Waterloo

"La República es va proclamar. Això és un fet. El que els molesta no és que fos llei, que no ho va ser mai perquè no va ser executada ni va entrar en vigor, el que els molesta és que es fes"

“¿Ser catalán todavía no está prohibido, no?”. Aquesta frase de l’hoteler Joan Gaspart a una cadena de televisió espanyola té una importància filosòfica, política i estratègica determinant per al moment actual. Venia a dir i a deixar com a obvi que ser independentista sí que està prohibit, aquesta és la primera dada. En tenim prou indicis: ser independentista és avui motiu de sospita, d’odi, de restricció de llibertats bàsiques i de drets fonamentals, i fins i tot de persecució. Però ser català és quelcom més inevitable, més natural, i fa anys que mantinc la tesi que l’independentisme era i és inevitable pel simple fet que som catalans i que no podem deixar de ser-ho. Per això ataquen tan sovint TV3, o la immersió lingüística, o el TC anul·la l’obligatorietat d’atendre en català als establiments. Saben perfectament que aquesta és l’arrel del problema: les arrels. I ja podem anar-nos mofant dels debats “essencialistes”, perquè les essències tenen una cosa: que són essencials.

 

Segon punt: per a protegir la catalanitat o la identitat, ens cal com a mínim un autogovern. Per tant, compte amb infravalorar l’autonomia que va aconseguir Macià, que no va aconseguir Cambó (per pusil·lànime), que va recuperar Tarradellas i que va dignificar Pujol. És una autonomia insuficient, retallada, humiliada, que Maragall va demostrar que no pot créixer i de la qual Mas va certificar la seva crisi de creixement. El moviment independentista actual respon a una insuficiència claríssima d’aquesta autonomia, i per això avui sovint fins i tot en reneguem: però compte, perquè ells saben que autogovern és sinònim de catalanitat. Saben que, si renunciem a l’autonomia, renunciem al manteniment del nostre sistema institucional propi i per tant a bona part de la gestió del nostre univers simbòlic, de la nostra cultura, de la nostra llengua, del nostre ensenyament, de la nostra salut, de les nostres competències, etcètera. Ho saben i no només saben això: saben que ens volen destruir. Saben que volen anar a l’arrel del problema, a les arrels del problema, i saben que volen venjança i humiliació. Tenen una oportunitat d’or per a executar el seu odi (avui indissimulable) fins a les últimes conseqüències, perquè tenen les lleis i els àrbitres a favor. Ho faran servir. Empresonen, persegueixen, amenacen, embarguen, castiguen, vulneren Drets Humans bàsics, provoquen exilis, escarneixen, menteixen i difamen. Com s’explica tot això sense un odi profund, sense un instint de venjança profund? No hi ha cap dubte: volen aniquilar-ho tot. El proper és l’autonomia. Valorem-la, i si entenem això podem passar al següent paràgraf:

 

La República es va proclamar. Això és un fet. El que els molesta no és que fos llei, que no ho va ser mai perquè no va ser executada ni va entrar en vigor, el que els molesta és que es fes. El que els molesta no és que Puigdemont sigui president d’una autonomia, perquè legalment no ho és: el que els molesta és que Puigdemont sigui president de Catalunya per a com a mínim la meitat de la població catalana i bona part de l’espanyola, el que els preocupa són els focus mundials posats a Brussel·les i no a Sant Jaume. En el fons no els preocupa el DOGC, els preocupa el que cregui la gent. L’imaginari nou que hem creat, la naixent República catalana. Reprimida, perseguida, prohibida, el que vulguin: però proclamada. Com continua sent, per molts de nosaltres, president en funcions el Molt Honorable senyor Carles Puigdemont. Per tant, aquí hi ha un gran camí per córrer: cal conservar i gestionar l’autonomia? Sí. De la mateixa manera que crec que calia votar “sí” a l’Estatut. Ara bé: convé construir una cosa paral·lela, una comunitat paral·lela, un imaginari paral·lel que tingui la tossudesa d’existir, i de fer, més que no pas la il·lusa pretensió de ser acceptada i legalitzada pel sistema autoritari espanyol? I tant que convé. Hem de començar a veure-ho més que mai, que tenim una República proclamada, que hi creiem i que mentrestant sabrem administrar allò que ens pugui bonament conferir el sistema autonòmic espanyol. Al capdavall, això de gestionar l’autonomia a favor d’una causa superior no és res que no haguem fet des de fa 40 anys: se’n diu Cavall de Troia. Per cert, el seu Cavall de Troia seria la nostra renúncia a gestionar-ho o bé, o també, renunciar a la presidència de Puigdemont, o a la República que vam proclamar el 27 d’octubre. No succeirà ni una cosa ni l’altra, no renunciarem ni a l’autonomia legal ni al president legítim ni a la República factual. I, a banda de no renunciar a res, construirem una cosa nova sota una legalitat civilitzada. I d’això se’n diu Waterloo.




Comentaris
...SIEGFRIED...
...NUNCA NOS ROBAREIS LA TIERRA...ANTES ACABAREIS EN EL MAR...
Oriol
Un dels articles més entenimentats que he llegit els darrers dies. Totalment d'acord!
Un basc
¿O sea que ahora os toca mantener una república imaginaria? Siempre alabando el realismo y pragmatismo catalán desde Euskadi y ahora que nos olvidamos de utopías a corto plazo y nos volvemos más prácticos váis vosotros y queréis agarraros como sea a los Mundos de Yupi... Increíble...
Narcís ( si a aquest estat fàctic i oligàrquic li treus la ' catalanofòbia ' .. quina " argamasa " li roman per seguir existint, seguir vivint de la moma? )
Què es pot esperar d'un estat on ses autonomies mantingudes són PPSOE i, per acabar-ho d'adobar, l'afegit d' aquest nou esguerro .. àdhuc l'altre .. tots plegats made contra Catalunya civilment o penal ? PD: no representen ses regions ni de bon tros ses nacions .. només sa enfilada de baixa mena en pro de sa mina personal via estat i d'altres, sembla mentida, via ignorància sinó absència d'empatia àdhuc, pitjor, maldat!
JordiTorrelles
Estupid voler mantenir l'autonomia (mes autonosuya que mai), i el aquí no ha passat res, gent a la pressó, gent encausada, la repressió contínuara, i mes forta quan mes feble et mostris, no es pot gestionar cap pressupost , es preferible tindre la ines arrimadas al govern, que no a un titella "soberanista" que faci cas a Madrid. Només amb una insurrecio civil i continuada es pot negociar, la resta es claudicar i perdre
Albert
Alguns periodistes feu una tasca impagable. Continueu així. Caldria que des de l'ANC i Òmnium sortissin veus igual de clares, fortes i capaces de comunicar un discurs convincent. Tenim bons periodistes però no tenim líders socials ni polítics. El mecànic de Reus, el raper Hasel i altres insubmissos no haurien tan sols de rebre el suport de les associacions, han de ser-ne la inspiració.
Del dicho al hecho hay mucho trecho
La república catalana no se proclamó. Se dice que se proclamó pero no fue así. Y es más que evidente.
AMGF
Molt bona recensió i reflexió entorn a la importància política de les essències, de l'imaginari, del relat, de la llengua, de la construcció dels somnis col·lectius.
Macarra de barri
No n'hi ha prou amb dir, al meu barri, sóc el puto amo. Cal trencar algunes cares, imposar el meu ordre i voluntat. Que es vegi que sóc jo qui mana. Si no ho fas així se't riuen a la cara ia més se't pixen a sobre. Com tothom fa amb Puigdemoñas i els seus cuates. No mames Cabré, carnal.

envia el comentari