Pobres espanyols

"Quaranta anys de dictadura oficial i quaranta més de democràcia empeltada de franquisme sociològic han fet molt de mal a diverses generacions d’espanyols"

Quaranta anys de dictadura oficial i quaranta més de democràcia empeltada de franquisme sociològic han fet molt de mal a diverses generacions d’espanyols. Espanya és un Estat moralment degradat per les seves elits, que s’aprofiten d’una societat en letargia permanent, que ha vist com una monarquia il·legítima i un règim blindat de qualsevol intent de de ruptura radical amb el passat ha segrestat la democràcia. La majoria de ciutadans espanyols han acceptat com a normal la perversió de l’Estat de dret, la violació de drets civils, la justícia injusta i la subversió de la democràcia, sense adonar-se que és una trampa eterna per a ells mateixos i els seus descendents, i la garantia de privilegis d’uns pocs. Els representa un Estat que violenta el dret i restringeix drets a canvi, només, de la unitat d’Espanya.

 

Aquesta letargia democràtica és, desgraciadament, el gran èxit del franquisme i la Transició. Aconseguir que tot un país, amb excepcions remarcables, però pràcticament invisibles, resti impassible davant d’atacs intolerables en qualsevol democràcia, com la persecució política i judicial davant la defensa pacífica d’una ideologia –el jutge Llarena ha institucionalitzat l’autoritarisme ideològic en l’aute del conseller Forn i els ministres anuncien sentències judicials prèvia celebració de judicis- i la brutalitat policial contra població civil desarmada, però també la impunitat de l’extrema dreta i la legalitat absoluta de partits feixistes. Per comptes de sortir al carrer en massa a protestar i defensar una Espanya democràtica, a la resta de la península la gent opta per demanar més sang o per restar indiferent al sofà, i només uns pocs són dissidents del règim, i en conseqüència, lapidats a les xarxes socials, als mitjans madrilenys i al Congrés dels Diputats. A Espanya segur que hi ha milions de demòcrates avergonyits de formar part d’aquest Estat immoral, però acaben esclafats pels efectes d’aquest franquisme sociològic consolidat, que reacciona unitàriament contra ells o contra qualsevol que posi en qüestió aquest búnquer.

 

A Espanya, abans o després arribarà el canvi generacional i polític, però segurament passaran molts anys. Ciutadans apunta com a possible relleu d’un PP degradat i podrit de corrupció, però el partit d’Albert Rivera s’escola encara més a la dreta i el seu nacionalisme és més radical. I Podemos, l’únic partit estatal que creu en la reforma –que no revolta- i en una democràcia del segle XXI, viu lluites internes permanents i és l’enemic número u de l’IBEX-35. D’aquí l’odi de l’Estat contra l’independentisme, que proposa als seus ciutadans començar de bell nou amb una societat basada en els valors republicans i contra els privilegis de les elits podrides del règim del 78. En definitiva, pobres espanyols.




Comentaris
Clarispau
T'equivoques, Gemma: "POBRES CASTELLANS".
Joanb
Pobres? Doncs a mi no em fan pas pena. Ens odien, tan els rics com els pobres. Tractes amb ells, els justos.
Amén
ESPAÑA MISERABLE
Espectador
A Espanya no hi han milions de demòcrates avergonyits per el comportament del seu govern , tot el contrari . estan encantats !! Ja es hora d'obrir els ulls . Catalunya no aconseguirà cap independència sense lluita dura i llarga , molt llarga ( 3 anys com a mínim ) i substituin el 90% dels polìtics actuals . La persistencia de Puigdemont es el mès important que té en aquests moments , estratègicament . parlan .
Fat Boy
Pobres espanyols?. Pero perque creu voste que el Franco va morir al llit i no penjat cap per avall del sostre d'una gasolinera?.
No ens enganyem
no tenen solució. Ells van de minims, GDP, gent amb feina, nivell de democracia, transparencia. Aquí sempre s’espenteija cap a maxims.
CaterinaCh
BAstant d'acord amb l'article, però no gaire amb l'expressiño "pobres", ja que crec que des de Catalunya comentem un error, que és pensar que tot b¡ve del Franquisme. Ve d'abans, ja des de Felip II. A Castella, i en general, a les espanyes, els importa més "l'imperi" que no pas viure bé. És allò de l'hidalgo. O sigui que a ells no els importa sacrificar drets, sempre i quan tinguin "l'honar" i l'imperi. I això ja ve de fa més de 3 segles.
Ribesaltes
Democràcia empeltada de franquisme? Què dius ara! nazifeixisme anticatalà pur i dur des de fa més de 300 anys!
Jordi Català Sobirà
Una societat que aplaudeix la repressió contra polítics pel sol fet d'obeir mandats democràtics, és una societat profundament malalta. Ja s'han cuidat bé de matenir aquesta població en l'analfabetisme i completament idiotitzada per tal de ser més fàcilment manipulable amb l'ajut d'uns mitjans (premsa, ràdio, tv) servils a un Règim corrupte d'una minoria extractiva i defensora únicament dels seus privilegis.
Pobres de nosaltres.
madriles
Estado autoritario? Represión? Por qué se creen Ud. que el PP se derrumba en las encuestas? Los españoles consideramos a un connivente con el separatismo a Rajoy, Soraya y el PP (pasteleo). Lo que debería haberse aplicado es la declaración del estado de sitio en la Región, los tanques y militares con subfusiles a la calle, toque de queda hasta calmar la situación. Luego 155 a fondo (incluidas TV3 y Educación) hasta que terminen los procesos electorales.
JordiP
Madriles: ¿procesos electorales? ¡Ca! A Catalunya, des de 2010, totes les elecciones donen la majoria a les opcions soberanistes. Així que, xato, si no hi han afusellaments i governadors civils, suportats per brigades políticosocials i presons abundants, no hi teniu res a fer. Ho sento, nano, Un altre segle serà. De moment, nosaltres marxem. Ho veuran els teus ulls. Guarda't els teus tancs i militars pera esclavitzar altres colònies.
Joanb
Passeu del mandril, no li puntueu. Està sonat.
Josep Maria B.
Fa més de 300 anys que des de Madrid s’ens tracta com si fossim un protectorat nordafricà o una colònia caribenya. En el sentit de que, o ens deixem expoliar y castellanitzar, o s’ens reprimeix militarment o judicial. Per tant, esventem-ho fins i tot a nivel internacional i no ens deixem tornar a dir mai més que l’autodeterminació es només aplicable a una colònia, per que es exactament el que som. Fins i tot comptem amb els tres col·lectius que les caracteritzen. A saber: 1) Catalans. Tant se
Cantinflas
Una vez más la Aguileira nos deleita con un discurso tipo Cantinflas: hace gracia pero nada tiene sentido, ni se pretende.
...SIEGFRIED...
...TRES AÑOS DE A MAL LLAMADA GUERRA CIVIL...EL EJERCITO MASACRANDO A LA POBLACION...MILLON DE MUERTOS...CUARENTA AÑOS DE DICTADURA CATOLICA CIVICA MILITAR...ESTAS JODIDO PA SIEMPRE...
Pitxolí
«... violenta el dret i restring. drets a canvi, només, de la unit. d'Esp.». «Només» , no. A canvi tbé. de la protec. garantida contra el "comunisme". Ells venen que proteg. contra separat. i contra el comunisme. Allò de «antes roja que rota» és una frase contra el separat. Una que expres. més bé la realitat seria «ni rota ni roja». La protec. contra el comunisme (terme que evita amb cura toth., espec. els comunist. reciclats) és implíc., però hi és. I unir separat. amb comun. ja és el súmm.
John Smith
Vols dir que ... "A Espanya segur que hi ha milions de demòcrates avergonyits"? No seran centenars, potser?
Roger
Em penso que heu de sortir més i conèixer més gent d 'Espanya i potser canviarieu d' opinió. Teniu la punyetera mania de pensar que els catalans som els més demòcrates i els més moderns però de Catalunya profunda n´hi ha un tip.
Una opinión diferente
Españoles somos todos así que lo de pobres españoles también te rebota aunque no lo sientas. Igualmente, su condescendencia y su intento de crear un "ellos" contra "nosotros" es bastante infantil. Parece que los catalanes no han tenido nada que ver con los últimos 70 años de la historia de España, pero la verdad es que han estado participando en todo. Y guste o no, vivimos en una democracia, aquí no ha represión y no toleramos cualquier intento de que unos impongan unas ideas al resto.
Manolo
El problema de España, y de Catalunya, no son los 40 años de dictadura Franquista, ni los 40 años de "democracia" tutelada Franquista, el problema es que esta España funciona exactamente igual que en el año 1492 fecha que los reyes catolicos terminaron de "unificar España" ¿Quien manda en España, La monarquia, el capital, la iglesia y el ejercito eso es ahora y en el siglo 14, por eso yo que naci en Madrid y que no me considero independentista, Quiero una republica Catalana, Visca la Republica.
Una opinión diferente
Manolo, España no funciona como 1492 ni se terminó de unificar en ese año. Quedaba bastante para que se unificase. La monarquía, la Iglesia y el Ejército le aseguro que controlan bastante poco. Tampoco tiene sentido lo de "democracia tutelada" porque ganen los que opinan distinto a usted. Y le puedo asegurar que si quiere romper España es independentista, si no lucharía coherentemente por una república española. El problema y solución de España siempre han sido los españoles, como usted.

envia el comentari