A vol d’ocell

"Ara cal preparar-se per patir. Zero esperança de distensió"

Intento fer l’exercici d’abstraure’m del nus enverinat de la investidura, aixecar el vol i mirar el camp de batalla des d’allà dalt. Què veig? A una banda, veig un Estat homologat de la UE en progressiva degradació moral i democràtica, amb diverses crisis greus superposades (deute, pensions, Catalunya) que el poden dur al col·lapse i una imatge internacional molt debilitada, tant, que el cap d’Estat ha de dedicar uns paràgrafs del seu discurs a Davos a recordar que Espanya és una democràcia (quin altre cap d’estat d’Europa hauria de començar un discurs recordant que el seu país és una democràcia?). Però també veig, en l’Estat espanyol, l’altre revers de la moneda: una cohesió nacional espectacular, articulada com a reacció a un enemic interior (Catalunya). Una abassegadora cohesió nacional que s’ha posat d’acord en un principi: el manteniment de la unitat d’Espanya justifica l’autoritarisme (poder executiu), el silenci còmplice (poder legislatiu), la perversió dels principis del dret i la prevaricació (poder judicial) i la mentida sistemàtica (poder mediàtic). A por ellos. Diria que no cal ni que es coordinin: cadascú sap el que ha de fer i tothom sap que l’aval ve de dalt de tot, d’aquell discurs televisat del Rei que va declarar la barra lliure contra els rebels. Mentrestant, l’opinió pública es divideix entre els que aplaudeixen, els que demanen més sang, i els indiferents. Les veus dissidents són comptadíssimes (i per això triplement dignes). Cohesió nacional. Sobre bases autoritàries, però cohesió nacional al cap i a la fi.

 

I què veig, des d’allà dalt, a l’altra banda? Veig un moviment polític contestatari que persegueix la independència de Catalunya, ple de raons morals i democràtiques, portador sens dubte d’un model de país millor, amb una capacitat de mobilització admirable, amb una resiliència sorprenent, i que en poc temps ha aconseguit arribar al 47% del suport popular i dues majories absolutes parlamentàries consecutives. Faig un repàs mental ràpid de la història d’Europa i juraria que des del final de la Segona Guerra Mundial cap moviment revolucionari ha assolit aquestes fites. Pacífic i inofensiu, però revolucionari, sí: o no és una revolució la secessió republicana d’un territori que és part d’un estat monàrquic membre de tots els clubs del sistema institucional mundial (UE, OTAN, OCDE, ONU)? També aquí hi ha l’altra cara de la moneda, però: veig un moviment que possiblement ha pretès assaltar la fortalesa massa aviat, sense haver acumulat les forces realment necessàries com per conquerir-la, i que ara en pateix durament les conseqüències en forma de repressió. I també veig un dèficit de cohesió nacional important, sobretot en comparació amb l’adversari. Mentre l’A por ellos pràcticament no té oposició interna, el visca la República en té, i molta. I això és una debilitat mot gran.

 

Des d’allà dalt em pregunto qui té més possibilitats de guanyar, i penso que en el mig termini les cartes guanyadores les té l’independentisme, perquè és molt més conscient de les seves debilitats que no l’Estat espanyol i per tant s’autocorregeix més eficientment, perquè en fons i forma és fill del segle XXI i s’enfronta a un artefacte del XIX amb aluminosi avançada, i perquè si ha estat capaç d’arribar tan ràpid al 47%, sens dubte sabrà trobar la manera d’assolir el 60%. A curt termini, però, crec que li tocarà aprendre a patir, a serrar les dents i a aguantar, perquè l’adversari està en mode venjança. Que ningú descarti que la manera d’acostar-se ràpidament al 60% sigui precisament l’evidència de l’ànim venjatiu de l’Estat, però és evident que ara cal preparar-se per patir. Zero esperança de distensió.

 

Tot això és el que he vist des d’allà dalt aquesta petita estona que he alçat el vol, i ho explico aquí per si pot ser útil a qui ha de prendre decisions.




Comentaris
Jo
Mira Eduard, no podem abaixar el cap i deixar que ens segueixin pegant gratis durant mes anys mentres esperem que s'aixampli la base indepe. La gent ha votat Puigdemont i ell ha de ser el president. Si volem que algú a l'exterior ens escolti, ell és la imatge de la República més internacional que tenim.
Carles Viñals Casado
No podem perdre la fe ni l'esperança. Penseu que cal davallar fins el fons per trobar la força necessària per remuntar-se i que l'hora més fosca és la que precedeix l'alba. " Una nació que és derrotada reneixerà un día o altre; la nació que es rendeix sense lluita desapareix per sempre". Hi trobareu aquesta frase i d'altres igualment valuoses per als dies que vivim en la pel.lícula "L'instant més fosc". Vegeu-la; el que valía per a Anglaterra el 1940 val per a nosaltres el 2018.
Espectador
Crec que la idea mes valuosa de l'article , es que efectivament es tracte d'una revolució del segle XXI enfrontada a una estratègia del segle XIX . El mon ha canviat molt i canviarà molt mès els pròxims anys . Puigdemont tè una qualitat extraordinària i es que ha captat l'època que viu ...els altres polìtics no . Es per aquesta raó que Catalunya acabará guanyant .
Laura Garcia
Totalment d'acord, com de costum. El que jo no entenc es perque no hi ha estrategia. Una estrategia que se segueixi fins al final. Com deies tu, TOTS a la desobeir i col.lapsar el sistema, aixi es com cauen els regims. Hi ha riscos, evidentment, i el col.lapse pot ser mutu. Creia que teniem bons liders, mil cops millors que els de l'altra banda, pero quan veig que en un mes la Rovira i el Puigdemont no s'han pogut asseure en una habitacio i decidir una estrategia, tinc dubtes. Altres seguiran.
terrassenc
Dir que som el 47% és un error. Els votants del 155 són el 42% (com a màxim), i el 80% de la població diu que vol decidir-ho votant. És a dir, més del 60% de la població entén que els catalans tenim dret a l'autodeterminació i la meitat dels del 155 volen votar-ho. Són aquests els que cal que entenguin que la monarquia espanyola mai els hi reconeixerà el seu dret a decidir el seu futur. La 'unitat espanyola' és mediàtica, no social. Cal insistir en això i no comprar mentides unionistes.
Ramon
No, perquè ens muntaran una altra Movida.
No et facis il.lusions
He parlat amb diversos unionistes moderats i la impressió que n'he tret és que estàs equivocat. No és un problema de majories suficients. Ells estaven convençuts de que inclús amb un 90% de suport popular l'estat hauria d'emprar la força contra l'independentisme. Continueu equivocant el paradigma: us penseu que el contrincant juga amb les mateixes regles i és democràtic. No. Si vols la independència has de tenir en compte un enemic autoritari i disposat a TOT. I la UE els recolzarà.
No et facis il.lusions
Aquí la única disjuntiva possible és entre acceptar la derrota i l'eliminació de la nostra identitat o bé plantejar un conflicte de llarga durada amb boicots, campanyes massives de desobediència, i resistència clandestina. Trencar l'economia espanyola i europea. I canviar els aliats geopolítics (li interessaria a Rússia un nou Kaliningrad?). Però no veig a la població mentalitzada. Els han venut un processisme infantil que no porta enlloc.
Vicen
El principal problema que hi veig és que els catalans no diem que volem ser independents perquè ens veiem prou determinats com per fer-ho, el que hem dit és que Espanya ens roba, que n'estem farts dels espanyols dels pebrots i de la seva llengua castellana que no volem fer servir a casa nostra. Això és cloure portes, perquè només estem fent enemics que mai arribaran a comprendre que volem ser independents per nosaltres mateixos i no pas per ells.
Narcís ( on s'ha vist un estat de rival, d’enemic, de botxí d'un territori, d'una nació mil•lenària, que només cerca ser , viure i fer com qui, què i com és pel que fa a si mateix i pel que fa al món? )
No cal sigui ' a vista d'ocell ' .. n'és prou i sobrer ' arran de terra ' per veure les " malifetes " o maldats fora mida d'aquests individus ' made in moma' o bona vida ( grollera que no pas moral/ ètica pro la veritat, el bé i el dret! ) ! PD: però .. què és això de la força bruta àdhuc criminal d'un estat passar pel damunt de ' les humanitats ' , de l'esperit i valors humans catalans així de sa llibertat demanada/ demandada democràticament, pacífica i raonada?
PROU ESTAFADORS D'ERC!!!
el 60% ara? un conill de la manega que pa pudor a franquisme pur i dur. No som cobards, i anirem per totes. S'ha acabat la imbecilitat!
Ramon
Nontenc l'argument del Vicent. Voler la independència perquè la convivència amb Espanya no és una bona argumentació? Jo la trobo una estratègia retòrica estupenda perquè ve a dir que no és que no haguem intentat la convivència plurinacional. Aquesta, és l'argumentació que havíem d'haver fet. Assumir com a pròpia la història de tres segles de resistència en lloc de renegar-ne. I posar els millors economistes a defensar la part economicista de l'argument en lloc de sabatots com Junqueras.
El meu nom és cosa meva
Em sento malament amb mi mateix per haver deixat que em domini el sentiment de venjança. Si és cert, que ho dubto, que l'estat espanyol s'estigui enfrontant a la crisi del deute, desitjo que el col·lapse esdevingui tan aviat com sigui possible. Com més aviat, millor. Els vull veure patir i sortir al carrer a carregar-se el govern i l'estat, sense tenir en compte la bandera que li fa de bena als ulls.
Pep
Molt bón article, el meu entendre. La meva petita reflexió: Crec que els Catalans del Principat, jo som un catala de les illes, ara rebeu molt fort, desproporionadament, i som dels que crec que estaveu massa acostumats a que les coses fossin mes sencilles, no heu patit com han patit al País Valencia ni com hem patit a les illes, per tan germans catalans: Anims! i no afluxeu, hi molt en joc, feis-ho per vosaltres pero saben que probablement acosneguireu un canvi també per tots aquells pobles
Pep
de aquesta España tan bruta , corrupta, dictatorial i insolidaria. Si Insolidaria. Pero deixeu-vos tant de voler anar tan sols amb la llei i la (in)justica que amés la administra i la tutela i la manipula i la fa com li pasa per el nasos: ESpaña. No violencia: es clar que si, encara que ells si l'exerceixen! Pero UNITAT també, i sobretot deixar de ser tan i tan INOCENTS.ES es un estat i a més autoritari i ple de gent dolenta. Germàns: UNITAT,ESTRATEGIA+ UNITAT+DES-INOCÈNCIA, PERSEVARÀNCIA,UNITAT

envia el comentari