Les retallades i la caiguda del president Mas

"Artur Mas va creure, com creia tothom, que la crisi no seria ni de bon tros tan llarga"

Artur Mas ha quedat, després d'abandonar la presidència del PDECAT, pràcticament fora de la política. És la segona gran renúncia personal que fa. La primera, com tothom sap, la va forçar la CUP, envalentida pels deu diputats obtinguts el 2015 gràcies, en part, a la poca astúcia -per dir-ho diplomàticament- de la campanya de la coalició entre CDC i ERC, Junts pel Sí.

 

La CUP li tenia molta mania a Artur Mas. Quasi tanta com el PP, tot i que per raons molt diferents. La CUP veia al president com un neoliberal, malgrat que el que és Mas, si de cas i en part, és liberal. Liberals i neoliberals no són el mateix, ni de bon tros. És més, en molts aspectes són antagònics, però, malauradament, la CUP no ho sap, o no ho vol saber. La CUP no està -o no estava aleshores- per orgues ni distincions.

 

La fama de dolent Mas se la va guanyar quan va decidir, en vèncer en les eleccions de 2010, afrontar amb coratge i amb totes les conseqüències la terrible tempesta econòmica.

 

No és el propòsit d'aquestes ratlles provar de fer un retrat de la personalitat del president. Tanmateix, val la pena subratllar el que ja és un tòpic: el seu cartesianisme. També el seu sentit del deure.

 

El consens, a Espanya i a la UE, dictava, el 2010, que calia reduir despeses per provar de no morir ofegats per la crisi. Això, sobretot quan es parlava dels països del sud, venia embolcallat amb un relat -encertat o no- d'ecos puritans: els excessos comesos havien conduït al desastre, i ara calia, era obligat, sacrificar-se, fer penitència, patir per expiar aquells pecats.

 

A més Artur Mas va creure, com creia tothom, que la crisi no seria ni de bon tros tan llarga. El seu càlcul, entenc, va ser que tindria d'una manera o altra temps d'anar i tornar. És a dir: temps per fer els deures i també per veure la remuntada, les bones notícies.

 

Si cal retallar, va dir-se amb lògica cartesiana, com més aviat millor. Així la crisi desapareixerà abans. Al nen Mas, educat en la rigidesa de l'Escola Aula, sempre esforçant-se per ser el primer a acabar els exercicis i a entregar els deures.

 

Tot plegat va resultar fatal i li va costar la presidència.

 

La gran majoria d'altres presidents autonòmics van actuar, a diferència de Mas, políticament. Què significa això? Doncs de primer van fer-se l'orni tant com van poder i van empescar-se tota mena d'excuses. Després van dir que sí, que d'acord, que ja estalviarien, mentre deixaven córrer el temps. Finalment, van retallar tan poc com van poder.

 

Van actuar d'aquesta manera no perquè fossin més d'esquerres o fossin més de dretes. Tampoc perquè creguessin que la crisi no demanava encongir la despesa. No. Tot és més senzill: no volien perdre vots -o perdre'n els mínims possible-, i davant d'això tota la resta resultava molt secundari.

 

La crisi es va allargar i mentre la resta de presidents que havien posat el fre de mà podien anar administrant i, per tant, trampejant la situació, Mas va haver d'encarar unes eleccions, les de 2012, en les quals no sols se'l va acusar d'haver retallat, sinó que se'l va presentar com algú que disfrutava fent-ho. No com algú que provava de fer allò que -amb raó o sense- creia correcte, sinó com una mala persona que s'ho passava bé fent patir els altres, en especial els més necessitats.

 

Abans dels comicis del 27 de setembre de 2015 Mas va pressionar ERC per tal que concorregués a les urnes en coalició amb Convergència. Ho va aconseguir. Però aquella coalició, Junts pel Sí, amb 62 diputats, no va arribar a la majoria absoluta somiada. Quedava en mans de la CUP, que havia promès als seus votants servir-los el cap presidencial en una safata.




Comentaris
Hi ha un apunt imprescindible que l'articulista ha oblidat. El Govern espanyol amenaçava d'intervindre la Generalitat si no aturava el dèficit, en el que hauria sigut un 155 avançat.
Ramon
Poques coses més indecents hi deu haver hagut mai en la política catalana, que el cristo contra Artur Mas amb l'excusa de les "ratayadas sussials salvachas" armats precisament per les esquerres que havien deixat expressament les finances de la Generalitat com un cagader d'ànecs.
Narcís ( de la CUP no se'n recordarà ningú que no sigui per a mal .. en l’endemig, de n’Artur Mas, tothom i per a bé! ) ( la CUP xerra, canta missa, juga al paperot humanista, ço és, del ‘ dit al fet, hi ha gran tret ‘, però qui pagà i continua pagant allò que altres no pas .. n’és ell !)
Fos només perquè país botxí l" odiava ' a mort .. n'era prou per no demanar sa dimissió, n'és més, actuant així CUP semblava ( o és, a saber ! ) ' cavall de Troia ' ! PD: en MHP Mas era ( és ) un gran home d'Estat, Estat català, ideologia política a banda ( al cap i a la fi qui talla el bacallà sempre ha estat país aliè cercador de nostre enfonsament ) !
Ramon
Adequar la despresa a la disponibilitat no és un imperatiu ni de dretes ni d'esquerres sinó un imperatiu moral. Això com a norma general. Si van caure en picat els ingressos calia reduir les despeses. És de calaix. O de manca de calaix, vaja. Però si li sumes el que va fer el Tripartit, sobretot el que va fer els darrers mesos perquè CiU s'ho trobés, així com que el govern ZP va tallar en sec també la partida compensatòria que havia arribat puntualment fins el 2010, ja dic, és per escanyar-los.
Pantalla pasada
preautonomisme 2.0. Marc mental 1979, no gracies.
Ara no en traiem res de fer retrets
Però el temps perdut discutint la investidura, hauria estat molt més ben aprofitat fent via, ja que en aquells mesos, el PP no tenia segura la investidura. La imatge de corrupció vessada per la CUP, sobre Convergència l'han aprofitat tots (PP,comuns, C's ....)per assegurar que CDC era el gran lladre d'Espanya. Hem sentit els comuns i la CUP criticar molt més a Mas que a Rajoy o Rivera, i més les retallades imposades que la indemnització a Castor, negoci entre amiguetes. El PP encara deu riure.
Anna
Em sembla un article que relata la realitat dels fets.
Xavier
Totalment d'acord, però també s'ha de tenir en compte que Mas, com a representant de Convergència, es representant del clientelisme polític sistemàtic de Convergència, sempre ha estat un partit classista i ha utilitzat el poder per afavorir els "seus", això molta gent ho ha pogut comprovar als seus pobles i ara els passa factura. En general crec que han fet una gran tasca política, tant ell com el president Pujol.
Sr. Mas, moltes gràcies
El Sr. Mas tenia una categoria, hi té, excepcional i la gent vulgar, analfabeta, curteta no tolerava la seva superioritat aplastant. Enveja, pura enveja, dels nens rics bruts
Deunido capital ...
Ja veig que el que mes existeix a Caralunya es el capitalisme. el que mes impera es retallar amb lo públic, perque aixi no cal tocar les rendes dels rics i milionaris d'aquest petit país. Voleu un paradís fiscal, el que mes te paga igual que el que menys,
JRRiudoms
Les retalladles a ensenyament, sanitat i afers socials can començar al segon govern del tripartt. Atentament
F.Castella
Pot ser visc amb un altre país, ara resulta que el sr. Mas és víctima dels cups, vaja!! Pobreeeet.... jo no podré agrair mai prou als cups, que hagi fet possible que Mas no continuï perjudicant Catalunya, qui a passat anys i panys fent estructures d'estat inexistents? Qui ens ha venut fum d'independència mentre va fer-se les necessitats a sobre el 9N i suspendre el referèndum? Per salvar als funcionaris? Qui va inventar-se el dret a decidir? Mai vist al món, fins que CiU van embolicar la troca,
Article valent
Ara, en la perspectiva del temps, ja es veu un xic més clar tot el mal que varen fer a Catalunya en aquells moments, intentant fer-ne al President Mas. Va ser un festival de rancúnies contra Pujol i contra CDC. Amb el El PSC al davant, ple del "clientelisme" del que acusava a CD, ERC amb l'afany de ser el "primer" i ja no diguem de ICV, tant enganxats al socialistes amb les estafes i marrolleries econòmiques, tant al juntament com a la diputació... En fi, una injustícia.
Per F.Castella.
Vostè és una mala persona . El President Mas va obeir la Senyora Forcadell i un poble que l'hi demanava posar les urnes per poder.nos comptar. El 9N vaig estar de voluntaria en una mesa, i va ser un dia fantàstic en que molta gent va "sortir del armari" independentista, amb una il·lusió incommensurable.
pep
Després de com varen deixar la economia els del tripartit de Montilla, no hi havia cap mes remei que fer un esforç´col·lectiu, i es va fer. Els polítics es varen rebaixar el sous, comparat amb el que guanyaven amb els "de esquerres" i en ensenyament i sanitat, es va intentar amb amb molt d'esforç personal no perdre qualitat a pesar de la manca de diners. Teniem que esmerçar quasi la mitat del pressupost per pagar els deutes que varen deixar els del tripartit...
Gràcies
Per aquest article força aclaridor en favor de una persona que s'ho mereix per la seva rectitud i vàlua.

envia el comentari