Punt i seguit

"Si en lloc de presó l'Estat espanyol hagués ofert un referèndum pactat, el debat seria un altre. Però no és així i per tant ara toca buscar una nova sortida"

Estem assistint aquests dies a l’alegria dels qui tornen a donar per acabat el procés. Ho fan per desena vegada des que va començar i sempre ho fan coincidint amb la ressaca d’un moment àlgid de l’independentisme. Manifestació de la Diada del 2012, eleccions al novembre, baixa CiU (obvien que en favor d’ERC i la CUP): el procés s’ha acabat. Acord pel 9N però amb doble pregunta: el procés s’ha acabat. Mas i Junqueras no es posen d’acord per anar junts a les eleccions: el procés s’ha acabat. Junts pel Sí guanya però sense majoria absoluta: el procés s’ha acabat. Mas fa un pas al costat: el procés s’ha acabat. La CUP no li vota els pressupostos a Puigdemont: el procés s’ha acabat. Puigdemont i Junqueras van per separat a les eleccions del 21-D: el procés s’ha acabat. I segurament pel mig em deixo altres situacions en què els enterradors oficials del procés (EOP) ja el donaven per mort.

 

Ara, amb les decisions de Mas, Forcadell, Mundó i Lloveras i sobretot amb les declaracions davant del jutge dels Jordis i de Joaquim Forn, els EOP parlen no només d’un nou decés del procés sinó que presumeixen de rendició o capitulació. Novament tornen a obviar que, com va passar puntualment el 2012, el 2014, el 2015 o el 21D, sempre se’n certifica la defunció quan el suport popular és més alt que en la situació anterior. Mai abans, més de dos milions de persones havien votat a favor de la independència. En aquest cas però, el de la rendició i la capitulació és un argument intel·lectualment més pobre, més injust i més mesquí. Estan parlant de rendició no perquè hi hagi hagut una patacada electoral de l’independentisme, no perquè hi hagi una crisi de lideratge, estan parlant de rendició perquè triomfa la repressió i no pas els arguments.

 

Si el 21D l’espanyolisme hagués aconseguit majoria absoluta i més vots que l’independentisme, evidenment es podria parlar (malgrat la distorsió del 155) d’un sotrac. I el respecte democràtic exigiria que l’independentisme reconegués la victòria de l’unionisme. Com que això aniria acompanyat de la dimissió d’aquesta generació de polítics, es podria parlar –llavors sí- de derrota, de final de trajecte i de retirada. Però no ha estat així. I fins i tot aplicant aquesta lògica es podria intuir una certa rendició si, per exemple, Forcadell renegués de l’independentisme des de la cadira de la presidència del Parlament. Però tampoc ha estat així: Forcadell no ha renegat de l’independentisme i en canvi sí que abandona el càrrec perquè el pugui assumir algú sense l’espasa de la presó al damunt.  I això mateix pot ser que ho facin els Mas, els Mundó i totes les persones que tinguin alguna amenaça a sobre. A mi em faria vergonya presumir d’una suposada victòria en una cursa en què al meu contrincant li han tallat una cama. Vergonya.

 

El procés ha tancat una etapa, sí. Com li passa a tot moviment històric, que no es fa en cinc minuts. I com sempre ha succeït des que va començar, l’independentisme s’està prenent unes setmanes que seran mesos per adaptar-se a la nova reacció de l’Estat espanyol. Si en lloc de presó hagués ofert un referèndum pactat, el debat seria un altre. Però no és així i per tant ara toca buscar una nova sortida. Una sortida que, com sempre, serà inèdita perquè el camí es fa caminant. I es farà sense els Mas, Forcadell o Mundó en exercici del càrrec per no suposar una llosa. Perquè, no sé perquè, no tinc la sensació que ni ells tres, ni Junqueras, ni els Jordis ni Forn hagin deixat de ser independentistes. És més: em temo que més aviat al contrari; que la seva injusta situació ha generat més Fachins que Borrells. Efectivament hi ha un punt en el camí. Però és un punt i seguit. I com tothom sap, la primera lletra que s’escriu després d’un punt i seguit és una majúscula.




Comentaris
Joan de Canyamars
M"encanten els teus articles , són molt aclaridora i esperançadors. Gracies
G
No hem de votar cada 4 anys, no hem de votar quan vulguin els polítics, ni quan ens obligan. Hem de votar i podem votar cada día, amb la butxaca. Com a clients tenim tot el poder de decisió per a escullir amb quines companyies, supermercats, bancs, diaris, TVs volem fer negocis. Informem-nos, decidim i votem cada día amb la butxaca. Castigan el vot de 2 milions de ciutadans però aceptan els nostres impostos! Votem cada día amb la butxaca! tan sols el poble salva el poble!
Ferran López
Forcadell no ha renegat de l'independentisme des de la presidència del Parlament; no: ho féu en declarar a Madrid. No hi ha derrota perquè el poble està disposat a tot, a diferència dels líders que acaten la Constitución espanyola.
XX
M'ha agradat aquesta frase: "A mi em faria vergonya presumir d’una suposada victòria en una cursa en què al meu contrincant li han tallat una cama. Vergonya." Penso que aquesta és justament la diferència entre el català i l'anticatalà. al segon se li infla l'ego fins l'infinit.
Dionís
El teu article, Jofre, juntament amb les reflexions d'en Francesc Ribera i la molt contundent d'Àstrid Bierge és lo mes sensat que he llegit darrerament referent al la nostre situació, aquí no s'ha acabat res de res, trobarem també la millor solució per aquesta situació.
Estrateg
Organitzem bé els nostres quarters d'hivern. Guarim ferides. Remuntem la moral. Arrepleguem noves forces. Deixem que la rauxa de la falsa victòria meni el nostre enemic a la perdició.
MFX
D'acord. I jo sempre em pregunto què fa el poble a més d'anar a votar, opinar i fer de notari?Què passaria si tres-cents mil catalans no paguessim a hisenda? La UE intervindria abans que passessin els teminis legals que l'estat ha de complir . És evident que els nostres polítics sols no se'n sortiran. N'estic tip de veure per la TV com ens van acorralant cada dia una mica més sense que ningú ens proposi res.
Narcís ( de quan ençà la ' delinqüència ' o negar, anihilar i espoliar tot enfilant-s'hi cercant viure de la ' moma ' via escons, subvencions, col•locacions, apujades de sou així com ofegar maldats .. tractant Catalunya de ‘ ninot de goma ‘ . . . . sap res d’estimació de la pròpia honra?)
Vergonya .. quina vergonya, si són professionals del ser tanoques - infantiloides ensems amb desvergonyits, descarats i cínics i, què dir-ne, d'absència de cap honor ( ' catalane no, dinero catalán sí `! ) i, tot plegat, arrebossat de maldad, damunt, ridícula sinó patètica! PD: n'és obvi que qualsevulla notícia o columna de premsa d'allà a baix n'és per rentà'ls-hi el cervell, passejà'ls-e i ben aprofitar-se'n dels que esmenten com " españolitos de a pie " ( espanyolets mil del carrer )!

envia el comentari