D’on pot sortir el desempat?

"El desempat, a Catalunya, està aquí: entre els que creuen que una altra Espanya és possible"

Tres «pares» de la Constitució espanyola (que no va tenir mares ni les tindrà en el futur) acaben de dictar sentència i de donar arguments molt sòlids per no tocar-ne ni una coma. Miquel Roca, Miquel Herrero i Pérez-Llorca, tres supervivents, ho han deixat claríssim: aquí no es toca res, ni falta que fa. La «Comisión de Evaluación del Estado Autonómico» comença com era d’esperar: estan encantats d’haver-se conegut.

 

Ho fan, això sí, amb diferents graus de subtilesa i d’entusiasme. Tanmateix, coincideixen en l’essencial: com a molt, com a molt, caldria una «mutació», o una «revolució de les petites coses» o algun «retoc interpretatiu» i para de comptar. Del federalisme, ni parlar-ne, que és cosa diabòlica i ja se sap com va acabar Iugoslàvia. Assimetria? Sí, i tant, però per a les danses folclòriques o els formatges, que ja se sap que això de les autonomies surt caríssim i no tenim diners per malgastar-los en foteses. Autogovern? Sens dubte, cal més autogovern, però per a Espanya, pobrissona, que ja es veu que està molt delicada de salut per culpa de les diabòliques autonomies.

 

Els tres «pares» de la Constitució del 78 acaben de marcar el territori sense pixar fora de test: aquí no es toca res i ben orgullosos que estan de la gran feina que van fer en el seu dia... Clar, els interessa oblidar-se dels altres «pares», els que no surten al conte per a nens tontets que ens expliquen: la casta franquista de l’exèrcit expanyol, el franquisme que va guanyar per segona vegada la guerra i la postguerra i la monarquia borbònico-franquista, la clau de volta de tota l’estafa del 78. Franco, Franco, Franco: tres vegades, com als vells temps, però (s’ha de reconèixer) amb molta, moltíssima intel·ligència política.

 

En el conte de la Constitució i de la transició, els reis no són els pares. Són els que els van dibuixar les línies vermelles a punta de pistola.

 

Però aquests tres «pares» acaben de fer una aportació valuosíssima: han dit la veritat, encara que no era aquesta la seva intenció.

 

Espanya no es reformarà. La Constitució no es reformarà. No, no i no. Aquest és el missatge, claríssim, d’aquells que s’atorguen una autoritat moral dintre d’un conte immoral i que saben perfectament què els convé dir.

 

No és una mala notícia.

 

Encara hi ha força gent, de bona fe, que creu que Espanya és reformable. Alguns somien federalismes o plurinacionalitats o boniques i agermanades confederacions dels pobles ibèrics. Sonava bé, sens dubte. Fa vint anys, hauria estat una intel·ligentíssima manera d’encarrilar el futur d’Espanya i de deixar els independentismes fora de joc: l’Espanya plural era imbatible, si no hagués estat una fantasia o un engany.

 

El desempat, a Catalunya, està aquí: entre els que creuen que una altra Espanya és possible. Aquest és el camp de joc per als propers anys, perquè no serà un procés de quatre dies. Quan quedi definitivament descartada qualsevol possibilitat de federalisme o de plurinacionalitat, quan sigui evident que la «casta acampada damunt l’Estat» (Azaña dixit) no està disposada a abandonar la seva presa, s’obrirà l’oportunitat per al desempat: el deu, dotze o quinze per cent que obrirà els ulls i decantarà definitivament la independència de Catalunya.

 

En aquest terreny es dibuixarà el desempat que ara ho bloqueja tot. La «unidad de destino en lo constitucional» té els anys comptats. Però seran llargs i aspres, interminables. I el final no serà amable ni de mutu acord.




Comentaris
No confongui els desitjos amb la realitat. Els federalistes són tan espanyols com els altres. I d'aquí uns anys les projeccions estadístiques no diuen això. Els catalans s'han llevat tard, només cal passejar entre les mobilitzacions per a veure la mitjana d'edat. A molts joves això del Franco és música llunyana i només pensen a fer calés, com sigui
Joan C.
ara els franciscans catalans duren mass, porten 500 anys dient rucades franciscanes i els espanyols rient-se a boca plena
Koniec
Res, Ñ ha mort a Cat. Fa 30, 20 i 10 anys eren independentistes però votaven que no. Ara sí. Tenim país i tindrem estat, diguin el que diguin els franquistes monàrquics i no depèn de Podem.
Ramon
No hi ha tal empat. En realitat guanyem nosaltres, els catalans. No per golejada, però segur que guanyem. Si votant en les actuals condicions freguem la majoria absoluta directa en vot tot i haver-hi partits que figura que no són ni carn ni peix, en condicions com l'escocesa guanyem amb relativa claredat malgrat la colonització. L'objectiu, per tant, és lluitar per poder votar així. Lluitar pel dret a decidir. Que el tenim perquè som una nació. I fer-ho bé. O sigui no com ho hem fet.
Ramon
I Espanya, perquè l'unionisme torni a ser majoria no en té prou amb els colons. Necessita recuperar catalans perquè, si no, l'única alternativa és una repressió que potser se li acabaria girant internacionalment en contra. Per recuperar catalans suposo que ens acabarien muntant una nova Movida, també amb molts diners i molta propaganda només que aquest cop ubicada a Barcelona. Però això no podran fer-ho si Colono's no aconsegueix l'ajuntament de Barcelona.
No hi ha empat, hi ha trampes
desde l’alcaldia, fins als feuds ciudadanos, el requisament de 700,000 vots el 1-O i la represió. No ens vulgui vendre la moto vosté també. A veure si al final els de la cup tenien raó.
Ramon
Sabrem si hi ha o no hi ha empat el dia que votem Independència SÍ o NO sense amenaces ni guerra bruta per part d'Espanya. Només llavors, ho podrem saber del cert. Pinta que no. Pinta que no hi hauria empat. Pinta que, llevat que Espanya hagués fet contraoferta plurinacional, guanyaríem amb certa claredat malgrat la terrible colonització que hem sofert. Donar per bo que hi ha empat és obviar el joc brut d'Espanya. Tot apunta a què som majoria. I si ho neguen, reptem-los a sortir de dubtes.
Narcís ( fora no s'estàn de res ens fumen com volen .. parlen el que volen .. escriuen el que volen .. tot plegat, poleixen l’odi o anticatalanisme de sempre i martiritzen polítics i no polítics com els hi plau!)
N'és obvi Catalunya sota aquest estat només patirà, sia políticament ( sempre allò català serà minoria a ' cortes generales ') , sia legalment, judicial àdhuc arbitrari ( com passa ara ), sia econòmicament amb espoli fora mida ( rere excusa quina sigui àdhuc cap ), sia moralment, emocional, anímica ( rebent-hi tota mena d'improperis, injúries i ultratges .. ni se n'amaguen! )! PD: malauradament, majoria d'aquesta gent no té remei .. per ignorància o/i enveja o/i gelosia o/i fatxenderia!
Núria
Totalment d'acord, excepte pel que fa a la previsió del temps. L'economia espanyola no està per a fer volar coloms i les properes retallades no les podran tapar amb l'estanquera fàcilment. Els federalistes no són tant babaus, i els hi va la butxaca i el futur dels fills com a tots.
Lkh
Cap sorpresa. A mandar como siempre. Oi Roca de la Infanta? De fet si toquen la Consti serà per tancar-la. Cada dia més indesitjables,
Ramon
Jordi Pujol sostenia que en aquelles condicions polítiques era insensat pretendre canviar el marc legal perquè encara en sortiríem escaldats. Doncs mira si en tenia, de raó, que tot i el tomb independentista dels nostres pijoprogres n'hem sortit escaldadíssims igualment. Ara imagina't d'haver-ho intentat quan els pijoprogres anaven a l'Expo de Sevilla i hi compraven samarretes pels nens. Jordi Pujol tenia tota la raó del món i Mallorca.
Ramon
Hòstia, heu vist que ja comencen a fer anuncis de la Movida de Barcelona de tàrget estrictament intern que us deia? Sense dir ni una sola vegada la paraula Catalunya, per descomptat. Em creia que trigarien una mica més a engegar-ho. Igual és que ja ho tenien previst pensant que guanyarien les eleccions del 21 i ho han tirat endavant igualment perquè ja donen per descomptat que les esquerres independentistes continuaran fent-los el joc.
Nuria de Mexic
No ens hem d´enmirallar amb Eslovenia. No es el mateix. Hem de pensar en Escocia si hagues tingut el 50% mes 1. Es veritat que necessitem mes vots a les eleccions, doncs no n´hi ha prou amb majoria en els escons, es necessita majoria de vots pero no tornem a demanar impossibles: no som Eslovenia, amb una guerra al damunt, amb mes homogeneitat étnica (ells no tenien regions amb forta presencia serbia com era el cas de Croacia). Nosaltres som un pais amb inmigració no assimilada (encara?).
A. Tarrés
Per favor, Ramon, en Pujol va fer una política totalment d'esquena al dret a l'autodeterminació. Entenia la llibertat del poble com un guarda del zoo entén la llibertat dels animals. Puigdemont sembla diferent, però paga el preu d'un llegat molt feixuc d'obediència patriòtica. I què passa si hi ha un 90% dels catalans que vol la independència però ni un polític amb collons per posar-se al davant? És aquesta la qüestió. Depèn del govern, perquè el poble no està armat.

envia el comentari