Fem-los fora

"Un per un, els líders polítics i civils de l'independentisme han anat reconeixent la victòria de l'estat Espanyol"

Un per un, els líders polítics i civils de l'independentisme han anat reconeixent la victòria de l'estat Espanyol. Tant se val que durant la campanya demanessin el vot per poder recuperar la Generalitat i fer tornar els presos i exiliats -com si depengués d'ells-, i tant se val que segueixin dient que exigiran no sé quantes coses a l'estat -com si estiguessin disposats a emprendre accions per fer complir les suposades exigències. Allà on les paraules no poden ser fum,  diuen el que diuen els vençuts per demanar clemència: "No ho tornaré a fer, senyor". Havent renunciat a la unilateralitat i tenint com a objectiu pidolar el restabliment de l'autonomia, la derrota del procés independentista és una evidència.

 

El pitjor de la nostra derrota és que no hem tingut ni l'oportunitat de perdre com a poble perquè els nostres líders no ens han donat l'oportunitat de jugar. En el partit més important van deixar a la banqueta el nostre millor jugador, que és la gent. L'1-0 els votants van anar un pas més enllà de la mera reivindicació i van demostrar que estan disposats a defensar el seu dret a l'autoderminació. A mi em sembla que també hauríem estat disposats a defensar la República. Els líders, fugint o lliurant-se a l'estat, van dilapidar aquest gran capital, aquesta predisposició a la resistència. Acovardint-se, no ens van deixar ser valents. Rendint-se, no ens han deixat res per defensar. 

 

Van justificar la reculada dient que ens estaven protegint d'una "violència il·limitada". Com que ells van tenir por, van voler fer agafar por a un poble que estava disposat a ser valent. És molt baix. És promoure un esperit antònim al de la famosa màxima de Nelson Mandela: "Que les teves decisions reflecteixin les teves esperances, no les teves pors".

 

A més, primer es van rendir i després van compartir aquesta informació amb la resta de la humanitat. Per què no van fer pública l'amenaça immediatament, a veure què deia l'estat i a veure com reaccionava la gent? Ens van tractar com a menors d'edat, sense deixar-nos decidir si ens crèiem o no que vindrien a matar-nos ni decidir si estàvem disposats a assumir un risc per defensar la República. Jo, per exemple, estic convençuda que l'estat, per molt que hagués portat l'exèrcit, no hauria disparat armes de foc contra nosaltres. Davant de milers de persones, segurament no haurien pogut ni pegar-nos, per inútil. L'1-0, de fet, vam veure policies marxant dels col·legis on hi havia massa gent per poder obrir camí a cop de porra.  

 

L'1-0 ningú va obligar els votants a anar als col·legis, i quan les imatges de violència ja corrien com la pólvora, molts seguien allà per protegir els seus vots. D'altres van preferir marxar a casa. Els participants eren persones adultes disposades a ser conseqüents amb les seves decisions. No he sentit cap independentista ni cap ferit considerant el referèndum com un error pel preu que va costar. Ni culpant la Generalitat de res. Al contrari, tots estem orgullosos del que vam fer. Després de la DUI, molts hauríem assumit el risc de protegir la seva aplicació. No vam poder. Sense cap dret ens van robar el dret a defensar-nos. 

 

Em sembla que el gruix de l'independentisme s'equivoca perdonant els capitans del naufragi. Entenc que sentir-se enganyat és dolorós i humiliant, però si no trobem el coratge per admetre que ens han aixecat la camisa, no podrem superar les seves limitacions. Perdonant-los, quedarem ancorats als seus errors, trampes i pors. 

 

De tot plegat crec que hauríem d'aprendre que les revolucions no s'encarreguen. S'exigeixen i es protagonitzen. I que els líders no són els nostres amics, són els nostres representants. No se'ls estima, se'ls vigila. Si fan malament la feina encomanada, se'ls intenta fer fora a tota costa, per molt car i injust que sigui el preu personal que hagin hagut de pagar pel fracàs.

 

El relleu de lideratges no pot arribar ràpidament perquè, amb la Unitat com a mantra del procés, tant els partits com les entitats i les elits comparteixen els mateixos errors i per tant es protegeixen els uns als altres. Està tot contaminat pel processime, però si la gent substituís la condescendència per la indignació, com a mínim faríem endavant. Si ens conformem amb aquests líders, si no generem la necessitat de tenir-ne de nous, no sorgiran ni en un temps ni mai. 




Comentaris
andreu sole pla
totalment d´acord en pocas paraules grand radiografia del pais
Clar i català. Ens volen tornar al victimisme perquè no sabien com sortir-se'n. Ja li teniem el peu al coll a la fera. Té raó, ens han tractat com a menors d'edat i ara ens volen tancar la boca amb la seva situació delicada, fent que sentim pietat per davant la indignació. I ens han dividit en els parers. El 2019 la república vindrà pels alcaldes i els farem costat. Fins que no hi hagi un Maidan ningú mourà un dit.
Endavant amb la república catalana ! Oi que Espanya ens deixa clar que amb la seva llei no serem mai independents, ni que fóssim un 90% de partidaris de ser-ho ? Aleshores no cal esperar a res, ni 50+1, ni 60 ni 40. Amb aquestes regles tan és els percentatges. És una lluita i tot s'hi val.
Ramon
L'única explicació possible és que ERC confiava que Puigdemont acabés posant el fre per no anar-nos tots pel precipici, que convoqués eleccions i així ells poder anar-hi acusant-lo de traïdor i de "rata". Són molt de dir "rata", si. Però no als enemics reals, no. Amb els enemics reals no s'hi atreveixen pas. Aquest era el pla. Aquest era el miserable i indecent pla d'ERC.
Carles Viñals Casado
Voldria trobar arguments, Àstrid, que contradiguéssin els teus, però no puc. Els nostres líders sabíen que la llibertat té un preu que no estaven dispossats a pagar i mai no ens ho digueren. Vet aquí el per què de les seves actuacions d'ençà de l'1-O. Les seves invocacions a la lluita no violenta eren falses i buides. Els planyo sincerament. Com podran viure a partir d'ara? Com ens aguantaran la mirada? Potser alguns d'ells pensaven en Gandhi, però no li arriben a l'alçada dels genolls.
jeanine
quina raó!!!!!!!!!!
Carles Viñals Casado
Gandhi fou detingut el 10 de març del 1922 acusat de SEDICIÓ; us sona ? El seu judici (vegeu la pel.lícula) anà, si fa o no fa, així: FISCAL.- "La no cooperació té un objectiu: fer caure el govern; la SEDICIÓ ha de convertir-se en el nostre credo. No hem de donar treva ni tampoc demanar-la." Nega haver escrit això ? GANDHI.- En absolut; i estalviaré temps al tribunal declarant sota jurament que oposar-se al mal es un deure moral i que la dominació anglesa sobre la India és un mal."
Carles Viñals Casado
JUTGE.- Dedueixo, Sr. Gandhi, que assumeix vosté la seva pròpia defensa. (Gandhi era advocat). GANDHI.- Senyoría: Jo no tinc defensa; sóc culpable segons l'acusació. Si creu realment en el sistema legal que administra en el meu país, ha d'imposar-me la pena més severa possible. El jutge, impressionat, el condemnà tanmateix, a contracor, a sis anys de presó. Compareu aquest dignissim capteniment davant dels tribunals amb el dels nostres encausats. Sí, evidentment, ens cal un Gandhi.
Ben dit exgisim relleu
tot un poble no pot ser rehen amb els seus liders i les seves pors. Es poden sustituir els diputats que es neguen a la vía unilateral?
Jaume Vives
Bon escrit , dur pro real , que es pensaven que faria l'españa de sempre , a veure si trobem un partit valent.
ciutada del mon
haha que diu aquesta paia amb cara de mal folla, cal que agafis un home espanyol, un legionari, i apa a la feina despres veuras com parlas dels espanyols, gossa fanatica i adoctrinada, o es que tu estaves dis`posat fanatica a donar la vida per la causa, si es aixi porta't al xarnego espot, al xarnego rufian al baños la gabriel i uns quants fanatics mes a vure si n'hi ha sort, i una bala espanyola us porta a tots junts al altre mon deu meu quina liberacio, ja fariem despres el funeral, amb cava
ciutada del mon
com deia despres de la mort accidental de la bierge, baños espot, rufian i algu fanatic radical mes, l'enterrament canatant els segadors, jo personalment anire cec de cava, i whiskey al funeral a ballar,sobre la vostra tomba mamons.
Doncs va Àstrid,
tu al davant i nosaltres et seguim! Que fàcil és exigir als altres...
A Àstrid Bierge
O retires aquest article o et fotem 30 anys a la presó. Que faràs, Astrid?. Has vist Dunquerque?
Bori i Fontestà
Totalment d'acord. Una qüestió, que ha passat amb el final de l'article que parlava de Gandhi han desaparegut?.
Bori i Fontestà
Perdoneu la referencia a Gandhi a sigut un lapsus
Europa segle XXI
Crec que els nostres polítics creien que Europa ens faria costat i no ha estat així. Pensaven que aturarien els peus a un Estat antidemocràtic i violent i no ha estat així, ans el contrari, li han fet costat. Al menys tot això ha servit per a què Europa es tregui la careta. El projecte europeu mostra ser una enganyifa cada dia que passa amb pressos polítics dins d'un estat europeu en ple segle XXI.
Jo no els perdono
Tens tota la raó. Varen ser uns covards i ens varen trair. Els hem votat perque l'alternativa era que ens governessin els feixistes, però no em crec que tinguin cap altre objectiu que salvar-se. Cal un relleu generalitzat de la classe política "independentista". Ens han fallat i no poden seguir.
Salvador
Quanta agror en tots els comentaris!!! Inclòs l'article primer. Tots sabem opinar, però calents des de casa!
entranyable
Jo no ho veig així. Simplement tracten de jugar el joc de la "justicia espanyola". Passa que n'és tant de perversa i fanatitzada que res la farà canviar. Jo no vull herois, vull gent normal amb les seves pors i les seves rauxes. Si no ens agrupem i ja diem que ens han guanyat llavors ni la foorça de la gent ens acompanya. Es molt fácil criticar i pervers fer la crítica negativa. Pensem que hem guanyat les eleccions i que tindrem un parlament independentista de diputats, no d'herois.
Carles Viñals Casado
Ens encoratjaren a lluitar. Lluitàrem, votàrem i guanyàrem. Al cap de dos mesos de silencis i ajornaments, -ens ho havien promés-, proclamaren una República de paper (aquí teniu el que ens demanàveu), i optaren tot seguit pel "campi qui pugui", lliurant-nos a Espanya i el 155. Després ens demanaren que guanyéssim unes eleccions amb una mà lligada a l'esquena... i les hem guanyades. Els preguntem: De què ens serví la victòria de l'1-O i què pensen fer amb la del 21-D ?
Marta de Sabadell
La primera norma d'un ostatge és escapar. I per escapar tots els relats són vàlids. Visca Catalunya lliure !!!
Pepet
Magrada que siguis tan canyera astrid i contundenta pero la realitat es que asumiu la derrota i dema cadascu a obrir la paradeta de la boqueria ,com a rauxa a estat molt be
Idroj
Voldría no donar-te la raho però la tens i a mes tota TOTA . GRACIES
Peace & freedom
Pots estar dacord o no en comentaris, però dessitjar la mort, amb noms de persones, no te possibilitat d demostrar q som capaços d tenir una societat respectuosa i oberta, una societat d futur com a comunidat.
Carles Viñals Casado
"Recorda també el que ens digueren els nostres amics: Que completes tenim les nostres legions i la nostra causa és en saó. Que l'enemic creix dia a dia mentre nosaltres, ara en el cim, estem exposats al refluix. En els assumptes humans hi ha marees que, agafades en plenitud, en condueixen al triomf, però negligides, omplen d'esculls el camí de la nostra vida. En aquesta mena de mar naveguem avui, i hem d'aprofitar el corrent, o morir."
entranyable
Discrepo totalment, Aquest "foc amic" fa molt de mal. Els nostres líders són exemplars. Vostè ni sap com ha anat la cosa, llavors com gosa a fer-se ressò de notícies dels advocats. Quan pugui parlar des de les paraules dels nostres homenots encarcerats en viu i en directe parli, mentrestant sabent que estem en un règim dictatorial, talment com la inquisició no sigui tan categórica si us plau. Esoero que es retracti del seu article sesgat i odiós.
Carles Viñals Casado
(Juli César, de William Shakespeare, Acte IV, Escena III, Brutus a Casius). El nostre moment àlgid (negligit), foren els dies immediatament posteriors a l'1-O. Res de nou doncs sota el sol. De vegades cal recordar els clàssics, que són l'arxiu de la memòria de les experiències humanes.
Angels Estévez Pérez
Diuen que el poble es sobirà...que el poble mana. Haurem d.avergonyirnos d.haver cregut en els nostres liders?. Tots sortint de la pressó perque s.han tirat enrera. On sont els vostres crits demanan a la ciutadania que no fes ni un pas enrera. Tinc 68 anys i vaig estar des.de les 6h del matí fins que vam poder treure les urnes. Vaig tenir sort...al meu col.legi no ens van estomatar...pero allá hi eran...no ho sabian si rebriam llenya o no. Allà i can ser. Dignitat senyors...dignitat.
No estic gens d'acord amb l'article. Com a resposta recomano un altre article "Com descol.locar l'estat espanyol i no caure en la provocació" de Francesc Ribera (Titot) a Vilaweb.
Susi Pi
Més clar impossible. El dia 28 d'octubre tots estàvem a l'expectativa, pensant que dilluns 30 hauríem de sortir en massa a protegir els consellers de la Generalitat, ara ja ministres de la República, perquè cap piolin no els impedís d'accedir als seus despatxos, que era la cosa més probable. Però no s'hi van presentar. Ni l'ANC ni Òmnium ni cap entitat va convocar a fer res. Estupefacció. Al cap de poc estaven tos a Brussel·les o a la presó. Ens han abandonat. I ara ningú no hi veu cap sortida
caudelguille
Alguns líders han confós pacifisme amb no rebre ni una sola garrotada. Error
Francesc
Fer-los fora? Ho sento però l'electorat els acaba de votar massivament. La poqueta democràcia que ens queda al menys respectem-la. Se quedan.
Dolors
Ciutada del mon ets una merda. Aquest es el nivell a que arribes.
Elisenda
Crec que hem de tenir respecte per uns governants catalans que no han volgut tenir en la seva conciència que puguessin haver-hi ciutadans morts per defensar la República. Perque ja es sap segur que podia passar. Respectem als nostres governats a la presó i Ia l'exili. Hem d'estar units. Sempre estem a temps de tornar a forçar i defensar la Republica. Mentrestant, cada cop anem creixem (100.000 més el 21-D que el 27-S).
Denuncia
Ningu denunciarà a ciutadà del món?
Elisenda
Jo també recomano l'article: "Com descol.locar l'estat espanyol i no caure en la provocació" de Francesc Ribera (Titot) a Vilaweb.
Pitxolí
1. "Un per un, els líders [...] de l'indep. han anat reconeix. la victòr. de l'estat Esp." De fet, no reconeix. cap victòr. Diuen el que diuen per poder sortir de la presó. I és com si ho diguessin sota tortura. És veritat que podrien haver triat no dir això, però no seré jo qui els ho retregui, tenint en compte que tenen una família que els necessita. 2. "...estic convençuda que [...] l'exèrcit, no hauria disparat..." Trobo que és un convencim. molt discutible, que no s'adiu amb l'exper. històr
xup
una republica no es guanya amb el ciri a la ma, el dia que el CIUTADAD DEL MON LI FOTIN 4 OSTIES, hem fotre un fart de riure fdp
Narcís ( text injust fora mida i desagraït d'allò més ! )
Ço és, és veritat o no que : -- l'exèrcit d'ací n'és el que més persones de son mateix estat matà ? -- malgrat nostres representants no anessin a totes .. això no desfeia cents de milers o milions defugíssim prenguessin hostatges ? -- si arriben a fer més ferits, greus o morts made països subdesenvolupats sinó cacics .. no n'era pas garantia UE hi entrés sense miraments ? PD: no sé si l'autora té pares o/ i avis, de debò si fossis de les traspassades/ assassinades .. encimbellarien nostre MHP ?
Jordi Estelada
Per tot plegat cal que la CUP estigui al nou Govern.
Joan
Desgraciadament ja fa temps que penso exactament el mateix. Gran article i molt valent
VLR
Passionalment estic totalment d'acord amb l'article. El que ens va fer aguantar l'1 O va ser la passió i el sentiment, i som capaços de defensar-nos les vegades que faci falta. Racionalment aquesta lluita és una marató. Si volem anar a l'sprint és molt probable que l'estado ens esclafi. Tots sabem que tenen l'exèrcit i els jutges per fer el que vulguin. Crec que tots els caps i liders han de seguir en aquesta nova etapa, juntament amb els nous que vagin sorgint. Per això els hem votat.
Lliçó per tu, Àstrid
Àstrid, t'aconsello que et llegeixes l'article de Jofre Llombart. Serà una bona lliçó per tu. No s'han de fer fora, hem d'estar agraïts amb la seva feina.
XX
Des de la meva ignorància de què va passar ben bé, tinc la impressió que el que va frenar els líders va ser la possibilitat més que real de derrota total i decisiva davant l'estat espanyol. No teníem ni el suport dels Mossos; no cal ni esmentar el de la EU. No tenim armes ni recursos per enfrontar-nos a un estat feixista i sense escrúpols. Espanya ens hauria carregat fins i tot els nostres propis morts. M'ha agradat el discurs de l'Àstrid, però no sabem si hauria sortit bé; segurament no.
Pau
Clar aixo es lo que hem de fer!. Engegar-ho tot a la merda i montar una revolucio sense pensar en les consecuencies i en que la meitat de la poblacio no esta per montar una república.Aixi quant tot peti tindrem seiens de primera fila. Cuanta iresponsabilitat.
per en "Salvador"
et recordo que el 1-O, tots (des del jovent i fins a les iaies/iaios d'edat avançada) vam sortir a defensar les urnes, cadascú de la seva manera i possibilitat-o sigui, RES "d' asseguts calentons al sofà"..estic totalment d'acord amb l'article i sense voler pecar de repelent, més o menys és la tesis que he mantingut des de el 3-O-allò d'anar posposant la Proclamació, era un mal senyal-suposo que estaven negociant alguna sortida amb l'estat-però aquest només ens vol esclafar..per tant a per totes
Agustí Esparducer Segura
Efectivament: "Si ens conformem amb aquests líders, si no generem la necessitat de tenir-ne de nous, no sorgiran ni en un temps ni mai"
Gerard
Ok, per situar l'article, on eres l'u d'octubre?
Dionís
Ciutadà del mon ? serà del mon de les tenebres o també reconegut com Españñña.
Carles Viñals Casado
Per en Salvador: No vull medalles, però alguns que ens sentim com l'Àstrid no hi érem calentets a casa l'1-O. Amb 76 anys a l'esquena, vaig anar a Terrassa des d'Alacant on visc. A les 4 del matí vaig agafar el primer tren cap a BCN. M'hi vaig estar a Escorial-Taxdirt a peu dret fins les 11 de la nit. La tensió nerviosa em passà factura i m'ingressaren 4 dies a l'hospital amb una colitis isquèmica sagnant. Hauria pagat de gust un preu més alt. Fins sempre, amic. Tots som uns i volem el mateix.
...SIEGFRIED...
...VISCA TABARNIA LLIURE...
Gandhi vs mudus vivendi
Efectivament, per fi algú gosa publicar el que molts , moltíssims, vam veure i pensem. Tanta excusa barata q no es proclamava la independència per so se sap quina trucada de no sé qui a Europa, tant aigualir les vagues i talls de país, tant voler convocar eleccions autonòmiques. La campanya del 21D de jxc i erc ha estat una vergonya basada en el victimisme i en recuperar un règim autonòmic del que vam decidir fugir. I la CUP ha quedat reduïda a la mínima força. FORA JA REGIONALISTES!
Pare d'en Boadella, afeccionat al sexe de pagament.
Totes les generalitzacions son feixistes, és clar i se sap. Però si em permeteu fer un tropus de dicció -tot agafant les parts per el tot- podria dir-se que la tragèdia és que el poble català s'emmiralla no s'agrada massa perquè es troba covard. Recordeu-vos que, en temps de glòries, mentrestant ells es quedaven aquí negociant, venent i fent caixa, es pagaven un exèrcit d'almogàvers per a que els conquerissin colònies : ampliar el negoci buscant clientela, vaja.
per en "Carles Viñals i Casado"
la teva voluntat i fermesa t'honora...jo també era en un altre col legi defensant la urna i la Pàtria...cuida't company, perquè ens necessitem uns als altres i això només a fet que començar...Tots som uns i volem el mateix....VISCA LA REPÚBLICA!!!!
querube
Gran Bretanya no es España, ells tenen consciencia democràtica España no, nomes coneix la Llei del mes fort tindrem que guanyar la Independència amb cap i astúcia, fer-los la punyeta amb tot el possible no col·labora amb res que no ens afavoreixi i no treure'ls les castanyes del foc com hem fet moltes vegades
Postres
Ara he votat la CUP malgrat tot.
Joan C.
catalunya té des que es va crear la Generalitat al segle XIV un èlit de ciutadans honrats burgesos que han reduït al país al no-res polític, pactant sempre amb l'enemic que ens vol destruir, per a benefici propi, "el pactisme burgès català" és la "destrucció del país" una classe burgesa no pot liderar mai un estat, l'enfonsa pels seus interessos mesquins de benefici propi. La burgesia catalana i els grans latifundistes castellans es van carregar la classe noble que sustentava Catalunya
Sisco
Molts em pensat el que diu la Àstrid, i en part i estic d´acord, però coneixent Espanya i la seva historia eren capaços de fer qualsevol animalada amb forses morts, jo continuo tenint un dubta que em rosega, realment els mossos estaven disposats a enfrontra-s´ha, perquè només calia controlar el territori uns pocs dies, voldria també que us posesi-ho a la pell de qui ha de prendre la decisió quan ja el risc molt feafent que tinguis que carregar amb els morts a la teva conçiencia.
Ens varen trair
Que no teniem suport de la UE? Qué no hi havia el suport dels Mossos? Coi, doncs varen tenir temps suficient per obtenir el suport internacional o adonar-se de que no el tenien. I prou que podien canviar els dirigents del Mossos (el Sr. Forn diu que ell no va facil.litar el control dels Mossos a l´independentisme). Havien de veure tots que no hi havia res preparat. Tots ho sabien. I per qué no deien res? Perque l´autèntic objectiu era negociar un pacte fiscal i enganyar la gent.
Xavi
Estic bastant d'acord amb els teus raonaments, però no t'equivoquis, aquí tots sumem i tots els independentistes, líders inclosos som necessaris. Per tant cal exigir al nou govern fermesa i apostar per la República, qui tingui por, com ja s'ha vist, que s'aparti, s'ha d'entendre també. Ànims a tots i totes, visca la República Catalana!
Fat Boy
Jo crec que no ho sabem tot. Si li serveix de consol jo en persona vaig veure a la Rovira plorant com una Madalena caminant pel carrer Diputacio/Balmes. Anava a cagar-me en sa puta mare, pero per sort em vaig contenir. I crec que vaig fer be.
via fora
Si fotem-los fora , la prudencia els ha fet traidors, ja no ens serveixen, cal buscar nous lideratges
Secundí Mollà
Gràcies, Carles Viñals Casado. La teua actitud és honorable. Jo també hi vaig anar des de València. Sempre he vist rectitud, correcció i honradesa en totes les teues reflexions. He trobat les teues intervencions en diversos diaris i sempre he agraït les teues opinions. Moltes gràcies i salutacions. Anna Mallol Vallcanera Secundí Mollà
Previsions per al futur
Caldrà un nou partit amb gent sense por, sense dependències i amb les coses molt clares. És evident que ni amb ERC ni amb el PDCAT assolirem la Independència. Ara en Junqueras a l'ARA parla de recuperar les Institucions. D'acord, però per a fer què després ? L'aspecte positiu de tot plegat és interessantíssim: totes les màscares han caigut i ara els Catalans saben com són els espanyols. Recordeu que la Independència pot arribar ràpidament.
per "Fat Boy"
potser sí que no ho sabem tot, doncs que expliquin que va passar i perquè van tirar enrere, hi tenim tot el dret, perquè ens afecta a tots i molt...quan no saps el què, tens tot el dret que posar-ho tot han entredit i fer les elucubracions que vulguis..menys plorar i més pebrots!...llibertat, igualtat i fraternitat!
Judith
Eppur si muove! Els traïdors no son els nostres politics son els qui sucumbeixen al desanim i escampen malestar per obnubilar-nos amb la rabia. Son aquells que en l'equidistancia demanenexplicacions als empresonats injustament i alimenten discursos maniqueus. Som adults per entendre sols que cada passa donada i per donar va encaminada a fer una república on la base no sigui la sang , l'odi a l'altre ni la recança. Que voldriem que ja fos? Evident, per aixo no direm traidors als nostres. Sumarem
Tina
M'has tret les paraules de la boca, i als que defenseu la reculada dels nostres polítics us he de dir que jo prefereixo mil vegades perdre després d'haver lluitat que perdre per no haver-ho fet, cal estar orgullós dels nostres actes, sigui quin sigui el resultat,
marc67
No hi estic d'acord. La república s'ha de guanyar amb vots i hi estem ben a prop (47,5% amb un 79% de participació). La UE ens ajudarà però primer cal ser majoria. Aquesta és la tasca que hem de fer: augmentar la base social independentista. D'arguments n'hi ha molts: fugir d'un estat franquista, salvar el català i el bilingüisme, el dèficit fiscal que ens ofega, fer un país de caire europeu i no sudamericà. Els polítics han fet tot el que han pogut i ara li toca a la societat.
Unodefuera
Os toca hacer una marcha verde por la N-II hasta la Audiencia Nacional, para que os devuelvan a los presos. Basta con que empiece un Forrrest Gump cualquiera. Esta batalla no la empezaron vuestros líderes, fuisteis vosotros y solo vosotros podéis terminarla.

envia el comentari