La lliçó Puigdemont

"És molt diferent retrocedir havent renunciat a defensar les posicions, que fer-ho havent defensat fins l’últim alè cadascuna de les trinxeres abandonades"

I heus aquí com un home sol pot fer escac a l’estat. Milers de policies mobilitzats escorcollant maleters i clavegueres, càmeres de televisió en tots els punts fronterers, guàrdies civils vigilant aeròdroms, el Rei en mode pànic davant la perspectiva d’haver de firmar el decret de nomenament, i tot un govern provocant un escàndol amb la impugnació preventiva del ple, exposant-se a una reprimenda del consell d’estat (i a querelles per prevaricació), i posant el Tribunal Constitucional entre l’espasa de la unitat d’Espanya i la paret del frau de llei. Si això no és una crisi d’estat, s’hi assembla molt i té nom, com els huracans: Puigdemont.

 

El que ha fet el President a l’exili és per pensar-hi. Quan la prudència més elemental i probablement també la intel·ligència estratègica aconsellaven a l’independentisme un replegament tàctic per agafar aire, recuperar el govern i repensar els camins cap a la victòria (un diagnòstic, aquest, compartit per les direccions d’ERC, el PDECat, ANC i Omnium), ell i el petit nucli dels independents de Junts per Catalunya van decidir plantar-se a defensar la primera trinxera, la que queda més a prop de les línies enemigues. I ho han fet amb un argument que combina radicalitat democràtica i sentit de la dignitat: “el vot dels ciutadans és sagrat, si ara abaixem el cap en això, l’acabarem abaixant en tot, i aleshores haurem perdut”. La força moral i política d’aquest plantejament, combinada amb l’audàcia del viatge a Dinamarca i el creixent histerisme de l’aparell estatal, ha actuat com un electroxoc en la base social del sobiranisme. Les crides al replegament tàctic no són escoltades, i la gent sembla haver decidit que cal anar a defensar amb Puigdemont la primera trinxera. De vegades la dignitat és més encomanadissa que la por.

 

Acabi com acabi aquest pols per la investidura, la lliçó ja està donada i formarà part del patrimoni moral i polític de l’independentisme català. És molt diferent retrocedir havent renunciat a defensar les posicions, que fer-ho havent defensat fins l’últim alè cadascuna de les trinxeres abandonades. I no està escrit enlloc que en totes les trinxeres la batalla l’acabi guanyant l’estat. L’1 d’octubre es va veure que era vulnerable. I aquests dies tothom, no només els independentistes, li està tornant a veure les costures. La lliçó Puigdemont mereix ser tinguda en compte.




Comentaris
Ramon
If you can't beat 'em, join 'em.
Jordi Fortuny
Bona reflexió, Eduard. Però en aquesta frase se t'ha escapat la mà: "De vegades la dignitat és més encomanadissa que la por". Hauria estat més precís dir "...que la cautela."
Espectador
La lliçó no esta donada !! això es mentalitat de perdedor . La gent i PUIGDEMONT han d'establir una relació de simbiosis . per resultar imbatibles a llarg plaç . La figura de Puigdemont está sent fantàstica i demoledora per el estat espanyol . i ells no hi contaven amb aquest factor . El destí de Catalunya depen ara de la simbiosi Puigdemont-poble .Puigdemont no té que tornar ....de moment .
País petit
Volen el cap del nostre president, no ho podem permetre, ara mateix es la nostre referencia contra un estat nervios i sense capacitat de reaccio, les errors que aniran fen desde la desesperaciò serán les nostres victories, eme de ser constans
País petit
Puigdemont el nostre president
terrassenc
Realment en Voltas no veu com JxCat està negociant amb l'estat espanyol com recuperar el centre polític en una Catalunya autonòmica? Els nostres analistes estan fent un paper ben pobre comprant la propaganda convergent. Es pot veure la campanya en com fins i tot els comentaristes liberals, usualment força fins, estan fent bona la mentida que JxCat no és convergència 2.0. Hi ha partida sota mà, el problema és que la República Catalana no hi figura.
Joan-Marc
Terrassenc anònim i ressentit: perquè no dones la cara i treus a la llum aquesta conxorxa judeo-masònica-liberal amb proves, noms i cognoms? De moment jo només veig un Pdcat que està essent fagocitat per l'independentisme independent de buròcrates de partits i tacticistes de saló i privat en restaurant car. Aquests dies s'han acabat a Catalunya. Qui vulgui manar haurà abans d'obeir el poble empoderat. Mal ús pesi.
Jordi
Estas de conya, no? Defensar les trinxeres volia dir declarar la república el 10 o el 27 d'octubre, i començar a fer-la efectiva l'11 o el 28. Defensar el vot dels ciutadans? El del 21-D? El que paga la pena defensar, el vot carregat de legitimitat per la defensa que se'n va haver de fer, és de l'1-O.
Fina
Molta rao! Donem suport a Puigdemont i anem a defensar el que hem votat el dia 1-O i el 27-D! Ell sembla l’unic ara que dona esperença
Carles Viñals Casado
Espectador: Faig meu el teu comentari. Què ha fet, fa i farà Espanya amb els nostres líders, independentment de la seva vàlua ? Doncs satanitzar-los i concentrar sobre ells tot el seu foc mediàtic, judicial i repressiu. Ho va fer amb Mas; ho està fent molt més amb Puigdemont i ho faría amb qualsevol altre que fes seus els nostres anhels de llibertat. Què ens pertoca a nosaltres en conseqüència ? Doncs reconéixe'l com el nostre President i tancar files al seu voltant. Un poble, un President.
Respecteu el mandat del 1O
prou política de despatxos. El mandat es clar.
Carles Viñals Casado
Lligat amb l'anterior, vegeu el film "L'instant més obscur" els compromesos amb la nostra llibertat. Ens calen líders clarividents, patriotes i valents com Churchill que, contra el Parlament i el propi Rei, es resistía a lliurar Anglaterra a la força aparentment irressistible de la tiranía. Sol, esgotat i a punt de claudicar, recuperà inesperadament les perdudes forces en l'escalf i recolzament del seu poble. Vegeu-la i hi trobareu allò al que no podem renunciar i el nord que no podem perdre.
Narcís ( avui, ara i ací .. en MHP Puigdemont representa Catalunya, representa tots els catalans i representa la democràcia o sobirania popular ! )
Només demanar a Déu li doni energia per seguir defensant la rectitud .. la justícia que mereix Catalunya ! PD: aquest Caifàs d'estat no pot sortir-se'n amb la seva per més temps ( ja han estat prou segles d'ignomínia ! ) !
Giramón
És exacte, lliçó de responsabilitat, lleialtat i compromís. Són vulnerables, si seguim, cauran pel seu propi pes
Joan de canayamars
Ell i tots els que van votar Junts per Catalunya; es tracta de posar en evidència O davant del mirall de la democràcia al règim del 78 perquè implosióni per la seva corrupció i connivència dels poders polítics i econòmics.Es un tema de dignitat.Si acceptes la seva "normalitat" ja has perdut i la Generalitat ara per ara no té cap poder ni el tindrà. No tenim res a perdrà.
Ramon
Si hem d'anar llançant a la paperera polític rere polític que Espanya l'hagi posat en el punt de mira de l'ibex35, fiscalies, policies, sindicats sucursalistes o turbes indignades, al final ens en quedarem sense. O bé ens quedarem amb els sabatots d'ERC que no els fan cap basarda i seria pitjor que quedar-nos-en sense.
Rosa M
ENHORABONA!!! Gràcies per fer que no ens sentim tan sols! Puigdemont és el nostre president legítim i qualsevol altre opció és acatar el 155 i acotar el cap. Puigdemont està salvaguardant la nostra dignitat: sort en tenim ! Gràcies Eduard pel teu article ! I mil gràcies al president per la seva coherència i dignitat ! Espero i destijo que demà se'n surti ! Molta sort president !
Toni2018
Voltas, aquí no retrocedeix ningú. Només els que ja havien girat cua, que ara tornen a mirar endavant.

envia el comentari