Punt 4 (o el TC en el laberint)

"La resolució emesa pel TC sobre l'última declaració de sobirania del Parlament ja reflectia una incomoditat i feia un clam a resoldre aquesta mena de qüestions (polítiques) lluny de les instàncies judicials"

S’ha produït divisió d’opinions en el si del TC a l’hora d’admetre el recurs del Govern contra la decisió de la Mesa del Parlament de nomenar Puigdemont candidat a la Presidència de la Generalitat. No era el primer cop que hi havia dissensió en relació a Catalunya, com s’ha dit; de fet la més greu ja s’havia donat entorn a la sentència sobre l’Estatut, que va trigar quatre anys en arribar i on tres dels quatre vots particulars demanaven una mà molt més dura amb el text “pentinat” prèviament a les Corts. I fins i tot la resolució emesa pel TC sobre l'última declaració de sobirania del Parlament ja reflectia una incomoditat i feia un clam a resoldre aquesta mena de qüestions (polítiques) lluny de les instàncies judicials, perquè havia provocat una agra polèmica entre els partidaris d’utilitzar el tribunal per intentar solucionar el problema i aquells altres que creuen que fer-ho és fer-se’n part.

 

Cal recordar que el TC no forma part del poder judicial; és una instància jurisdiccional diferent, a cavall entre la realitat jurídica i la realitat política i al cap i a la fi, entre les seves funcions se li atorga, entre altres, la de controlar l’activitat del poder legislatiu. Tanmateix aquest control ha de ser sempre resultat d’una prèvia demanda (és el que s’anomena una justícia rogada), perquè si pogués parlar sense ser consultat, el seu poder seria omnímode i el valor de la sobirania parlamentària, quasi nul. Per això cal preguntar-se què ha succeït en aquesta resolució de resposta al recurs contra la candidatura de Puidemont, particularment en el seu punt 4.

 

En efecte, Moncloa recorria la decisió de la Mesa, i el TC, sense decidir si l’admet o no (perquè no es posen d’acord) diu en l’esmentat apartat que, mentre no decideix, s’estableix una mesura cautelar, que en el fons és molt més que això: que no pot haver investidura telemàtica ni per delegació (tampoc cap votació d’aquesta mena) i que la presencial, si el candidat manté ordre de busca i captura vigent, sols es pot produir prèvia autorització judicial. Per reblar el clau en els dos punts següents estableix la nul·litat de qualsevol acte que contradigui això i l’obligació d’obeir-la que té tothom i en particular els membres de la Mesa. La pregunta és si això és una mesura cautelar. De fet, entra en el fons de la qüestió per decidir que no hi ha més investidura que la presencial, la qual cosa és tant com dir que no existirà. O sigui, que políticament és el mateix que admetre a tràmit el recurs.

 

De nou el TC ha estat llençat al laberint del procés. Per un moment semblava que podria salvar la seva imatge, la independència d’uns i altres, perquè aquest cop tothom tenia clar (juristes, lletrats diversos, Consell d’Estat, bona part dels magistrats...) que el recurs no s’havia d’admetre. Per tant, negant la seva pretensió  al Govern espanyol, salvava la imatge de l’Estat de Dret a Espanya. Però no, la finalitat (potser políticament necessària per a l’Estat) d’aconseguir que no hi hagi una fotografia de Puigdemont investit de nou President arrossega el Tribunal i entorpeix encara més la possibilitat de salvar les institucions per al futur.




Comentaris
MFX
La senyora Nebrera desvariant, perduda en els legalismes que a Espanya no són més que paper mullat a favor del feudalisme. Si la llei feixista diu que hem d'obeir, segons ella ens haurem de fer fotre.Senyora, primer la democràcia, després ja ho veurem.
Manicomial
Lapartcontractantdelaprimerapartseraconsideradapartcontractantdelaprimerapart. Lapartcontractantdelasegonapartseraconsideradapartcontractantdelasegonapart.
Anna Armendades
Ho diu tothom: la resolució del TC es un disbarat juridic, una mamarratxada com una casa de pagés. Volent quedar be amb el Gobierno i no quedar ells tant malament i descreditats del tot, han confegit un frankenstein juridic que segur que será exemple de mala praxis i mala teoría jurídica. Esperpéntic.
ginton
Crec que no heu llegit bé l'article. Si no ho he entès malament, el què la Sra. Nebrera està dient es que el TC ha desaprofitat una oportunitat d'or per salvar una mica la seva imatge. I que decidir sobre coses que no se li demanen es com conferir-se d'un poder infinit, despòtic , ilimitat ... propi d'una dictadura franquista... no se li demanen és com conferir-se d'un poder infinit, despòtic, il·limitat ... com els de les dictadures
un senyor antic
Titol honorific de "Tautologa major", pura tautologia ( traducció: raonament que es fonamenta en si mateix i es repeteix malgrat el canvi de paraules ad infinitum....), tot es redueix a aixó: no quiero y no me da la gana, me paso la democracia por el forro y me aplauden un coro de corifeosde estomagos agradecidos a los que les doy algun premio....que cadasqu es posicioni o corifeo o democrata.
Narcís ( constitucional fum temps que no actua com allò que és, com allò pel que hi és ! ) ( renoi, si fum temps que manca, que es desvia, dels seus deures profesionals ! ) ( amb constitucional com aquest, en són sobrers tots els parlaments autonòmics i .. ses despeses! )
Si una de les característiques d'aquesta ' constitució ' n'era que neix de la " sobirania popular ", i pel que feia a l'Estatut, un constitucional curt/ esguerrat i força caducat acceptà passar pel cim del voltant de 90% de diputats del Parlament, de les cortes generales espanyoles i de referèndum, tot fent miques el pacte constitucional ( no debades hi ha aquest referèndum .. i això que no deixa de ser un ' ho prens o ho deixes ' ! ) . . . què no serà capaç de fer aquest pseudotribunal !
PereB
Sembla que totes les decisions del TC i el gobierno es poden justificar i les del Parlament es poden criticar. No cola Nebreda. Perdent llençols a cada bugada la democracia espanyola es va transformant amb una "demodura". La Nebrear te de Constitucionalista tant com jo de ministre........
antoni
D'acord amb ginton.
Harta de fachas
Però què fa encara aquesta paia aquí? Traie-la, si us plau. Entrem a opinió i em de teclejar per saltar-nos l'article d'aquesta pessetera que a ningú interessa. Estorba, necessitem l'espai que ocupa aquesta pava per a coses més importants: la vida o la mort de Catalunya. Per què escriu? No vull ni pensar que li pagueu...
Harta de fachas
Monserrat, perdona, me'n he passat, se m'ha escalfat el morro. Però és que estic molt encesa amb tot el que està passant i tu fas com si no passara res escrivint sobre temes tangencials i/o insistint sempre en la "sacrosantitud" de les lleis per damunt de la voluntat de la gent. Ho sent, xica, però eixa insistència teua em genera un gran cabreig per què, amb tot el que saps, podries tirar-nos una maneta en lloc d'ofegar-nos més. Gràcies.
No cal res més.
Amb el TC ja tenim tot que ens fa falta per solucionar les nostres discussions. No sé perquè votem ni debati'm, ni ens amoïnem, ells son els putos amos de Catalunya i si no els agrada el que votem democràticament, s'ho carreguen i apa, ells tenen sempre la raó.

envia el comentari