Una sentència espanyola

"Quan el poder establert considera la dissidència com una malaltia, i ho posa per escrit en sentència judicial, cal començar a preocupar-se"

Condemnat a pagar 7.200 euros o sis mesos de presó. Aquesta és la sentència dictada pel titular de la Sala de lo Penal de l’Audiència Nacional, el magistrat Vázquez Honrubia, contra la meva persona pels delictes d’injúries a la corona i ultratges als símbols d’Espanya recollits en els articles 490.3 i 543 del codi penal vigent a Catalunya. Tant greu és escriure un manifest de 50 linies on es proposa protestar a Catalunya per la presència del cap de l’estat i els acords de la marxa reial?

 

He de confessar que no estic gens sorprès per la pena imposada, senzillament perquè sé el que va significar políticament la famosa xiulada al Camp Nou en el decurs de la final de copa aquell 30 de maig de 2015. Ho he explicat detalladament en diversos articles i entrevistes. Tampoc ignoro que els Borbons, com deia l’escriptor i periodista Pérez de Ayala, “nunca aprenden, ni nunca olvidan”. Amb tot, la lectura dels raonaments del poder judicial de l’estat en la sentència constitueix una peça literària que tots els independentistes haurien de llegir per entendre exactament quins són els mecanismes mentals col.lectius als quals ens hem d’enfrontar.

 

El primer que crida l’atenció és el fet que la sentència la dicta l’Audiència Nacional en nom de “Su Majestad el Rey” en una causa d’injúries  contra ell mateix. Jutge i part. Seguidament es descriuen els fets de forma gairebé amb guió de thriller cinematogràfic: “el acusado Santiago Espot Piqueras, en ejecución de un plan preconcebido y planificado por él mismo con el deliberado y firme propósito de ofender y menospreciar al Jefe del Estado español y al himno nacional…”. El “plan” del que parla pretenia “injuriar al Rey” i va ser esdvenir exitós perquè “realizó (el acusado) todas las acciones para consumar su propósito”. Ja ho veieu; jo solet, sense l’ajuda de ningú i només amb la meva prosa, vaig aconseguir el meu objectiu que descriu detalladament el magistrat: “el propósito real que no era otro que la humillación y el desprecio a la figura del Rey (…)”. Però no em vaig conformar només amb això. Volia més, i vaig castigar al Borbó encara amb més duresa. Així, el vaig sotmetre a “escarnio y vilipendio” públic que va ser “retransmitido a toda la Nación Española e incluso fuera de nuestras fronteras”. El meu “plan” va triomfar i va fer la volta al món.

 

Després de llegir les paraules del jutge, és difícil no creure’s un mateix (jo) un prodigi de la literatura. Quina ploma he de tenir per posar en escac a la principal institució espanyola només amb la meva paraula escrita! Un individu que aconsegueix el que descriu la magistratura espanyola, no pot ser normal. Serà català o serà d’un altre planeta? Per esbrinar-ho, res millor que intentar capbussar-se en la seva psique. Llavors, el jutge deixa la toga i em du al seu particular divan freudià  per mirar de fer-me el diagnòstic.

 

Les seves conclusions són clares i en deixa constància escrita d’aquesta manera: “su perfil psicològico ha quedado bien patentizado en juicio oral como persona fuertemente ideologizada con ideas monotemáticas sobre la independència de Cataluña”. Ho destaca com un fet anormal. Pensa que només es pot ser monotemàtic en “rojigualdo”. Quina pot ser l’explicació? D’on li deu venir aquesta tara a l’acusat?, es pregunta Vàzquez Honrrubia. La resposta la torna a trobar en el meu perfil del qual afirma que és “fanatizado” per causa, segons ell i entre altres coses, de la meva dialèctica política que és “puro discurso de odio a España”. Tot plegat, una disfunció mental derivada del fet de no voler ser espanyol. Podem concloure, doncs, que l’equilibri és l’espanyolitat i la bogeria l’independentisme.

 

Quan el poder establert considera la dissidència com una malaltia, i ho posa per escrit en sentència judicial, cal començar a preocupar-se. Per això, qualsevol crida al pacte i a la negociació amb qualsevol govern espanyol està abocada al no-res. Ells no dialoguen amb bojos, els tanquen.   




Comentaris
CaterinaCH
O com deia Joan B. Culla, per ells la unitat d'Espanya és un acte de fe, i per tant, els que no hi creuen o hi van en contra són heretges. I amb els heretges no es negocia, se'ls duu a la foguera. I és ben bé això. Pe`ro el pitjor és perquè hi ha tanta gent a Catalunya que no ho veu això?
familistone
Exacte, tancat i ara volen passar el rasclet porta a porta. OJU.
Narcís ( a hores d'ara que podem pensar, dir o escriure que no sapiguem pel que fa a estat basat en el vessament de sang ! )
Aquesta sentència n'és pur " prejudici " ( a banda d'allò pitjor .. negació dels drets i llibertats que fan de l'individu, una persona, més, un ésser social ! ) sense jugar-hi cap paper/ no ser en contra de l' honor, el prestigi o el crèdit així com la pàtria de ningú que sí tan sols defensa pacífica de la pàtria d'un ! PD: l'únic " odi " que hi ha, que es provoca, que es promociona i pel que es renten els cervells n'és defora .. només cal adonar-se'n de ( quasi ) tots sos mass media !
G
... For my unconquerable soul. In the fell clutch of circumstance I have not winced nor cried aloud, Under the bludgeonings of chance My head is bloody, but unbowed. Beyond this place of wrath and tears Looms but the horror of the shade, And yet the menace of the years Finds, and shall find me, unafraid. It matters not how strait the gate, How charged with punishments the scroll, I am the master of my fate; I am the captain of my soul. William Hernest Henley(1849-1902)
Els pensaments són lliures
Amb preocupar-se no n'hi ha prou, cal actuar i acabar amb aquesta dictadura tronada bubònica
Xavier
Només trobarem justícia fora d'Espanya.
Carles Viñals Casado
Reaccionem !! Prou de comentaris alusius a com de dolents són els nostres botxins ! A ells no els fan cap mal i, per la nostra part, són una confessió d'impotència. Només la confrontació oberta i declarada pot retornar-nos la iniciativa, enfortir-nos la moral i obrir-nos perspectives de triomf. Gandhi ens va ensenyar a fer-ho. Detingut el 22 de març de 1922, acusat de sedició, -us sona ?- NO HO VA NEGAR. El judici va anar, resumidament, -vegeu-ne la pel.lícula- si fa o no fa, així:
Carles Viñals Casado
FISCAL .- "La no cooperació té un objectiu: Derribar el govern. La SEDICIÓ ha de convertir-se en el nostre credo. No hem de donar treva ni tampoc demanar-la." Nega haver escrit això ? GANDHI .- En absolut; i estalviaré temps al tribunal, senyoría, declarant sota jurament la meva convicció que la no cooperació amb el mal és un deure moral i que la dominació britànica sobre la India és un mal. FISCAL.- No hi ha més preguntes, senyoría.
Carles Viñals Casado
JUTGE.- Dedueixo que es fa vosté càrrec de la seva pròpia defensa, Sr. Gandhi. (Gandhi era advocat) GANDHI.- Senyoría: Jo no tinc defensa; sóc culpable segons l'acusació. Si creu realment en el sistema legal que administra en el meu país, ha d'imposarme la pena més severa possible El jutge, impressionat, el condemnà tanmateix i a contracor, a sis anys de presó.
Carles Viñals Casado
Compareu el capteniment de Gandhi amb el dels nostres acusats. Ell, admetent les acusacions i afrontant-ne les pitjors conseqüències; els nostres encausats i els seus advocats, negant-les, tot mirant d'alleujar les sentències. Perquè, amics meus, no té sentit negar davant dels jutges espanyols que hem estat i som ORGULLOSAMENT sediciosos, perquè la desobediència, i aquesta sí que l'hem practicada, no és sinó una forma de sedició. Tan pacífica com volgueu, però SEDICIÓ al capdavall.
Carles Viñals Casado
Una cosa és lluitar amb intel.ligència, a l'exili o aquí, sense donar facilitats a l'enemic i una altra de molt diferent mostrar davant la justícia espanyola un capteniment ben allunyat del que manifestem mentre gaudim de llibertat. L'autenticitat davant el poder ens dignifica i ens acreix la moral; jugar amb ell al gat i la rata ens humilia i empetiteix, sabent que el ratolí som nosaltres. Si hem decidit ser desobedients, es a dir, sediciosos, siguem-ho al carrer i davant dels jutges espanyols.
Joan C.
Una sentència espanyola és una sentència castellana i els castellans fan "castillos en el aire": no hi ha estat més pirata en el món que el fundat pels aborígens castellans, ço és la tribu de frontera íbera, la tribu dels bascos. I els espanyols. com els castellans, com els bascos fan: "lo que les sale de los güebos", no del cervell.
El Quijote no va recobrar la “cordura”
fins que no va arribar a Catalunya. I quant va contar a la seva familia el que va veure a Cat es van pensar que s’havia tornat boig. Tot el que necesitem saber de les castelles ens ho va explicar Cervantes.
Odio a españa
Es lo que estan despertando los propios españoles. Su pais es cada vez mas mediocre y violento. Pero no pasa nada, ellos haran el sueño posible....
catala progresista
a veure si es veritat xarnego murcia espot i a tu et tanquen uns quants anya a estremera, amb la colla d'alli, lo dolent es que amb lo fanatic que ets, qualsevol company de modul demanara el trasllat per fanatic, com va passar amb el xarnego jordi sanchez, pero be us poden posar a estremera als dos juntets, sera interesant veure un duell de fanatics
@ català progresista
tú no ets ni català ni progresista. Felicitats, ets del vandol dels guanyadors.
No es sedició
es volgué escollir per qui som governats i quin futur volem pels nostres fills. Si no podem fer aixó tan basic no som homes i dones lliures.
GP
Tots sabem que Ganghi va ser un personaje honorable i execpcional. No podem pas pretende ni fer comparacions amb els nostres polítics encarcerats i exiliats. Que haguéssim fet nosaltres al seu lloc?, Seriem excepcionals també? Parlar dels altres és molt fàcil. Per a mí, sincerament, mereixen el meu respecte només per haver sigut defensors de la terra.

envia el comentari