Dies de dol

"El cul de sac actual només pot acabar amb un progressiu relleu de dirigents polítics independentistes"

Carles Puigdemont intenta mantenir viu el conflicte polític, mentre aquí se succeeixen els relleus a  primera línia: Carles Mundó, Artur Mas, Neus Lloveras. El president de la Generalitat ha identificat la seva investidura com l’única via vigent de confrontació democràtica amb el govern espanyol, i dona aires de renúncia a qualsevol via alternativa. Assumir amb realisme la implacabilitat de la persecució i la presó preventiva és admetre que l’Estat espanyol té tot el poder per reprimir l’independentisme encara que guanyi les eleccions. I sembla, a hores d’ara, que el té. La força de les urnes sembla no servir per a res: la república no es pot defensar des d’unes institucions autonòmiques intervingudes i vigilades com mai, menys encara quan el govern ja va decidir no fer-ho després de la declaració d’independència. En realitat, el resultat electoral ha deixat a l’independentisme en un cul de sac: intentar mantenir viu el conflicte polític amb un bloqueig institucional temporal que no desemboqui en uns nous comicis (la via Puigdemont amb la investidura impossible) i l’atrinxerament a la Generalitat per evitar que s’hi quedin els del 155.

 

Som a les portes d’una legislatura de transició, de canvi d’actors i d’estratègia. No es pot dir que l’anterior mandat fos un fracàs com voldrien creure-ho alguns. L’1-O ha marcat un abans i un després en la política catalana contemporània i l’Estat espanyol s’ha tret la màscara. La ciutadania s’ha demostrat valenta i solidària contra la involució democràtica. Madrid s’ha declarat disposat a tot per impedir la independència, també a exercir la violència contra la població civil. Ho ha demostrat al món, ha digerit les crítiques amb desvergonyiment i mentides davant de la premsa internacional i, per rematar-ho, ha empresonat amb impunitat líders polítics pervertint el codi penal i el sistema judicial. L’independentisme ha tornat a demostrar que és majoritari i té una base electoral més forta i mobilitzada del que ningú imaginava. És més, hauria tingut prou força per defensar les institucions si el govern li ho hagués demanat. Però la convicció pacifista davant de l’amenaça violenta es va imposar.

 

El cul de sac actual només pot acabar amb un progressiu relleu de dirigents polítics independentistes. Un cop passat el dol, i malgrat totes les injustícies, l’independentisme només podrà avançar si les necessitats de defensa dels investigats o empresonats no condicionen les passes a seguir. Les marxes de Mundó, Mas i Lloveras apunten el que vindrà. Ningú no oblida l’exili ni la presó, ni els processos judicials dels encausats, però l’única manera d’acabar amb la injustícia és deixar que el conflicte polític i democràtic es reprengui havent passat el dol i admetent que n’hi haurà d’haver més per continuar.




Comentaris
Narcís
1. Que ' el Govern ja va decidir no fer-ho ' ? No fer què? l'autora podria ser més clara sinó valenta ? Per ventura ser pro el vessament de sang o ferir, deixar greu o matar, tot plegat, conseqüències com les de nostre botxí? 2. ' Progressiu relleu de dirigents polítics independentistes ' ? fins quants, fins quan ? munt i munt d'innocents representants de nostre poble, de nostra nació , baquetejats o morts en vida per aquest tirà estat? PD: no pas, ja n'hi ha prou .. sigui ' cul de sac '!
terrassenc
No sé si parlar de dol. Els que han fallat són els polítics, no el poble. Cal saber quins dels 72 diputats de JxSí estaven d'acord el 27O amb acatar la legislació espanyola i no la republicana. Parlar clar i dir la veritat, no és pas demanar massa.
Corresponsal de guerra
Puc estar d'acord amb el fons del teu discurs (que no amb la forma) excepte en un concepte: que l'independentisme ha guanyat. Ningú no ha guanyat aquestes eleccions, o en tot cas, la divisió i polarització dels catalans.
ciutada del mon
home odei guanyar guanyar amb un 47.6 per cent de vots i 70 escons 2 mes de la majoria absoluta nomes que u agafi cagaleres i a altre li enxampen ja no sou ni majoria en vots ni escons, cal ser mes sincers i no dir mentides, cosa a la que els indepres no esteu acostumats a no mentir em referisc ni sou majoria n teniu res sou un 47 i escaig per cent amb una movilitzacio de mes del 80 per cent i no pujeu 2 millions aixo es la realitat ni mes ni menys de un cens de mes de 5 no cal que mintau mes
KEMET
Ni un pas enrera. O ara o mai. S'ha de plantar cara al govern de Madrid, exigint l'acceptació dels resultats del 21-D, i també exigint la lliberació dels presos politics. Negar les atrocitats del 1-O, convocar eleccions i al dia següent engargolar a toto l'oposició, això només pot passar a paisos totalitaris com Turquia o el Congo. Rajoy encara no sap quantes ratlles vermelles ha de traspassar per el aturar el procès i en qualsevol moment pot caure.
Jordi Lògic
Un cop constituit el Parlament, JxCat i ERC proposen a la Presidència del Parlament com a president de la Generalitat a Carles Puigcemont. El dia que toca começa la sessió d'investidura. La Mesa del Parlament llegeix una carta de Puigdemont explicant el perquè no hi pot assistir al ple (perquè l'engarjolarien). JxCat i ERC es referment en presntar com a candidat a Puigdemont. Com que no hi és s'aixeca la sessió
Pere Grau
Aclarim-ho d'una vegada. Haver tingut el 47 % de vots amb tot el vent del 155 en contra és un èxit històric. Però als que ho retreuen per insuficient: només sabrem amb seguretat qui vol i qui no vol la Independència amb un referèndum pacífic, sense pors, amb la garantia que els resultats seran respectats PER TOTHOM siguin quins siguin. I em sembla que els que ara remuguen, tindrien la gran sorpresa... Ara sembla impossible fer-lo, però de més verdes en maduren.
Si la represió els surt gratis no en tindrem mai de referendum
alguna cosa els ha de doldre, la butxaca, de vergonya no en tenen. Estàn destruin moralment Espanya.
No se a on viu vosté ni amb qui parla
pero l’hi puc asegurar que la gent no s’està llepant les ferides. No ens vulgui encolomar estrategia de resistencia. No som tant babaus.
Toni2018
Efectivament no ens llepem les ferides, estem preparats per passar a l'ofensiva. On és la convocatòria de vaga general indefinida?
No volem herois. Estic més d'acord amb l'article de Francesc Ribera a Vilaweb (Com descol.locar l'estat espanyol i no caure en la provocació) No hem de seguir el joc de l'estat espanyol, la batalla violenta l'hauriem perdut i no som prou per tirar endavant.
JordiP
ciutadà del món: Independentistes: 2.063.461 vots No indepes: 1.889.176 Ni fus, ni fas: 323.695 vots se sol dir que són 50% indepes). Per tant, xato, prou de 47%. El NO indepen són el 21,2 % del cens al 82% d'assistència!!! Respecte al referèndum, si és pactat. En pro: 2.990.125 En contra: 1.286.207 I si vols, parlem d'escons al Parlament. Així que o achantas la muy o dices cosas que valgan más de dos céntimos. Para payasadas, tenemos a Tortell Poltrona.

envia el comentari