La democràcia són els pares

"Soraya, de què serveix votar a Catalunya? Cal seguir fent el paperot o ja podem deixar de dir-li democràcia?"

Democràcia a l’espanyola. La seva és la democràcia de “t’imputo delictes greus, et vull detenir però no et detinc perquè tu vols que et detingui”. És la democràcia “d’aquest Govern no m’agrada, el destitueixo”. La democràcia del “heu votat malament”. La democràcia “d’aquest candidat a president no m’agrada escolliu-ne un altre”. I també la democràcia de “si el candidat a la investidura no m’agrada, no vull ni que se celebri el ple”. 

 

Encara hi ha qui s’esforça per argumentar que els atacs de l’Estat a l’independentisme no tenen cap fonament jurídic ni legal. Ara des del sobiranisme s’intenta defensar la candidatura de Puigdemont a presidir la Generalitat argumentant que es va poder presentar a les eleccions anant a la llista de Junts per Catalunya i que qualsevol diputat electe pot ser escollit president. Però res d’això importa a l’Estat, i va quedar demostrat amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

 

També ho certifica l’empresonament de part del Govern i dels Jordis. Ni hi ha límits ni importa la llei (la seva llei!). Així les coses, les preguntes son clares: Soraya, de què serveix votar a Catalunya? I, cal seguir fent el paperot o ja podem deixar de dir-li democràcia? 




Comentaris
Pitxolí
El primer paràgraf és d'antologia. Tan fort i convincent com la veritat més dura i més clara.
Carles Viñals Casado
He vist el film "L'instant més obscur" i el recomano als compromesos amb la llibertat. En els dies a venir ens caldran la clarividència, patriotisme i coratge de Churchill el 1940, quan el Parlament i el mateix Rei l'empenyien a rendir Anglaterra davant la força aparentment irressistible de la tiranía. Sol i a punt de claudicar, rectificà en el darrer moment, adonant-se que comptava amb el recolzament del poble. Vegeu-la. Hi trobareu els principis irrenunciables i el nord que no podem perdre.
Ramonet
Tot això em recorda quan el franquisme tancava revistes o diaris i engarjolaven gent.Ho feien perquè si i ja està.
anna
Molt ben expressat.
Mal plantejament
Puigdemont està acabat i amortitzat. El problema és la tossuderia, covardia, inoportunitat i manca d'intel·ligència de Puigdemont. Que faci un pas al costat, com va fer Artur Mas al seu moment, i tot quedarà arreglat.
No pararàn fins
que diguem prou. Ells no entenen de subtileses, de dialeg ni de democracia.
Mol bona cumparasió
En Carlas Casat a dunat al clau, dons, una cumparasió d'una intel·liyensia fora dal comú, dons
Mol bé Narea
Quin articla mes be ascrit, tu
Narcís
Que sap majoria de població d'aquest estat de democràcia .. la hi prenen per enfilar-se, establir-se mitjançant la mauleria i posar-hi ben posats sos llargs dits ! PD: si sempre ha estat amb règim absolutista .. cacic .. dictador .. capitost .. . . . ni el mot ' autonomia ' sabia de sa existència ( com alguna regió de país veí botxí .. només saben ' cantar ' al dolor, al sofriment i a les creences i .. parar la mà o emigrar tot desagraint àdhuc blasmar terra que els acollí ! ) !
Una opinión diferente
La democracia "a la española" es la que exige que se haga lo que quiere el pueblo español. Su uno de los pueblos que conforman la unidad de personas y culturas que se llama España tendrá que ser decidido por todos. Entiendo que no les guste que lo diga, pero la opinión de los demás cuenta tanto como la suya porque vivimos en democracia. Y sí tiene fundamentos jurídicos porque la Ley protege la democracia de todos nosotros, y los políticos independentistas se la han saltado, y lo han dicho.
Cuando tengas que ir al baño
también lo decidiremos todos.

envia el comentari