Mas, el dit que va assenyalar Ítaca

"Artur Mas ha de ser considerat personatge de talla històrica, al marge del judici que mereixi a cadascú. Amb tantes ombres com tenia la vella Convergència peixalcovista i comissionista -però també gradualista- i tantes llums com té el nou independentisme transversal"

Quan, el novembre de l'any 2000, Artur Mas va ser impulsat fins a la secretaria general de CDC, tots els periodistes vam interpretar que el partit de Jordi Pujol havia decidit abandonar la via sobiranista que havia explorat, tímidament, Pere Esteve, l'antecessor immediat de Mas al partit. S'oficialitzava, d'aquesta manera, l'estratègia de col·laboració del pujolisme amb el PP, una prioritat que venia del Majestic (1996) i que encara es va mantenir al llarg del seu primer mandat com a president.

 

Però, en paral·lel, va ser el mateix Mas qui va pilotar la incorporació de les bases socials del pujolisme clàssic a l'independentisme. Mas va passar de pactar una rebaixa de l'Estatut possibilista i de despatx -a esquenes de la resta de partits catalans- amb Zapatero (gener de 2006) a enfrontar-se, obertament, amb Mariano Rajoy amb l'únic suport del carrer (2012). Entre aquestes dues visites a la Moncloa, un abisme polític.

 

Només per aquest viatge, Artur Mas ha de ser considerat personatge de talla històrica, al marge del judici que mereixi a cadascú. Amb tantes ombres com tenia la vella Convergència peixalcovista i comissionista -però també gradualista- i tantes llums com té el nou independentisme transversal, que és capaç d'arribar al sacrifici personal però no de concretar el seu projecte polític. Mas se'n va deixant un país que, políticament, no s'assembla al que va trobar. El catalanisme encara és lluny d'Ítaca, però sabent que hi vol anar.




Comentaris
Ramon
La solidaritat d'ERC amb les víctimes de l'acarnissament espanyol contra tots els responsables polítics del 9N excepte Ramon Espadaler hauria pogut ser major. Menor, en canvi, no. Menor és impossible.
Vlad
Si fes vostè la seva feina de periodista sabria que Pujol va optar per Mas perquè era el més feble de la tria per tal de fer-li el llit i posar al seu lloc al fill Oriol. Sort que Mas va trobar aliats en premsa (subvencionats, evidentment) que van ventilar els draps bruts dels Pujol per tal de desempallegar-se de la família. Posteriorment la seva manca d'intel·ligència va dur CDC a la ruïna i a l'atzucac del cas Palau. I al pas al costat. És un impresentable i tothom ho sap.
Oh sí Salvadó
En Ártur Más es un parsunatxa historic, dons, alatura da Jasucrist y da Juliu Sésar,dons, el i tú també dons
Ramon
Com desvarieja en Vlad, pobre. Deu ser l'edat: set segles ja no són cap broma. Això que diu de la premsa és alarmant. Com perquè la família se'n preocupi.
Cap a on assenyala el dit de Colom?
Al port de BCN l'estàtua de Colom assenyala l'est (més o menys). Això és perquè Colom volia anar a l'orient però per l'oest. En el seu viatge es va topar amb Amèrica sense pretendre-ho i mai va arribar a orient. Artur és com aquesta estàtua: assenyala a Ítaca (segons Cot) però va pel costat contrari, es topa amb la CUP, endolla a Puigdemont i el viatge a Ítaca se li va de les mans. Ara dimissió i arribada a res.
busman
L'ensabonament a Mas és innecessària. Sort en tenim de desfer-nos del darrer vestigi del putaramonestisme, si no és que en Puigdemont ens acaba decebent i permet els bons-veïnatges i la pressió mesurada en Pascals.
Narcís
En MHP Mas és un gran home d'Estat ( així com el mateix MHP Puigdemont ) .. a l'hora de la veritat trià la demanda / llibertat de nostre poble que no pas l'acomodament o conveniència ! PD : mai per mai país veí botxí serà a aquest nivell .. bé ho mostren, ho demostren ( de ben segur, si així fos altre gall els hi cantaria ! ) !
Sixtus
Estic d'acord amb en Cot. Va ser Mas qui irresponsablement va canviar la ruta senyalant un destí inassolible i suïcida. Amb la seva pedant dialèctica naval, a mi em recordá a Schiaffino (Costa Concordia) o Smith ( Titanic)

envia el comentari