal: proclamar sense consumar, declarar la independència sabent que no podia convertir-la en realitat, sabent que era impotent per materialitzar-la i defensar-la. " No es va donar l'oportunitat als ciutadans de Catalunya de defensar la República. Es va decidir pel poble d'una forma paternalista i poruga. I la intensitat que hi posen per desmuntar-ho tot, em diu que estàvem mes a prop que no pensàvem.
Todo lo explica Emili Guanyavents
Dice la tercera estrofa de "Els Segadors": "Que tremoli l'enemic/ en veient la nostra ensenya:/ com fem caure espigues d'or,/ quan convé seguem cadenes!. En otras palabras, vamos a tratar de acojonar al enemigo con gestos agresivos, pero si se pone chulito haremos lo que nos convenga. Y eso es lo que ha pasado: primero postureo, ilegalidad y agresividad, después canguelo de los dirigentes (se ve que la república no les convenía) y ahora a seguir con la matraca mientras se pueda.
Emprenyat
Les declaracions fetes davant el jutge Llarena no sé si són abaixar el cap, però si assemblen molt...La gent ha respost, el polítics, no.
qvic
La democràcia espanyola anava fent fins que cap l’any 2000 amb majoria absoluta, al senyor Aznar i la seva FAES van considerar que era l’hora de posar les coses a lloc: «España desacomplejadamente» «Patriotismo constitucional» «Unidad de mercado y nacional»...Davant aquesta regressió a la «Una, Grande y Libre» versió constitucional. Catalunya va reaccionar intentant salvar les competències i el seu autogovern amb la reforma de l’estatut
qvic
Però «la suerte estava echada» i els comissaris polítics actuant de «magistrats» en el TC, se’n van encarregar de seguir posant les coses al lloc que volia Aznar i la seva FAES al 2010. El cop a l’estat de dret i al constitucionalisme s’havia consumat.
qvic
El que ve després és la repressió de la protesta i el refermament del cop d’estat involucionista per ressuscitar la «Una, Grande y Libre» versió constitucional-camisa-de-força. I com sempre han fet els totalitarismes, girar la truita i culpar a l’enemic del que realment ha fe ell. I aquí estem.
qvic
La lliçó del xoc amb Espanya és que sembla que la memòria és curta i ja ens hem oblidat del senyor Aznar, del seu rebuig inicial a la CE i la seva adhesió ferotge actual (què ha canviat? Potser que ha imposat la seva interpretació restrictiva i ultranacionalista espanyola?), de les directrius de la FAES recentralitzadoras i catalanòfobes
qvic
i en fi, del cop d’estat (ara sí reeixit, no com el 23F) que pretén corregir el greu error de reconèixer les «nacionalidades y regiones» i una autonomia perillosa per als interessos de la «Una, Grande y Libre». Sense memòria ara és més fàcil dir que els colpistes són els independentistes. I si no t’agrada, dos plats i càstig i repressió.
Fat Boy
A todo lo explica. Doncs per postureo, agresividad y canguelo el dels espanyols a Gibraltar, al Sahara, a Guinea Equatorial, a Ifni, al Rif, etc, etc, etc. I aixo que en tots aquests llocs tenen i tenien armes...pero es que els altres tambe!.
Joc de valents, no de cobards
Bon article, però si el dia de la proclamació de la Republica la gent hagues sortit al carrer per celebrar-ho com cal, avui seriem independents. España es un pais que sempre ha perdut, 72 colònies per que son xulos i criminals de boqueta, pero quan la guerra s'endega s'escapen com gossoa amb foc a la cua. No coneixien els espanyols, Sr. Sintes, els nostres polticis rendits abans d'hora. El que no es pot es proclamar i escapar.se, sense demanar al poble català que actuiin en conseqüencia
De eso nada Fat Boy
Otra faceta del secesionismo es mezclar aceite y agua y decir que son solubles cuando ves claramente que el aceite flota, como hace Fat Boy. Algunos de los lugares que citas costaron a España varias guerras con decenas de miles de muertos; así que de canguelo y postureo nada de nada. No como el prusés que va de ocupar cargos en la administración y colocar amiguetes a coste cero y si no me conviene digo que me arrepiento pero con gesto muy fiero. Ya lo dice Guanyavents.
españa, 72 colonies i ara nomes els hi queda Catalunya, pobres miserables
España ja nomes son els tancs, les porres i els pederastes de l'OPUS-DEI-COPE. La resistencia al regim totalitari-criminal del PP-PSOE-CS-PORRES I TANCS sera total.

envia el comentari