El plebiscit del 2019

"Les eleccions municipals han de ser una demostració de força i d'unitat del republicanisme al marge de sigles de partit, en contraposició al règim monàrquic del PP, PSC i Cs"

L’Estat intentarà cronificar tant com pugui la situació de taules en la partida d’escacs amb Catalunya. Ni la presó, ni l’exili ni la repressió no han destruït l’independentisme, però la unitat d’Espanya tampoc no ha quedat tocada de mort. Els dos 'reis' –un de real, que amenaça els catalans i xucla diner públic, i l'altre, representant legítim del poble i a l'exili forçat- segueixen dempeus, i sense indicis que Madrid vulgui pactar noves regles del joc per trencar l’empat. I si aquestes taules es desempaten als municipis? L’independentisme pot convertir les eleccions municipals del 2019 en un plebiscit entre monarquia i república. Com l’abril de 1931. Aleshores, les forces republicanes, algunes de les quals es van coaligar, van obtenir la victòria en bona part del país i van provocar un canvi de règim polític a tot l'Estat. 

 

Les circumstàncies històriques són prou diferents, els Borbons no marxaran pas i fins i tot l’Espanya més progressista és monàrquica. Però escampar majories absolutes republicanes arreu de Catalunya –ja hi ha més de 700 alcaldes independentistes- significaria fer un pas endavant de dimensions colossals per seguir el camí iniciat el 27 d’octubre del 2017, que quan culmini, perquè no hi ha marxa enrere, comportarà un canvi de règim polític no només a Catalunya, sinó també a Espanya. Majories aclaparadores de candidatures unitàries independentistes i netament republicanes, als pobles petits i a les principals ciutats. Construint república des de les institucions més properes al poble, en paral·lel a un procés constituent participatiu. Una gesta possible que només demana generositat als aparells dels partits, perquè els alcaldes, assetjats també per la justícia espanyola, fa temps que l’han demostrada treballant en xarxa a l’AMI i l'ACM i jugant-se la pell l'1-O.  

 

Com l’any 1931, Catalunya viu un setge virulent, amb persecució de la llengua, la cultura i l’escola, repressió de les llibertats polítiques i destrucció de les institucions catalanes –aleshores la Mancomunitat-, i la situació de les classes treballadores ha empitjorat a causa de l’anul·lació sistemàtica de lleis socials del Parlament de Catalunya en nom de la unitat d’Espanya i de l’espoli fiscal perpetu. El camí és llarg. L'1-O, el 27 d'octubre i el 21 de desembre han estat passos importants. Abans del 2019 se'n donaran altres, segur. Però les eleccions municipals han de ser una demostració de força i d'unitat del republicanisme al marge de sigles de partit, en contraposició al règim monàrquic del PP, PSC i Cs. I els Comuns? Impossible de preveure de quin cantó del plebiscit cauran. De moment, voten pel rei il·legítim. 




Comentaris
capri
Gràcies Gemma. Has posat amb les paraules adequades el que jo reivindico pel meu poble (Gelida), on el PSC té majoria absoluta i on les opcions republicanes guanyen sempre l'1-O, el 21-D.. Una amplia candidatura per la república és l'única opció per guanyar. Endavant República
Joan S
Ara fins el 2019?
Mercè B.
Tu ho has dit Gemma, UNITAT republicana, una sola i única candidatura, Però els polítics que ara, fins i tot en una situació desesperada només pensen en estratègies de partit, estaran a l'alçada d'aquest repte?
Espectador
Es fonamental treure a Ada Colau de l'ajuntament de Barcelona . Es el objectiu prioritari .
Josep Olot
Amb el "sarao" que tenim muntat, municipals 2019??? Potser primer caldrà explicar al personal què va passar després de l'1O, què està passant ara i quins són els plans de futur. O esperem al 2019?
juan gonzalez
no se puede contar 700 alcaldes cuando cuatro de las zonas mas pobladas tienen 10 veces mas que los 700...eso es hacerse trampas al solitario...
Josep
Ara al 2019? I després al 2021? I després al...ja n'hi ha prou, no?
TSSO
La partida serà molt llarga i allò que tenim tant clar la gent del carrer, que anem junts o no hi tenim res a fer, ho han d'entendre d'una vegada per totes els partits. Tots junts en una Gran Coalició
Fora Nazis (republicans) de Catalunya.
Antoni
Gemma, si en el programa Més 3/24 dius que dretes i esquerres és, més o menys, semblant a independentistes i unionistes, no fora més convenient precisar: Republicans i Monàrquics? Ànims.

envia el comentari