La camisa de força

"Ara només hi ha una pantalla, i clonada fins a l’infinit, que és l’asfixiant camisa de força legal que l’estat espanyol li ha posat a l’independentisme"

El maleït trencaclosques de la investidura té una virtut, i és que obliga l’independentisme, encara que els seus dirigents vulguin evitar-ho, a pensar més enllà. A la política això no li agrada, perquè tendeix sempre a preocupar-se només del problema immediat, el primer que apareix marcat en el calendari. En el videojoc normal de la política, quan passes una pantalla vol dir que l’has superat, te’n pots oblidar perquè la pantalla següent és diferent, el repte és nou i cada vegada ets més a prop de la meta. Però ara no, ara la pantalla següent sempre serà exactament igual que l’anterior, perquè només n’hi ha una de pantalla, i clonada fins a l’infinit, que és l’asfixiant camisa de força legal que l’estat espanyol li ha posat a l’independentisme.

 

La pregunta correcta, per tant, no és com resoldre la investidura, sinó quina és la millor estratègia per deslliurar-se de la camisa de força. I només des de la resposta a aquesta pregunta es pot decidir responsablement sobre la investidura, perquè aquesta  no només hauria de ser coherent amb el que es vulgui fer després, sinó que hauria de ser la pedra sobre la que s’edifiqui la nova estratègia. No hi ha notícies, però, de cap debat estratègic entre les forces polítiques i socials de l’independentisme. Què es vol fer els propers dos, tres, quatre anys? Desobediència civil i institucional, oberta i permanent, des del regidor de poble més petit fins al president de la Generalitat, assumint-ne les conseqüències en forma de 155 indefinit, milers d’imputats i centenars de presos, i assumint-ne els riscos en forma d’enfrontament civil, fins a fer implosionar el règim del 78? O bé replegament tàctic, recuperació del control de la Generalitat, acatament legal des de les institucions i treball polític al carrer per acumular forces a l’espera d’una nova oportunitat, assumint el risc d’un desinflament legitimador de l’estratègia repressiva de l’estat? A què vol jugar, l’independentisme? La camisa de força obliga a pensar, més que mai.




Comentaris
Trencapins
Diria, sense ser-ne un expert, que en totes les fases del procés els partits han tingut les seves picabaralles (marcar paquet i totes aquestes estratègies partidistes). Sempre però amb més o menys convicció s'han posat d'acord i han tirat endavant. I aquest pas endavant ha significat una victòria, un avenç. Espero i desitjo que així sigui també ara.
trencapins
Respecte a les dues estratègies, em pregunto: no podem fer les dues? El govern de Brussel·les amb una clara agenda rupturista, viatjant per tot Europa, buscant aliances. I mostrant, recordant i explicant al món la repressió democràtica a l'Estat Espanyol. Oferint els avantatges d'una Catalunya independent -que són molts!
Trencapins
El govern a Catalunya, recuperant forces i ampliant la base de l'independentisme, amb consens i diàlegs constructius, explicant i mostrant què és i què pot ser la República Catalana. Continuant impulsant les lleis socials que ens alliberen dels poders establerts i que empoderen la ciutadania a construir un món millor. Aquí sempre sumarem més i més adeptes i és quelcom que mai no podran oferir els constitucionalistes/unionistes. Voleu dir que no hi ha feina per tothom aquí?
...SIEGFRIED...
...JAQUE...
Victor
Recuperar les institucions i l'autogovern, eixamplar la base social, anar implementant República a la pràctica en el dia a dia, buscar aliats per fer caure el Règim del 78, i exigir un referèndum vinculant. Rafel Nadal diu avui que les irregularitats jurídiques i plítiques comeses per l'entramat estatal van molt més enllà de les comeses per l'independentisme. Aprofitem-ho. Debilitem i fem caure el Règim trobarem suports i obrirem una via de futur.
Cap de les dos estrategias son el que van votar l’1O
les dos son resistencia que només desgasta. Fins a on ens va portar la resistencia després del 1714 només més represió. 300 años més? Es la mentalitat dins del marc de que ens deixen o no ens deixen fer. Ni Gandhi va fer aixó, ni Mandela, ni els pares de la nació estadounidenca.
Sols hi ha una estratègia
O resistència o capitulació. Qui es pensi que es podrà tornar al marc autonòmic anterior i que la Generalitat podrà fer política per "ampliar la base social" encara no s´ha adonat de la situació. L´estat de dret va saltar el mes d´octubre o potser abans. Vivim en un estat d´excepció i les lleis no s´apliquen, sino la voluntat dels governants. Ens espera una tornada als temps del franquisme i repressió i censura sense límits.
Narcís ( periodistes i editors .. claus per acompanyar àdhuc empentar nostres compatriotes .. qui millor tenen informació per posar els catalans al corrent de totes les salvatjades ‘ legals ‘?)
N'és obvi que el procés català ha fet caure munt de caretes .. de polítics/ politicastres, de mitjans de comunicació i de baliga - balaga de gremi o col·lectiu vari i . . . mai per mai ho oblidarem, ço és, mai més enganyaran ningú per molt que xerrin .. per molt que cantin .. per molt que escriguin .. . . . per molt que manin ( tothom ha vist allò que és aquest estat i l'innúmer de fariseus que li donen suport ! ) ! PD: així de bell antuvi .. esbombar pertot aquesta tirania !
155
A mi em va agradar molt quan el Rufian li va dir al president que li pagaria 155 monedes per aquella avançament d'eleccions. Li va quedar moníssim. Jo tiraria per aquí la camisa de força. Molt bo, l'article, a l'alçada de la categoria retòrica del professor
Gebre
Aqui no es replega ningú.
JFK
Home sr. Voltas em sorprèn el seu article, per fer el que vostè diu, primer s'ha de recuperar la Generalitat i el Parlament, i després ja en parlarem de les millors estratègies. Perquè aquest era l'únic motiu per anar a unes eleccions convocades il·legalment per M.Rajoy, i que l'independentisme las ha guanyat.
@ siegfried
Jaque a ti mismo y a tu futuro. Felicidades!
Ramon
Recuperar les institucions i tornar a intentar exactament el mateix que va intentar Jordi Pujol però amb moltes lliçons apreses .
Nuria de Mexic
Trencapins te raó, les dues estrategie son bones, pero la millor es situar l´assoliment de la independencia fora del marc espanyol: no hi ha bilateralitat possible per tant legitimitat i le legalitat son fora, d´acord amb el dret internacional del segle XXI. "La nación más antigua de Europa" Rajoy dixit, no pot donar res, perque no podem ni resoldre els seus problemes antics i tronats. I perque no vol dialogar. I ens vols fer desapareixer del mapa.
Responsabilitat
La gent no hem acatat ni acatarem mai el 155. Val més que els polítics ho entenguin d'una vegada. Que tots assumeixin responsabilitats. El president hauria de dir ja que es compromet amb una nova legislació republicana, que es compromet amb la independència i no amb la constitució espanyola. Que no tenim dret a voler la llibertat? Res de claudicar, home. O dignitat o rendició, que parlin clar.
Camisa de força per ofegar i anorrear definitivament la nació catalana.
És ingenu pensar que el PP afluixarà amb el 155. Hi ha un objectiu clar darrere la repressió política i l’excusa d’aplicar la «CE, la llei i l’ordre», encara que sigui dinamitant l’estat de dret, la credibilitat i la democràcia. I aquest objectiu ja el va marcar la dreta espanyola fa temps, amb el 23F i després amb Aznar i la FAES: «corregir» la transició i recuperar la «Una, Grande y Libre» «desacomplexadament». Ara amb la disfressa del «patriotisme constitucional».
Camisa de força per ofegar i anorrear definitivament la nació catalana. (2)
Per interessos inconfessables i covardia, el PSOE s’ha sumat a aquesta «correcció» per refermar el seu règim del 78 amb les seves prebendes, subsidies, corrupteles i portes giratòries (Ibex35).
Camisa de força per ofegar i anorrear definitivament la nació catalana. (3)
El procés, com a reacció a aquesta involució de la dreta més filofranquista (Aznar 2000 majoria absoluta. reforma de l’estatut i posterior demanda del pacte fiscal i del referèndum), està sent crimialitzat i utilitzat per reprimir la contestació i acabar de donar l’estocada final per implementar definitivament la «Una, Grande y Libre», ara dita «constitucional».
Camisa de força per ofegar i anorrear definitivament la nació catalana. (4)
Per tant, és ingenu pensar que s’aturaran i que podrem recuperar les nostres institucions i autonomia fent bondat i acatant «la CE, la llei i l’ordre», precisament perquè aquesta CE, llei i ordre l’han «corregit» i interpretat a la seva manera més retrògrada, filofranquista i catalanòfoba.
Camisa de força per ofegar i anorrear definitivament la nació catalana. (5)
Aquesta és la situació real i l’alternativa és: o plantar cara refermant la República (desobediència civil, institucional, repressio, exili...) o anorreament de la nació catalana. No hi ha més.
"Democràcia orgànica constitucional"
És estúpid i fals pensar que la situació actual és producte d’haver desacatat la CE. Aquesta és l'excusa. La realitat és que la CE s’ha desacatat mil vegades sense haver provocat aquesta situació. El que ha canviat ara és que s’ha utilitzat com arma llancívola per implementar la involució filonfranquistal recentralitzadora i la España-GranMadrid, ja avançada pel 23F i consolidada per Aznar i la FAES...
"Democràcia orgànica constitucional"
passant per l’anorreament de la reforma de l’estatut i la negativa al diàleg i posterior repressió de Rajoy, carregant-se, inclòs l’estat de dret en ares de la «Una, Grande y Libre».
"Democràcia orgànica constitucional" (2)
passant per l’anorreament de la reforma de l’estatut i la negativa al diàleg i posterior repressió de Rajoy, carregant-se, inclòs l’estat de dret en ares de la «Una, Grande y Libre».
"Democràcia orgànica constitucional" (3)
Per tant, l’acatament de la CE ja no és a aquella CE que va fer possible la transició, sinó a la CE que han rebregat i prostituït els feixistes fent-la al seu gust i interpretació (recordem que eran al·lèrgics a la CE), és a dir, una «constitució» que anorrea definitivament la nació catalana i imposa la «Una, Grande y Libre».
"Democràcia orgànica constitucional" (5)
Per això els falangistes, feixistes, ultranacionalistes espanyols estàn tan arrenglerats amb l’actuació del PPSOEC’s. Una «democràcia orgànica constitucional» i filofranquista, és el que volen imposar a Catalunya.
@ siegfried
tu deus ser jovenet, ni el franquisme va acabar amb el catalanisme, per el que vas molt errat i no entens res, ja ho aniras veient

envia el comentari