Miniatures per augmentar la realitat

"En un món on es conrea el culte pel gran, cal tornar al diminut per prendre consciència de com d'absurda i fràgil és la nostra vida"

Quan no es veu bé un text o una cosa diminuta, la tendència general del comportament dels éssers humans és utilitzar alguna eina ocular per augmentar la nostra visió i veure l'objecte a una escala superior. Tendim a voler veure la realitat augmentada, nítida i sense elements que la distorsionin. Utilitzem les ulleres no només per millorar la visió sinó també per corregir defectes òptics i és tanta la nostra mandra a forçar la mirada que tots voldríem tenir una lupa d'augment en tot moment per evitar haver de llegir la lletra petita de les instruccions dels aparells tecnològics, de les condicions hipotecàries o de les advertències i indicacions dels medicaments. El fet gran, fort i ben visible té un poder més considerable en nosaltres que el fet petit, fràgil i ocult. No obstant això, aquesta natural orientació a voler fer més gran i visible tot el que ens envolta, des de les hortalisses fins a les pantalles de televisió, ha pres un sorprenent gir en l'àmbit cultural. A la galeria Pascal Gabert de París es pot contemplar actualment una deliciosa exposició de l'artista Gilles Ghez consistent en petits escenaris on interactuen diminuts personatges en un decorat construït a escala. Són petites caixes amb aire d'escenari teatral que emmarquen escenes de caràcter fantàstic, posant en evidència el nostre món cada vegada més mancat d'imaginació. Les diminutes i màgiques criatures obliguen a l'espectador a haver d’acostar el seu nas a l’escenari, a haver de mirar i mirar per aconseguir veure el que amaguen els seus barrocs fons. En totes les escenes, el personatge central és una còpia exacta de Gilles Ghez. Es tracta d'autoretrats on l'autor se situa en un món recognoscible i al mateix temps fantàstic, on els boscos, els arbres, les plantes, les flors i fins a les bicicletes han estat miniaturitzats per penetrar amb més força en la mirada. Ghez no busca que reconeguem el que veiem sinó augmentar el seu poder de suggestió. El fet diminut com el cosmos, hàbitat del màgic i impossible.

 

El sorprenent és que a la fira Maison et Objet de París, una referència del sector de la decoració a tot el món, celebrada aquests dies a París, la firma Terrarium Art ha presentat un món quotidià i íntim a través de maquetes. Els homes i dones són de tal verisme que un arriba a empatitzar amb aquests homenets vestits de diumenge, amb els seus cotxes descapotables i l'aroma d'unes infinites vacances, o participant en altres situacions quotidianes. De totes les peces, en forma de boles de cristall amb neu, destaca una en què es veu una escena familiar, amb els seus membres conversant despreocupadament al voltant de la gran piscina de la casa, envoltada d'un fantàstic jardí. Si un mira amb atenció a l'interior de la piscina, pot apreciar amb horror i sorpresa que hi ha una dona estesa al fons de l'aigua, morta, assassinada o ofegada. Podria ser una escena d'una pel·lícula de Claude Chabrol, on el crim és tant civilitzat com brutal, tant descarnat com subtil, tant absurd com sensual. Un mort que no interromp la quotidianitat sinó que s'incorpora al feliç dia de primavera. Els autors presenten aquestes obres sota el lema piccoli mondi in vetro (petits mons de vidre). L'èxit d'aquestes peces ha estat tan gran a París que fins i tot Merci els té exposats com si fossin peces d'una exposició d'art al costat d'uns grandiosos rellotges Swatch per paret totalment fora d'escala.

 

Les tres experiències amb el petit mostren com en un món on es conrea el culte pel gran, rellotges grans, cotxes grans, cases grans i vida en gran, cal tornar al diminut per prendre consciència de com d'absurda i fràgil és la nostra vida.




Comentaris
Narcís ( el més graciòs de tot és : com és possible hagin persones que no vegin quelcom tan gros, gegantinament gros, com n’és la tirania que rep Catalunya d’aquells que esmenten llurs ciutadans de ‘ polacos ‘ .. ‘ catalinos ‘ .. ‘ catalufos ‘ .. ‘ hijos de put.’ .. els ploma i empresona?)
-- Què compon no veure lletra petita o veure-la malament/ borrosa amb " mandra a forçar la mirada " ( i més, quan es tracta de coses transcendentals a la vida d'un hom com són ' instruccions, condicions i advertències o indicacions ' ! ) ? -- Quin ésser humà pot titllar qualsevol crim ( sigui moral, sigui de sang ) de " civilitzat, subtil i sensual " i romandre's tan ample així tot delatant total absència d'imaginació, d'empatia, de solidaritat .. fraternitat de cap mena ?
...SIEGFRIED...
...ESTADOS UNIDOS...RUSIA...CHINA...ALEMANIA NO PINTA UNA MIERDA...

envia el comentari