Una manera de ser

. La unitat d’Espanya és un valor superior i previ a la democràcia. Si l’independentisme no entén i interioritza això, si no entén com és l’adversari i quin és el terreny de joc realment existent, no serà capaç de trobar l’estratègia guanyadora.

 

Quina estratègia tenen? L’independentisme es passa la vida rumiant i debatent sobre la seva estratègia, però quina és la de l’estat? En té? Què persegueix? Observem les reaccions després del 21D. A nivell polític, Soraya amagada sota les pedres i dos discursos igual d’immobilistes: el televisat del Rei i el de balanç d’any de Mariano Rajoy. Cap rastre, ni tan sols insinuat, de distensió o de canvi d’agulles. Enrocament. A nivell mediàtic, zero autocrítica, mateix to ofensiu de sempre, cap editorial reconeixent el resultat electoral o reclamant un enfoc diferent del problema al govern espanyol. A nivell judicial, càstig, càstig, càstig. Saltant-se la pròpia llei, inventant fets, jutjant intencions. Càstig. 

 

Què hi ha, darrere de tot això? Quin és el propòsit? Si l’estat volia pacificació, el post 21D era una oportunitat per oferir una pista d’aterratge als guanyadors de les eleccions. No hi ha pista. No hi ha pastanaga. Al contrari: hi ha pal. El vergonyós auto del Suprem sobre Oriol Junqueras tira benzina sobre la brasa de la indignació social a Catalunya. Només cal llegir-lo per perdre tota esperança, no només en relació als presos, sinó en relació a la pròpia democràcia espanyola. 

 

Estem davant d’una estratègia pensada o d’una venjança irracional? Què hi guanya, l’estat, enquistant el conflicte en el seu front més emocional i humà, que són els presos? Què hi guanya, alimentant la desafecció a Catalunya i provocant que tanta i tanta gent passi de la indignació a l’odi? No ha entès que per aquesta via, la de la repressió, no només no apaga el foc sinó que l’atia? No ha comprovat que, a més cops de porra, físics o judicials, més vots independentistes? Pensen realment que la repressió és la via cap a l’estabilitat, que l’independentisme acotarà el cap i no trobarà noves maneres d’organitzar-se i revoltar-se democràticament? 

 

És lícit preguntar-se si darrere de tot això hi ha una estratègia o, simplement, una manera de ser i d’entendre les relacions de poder. Diu l’estereotip que Castella no negocia: o guanya, o perd.  Servidor és de natural contrari a aquesta mena de generalitzacions sobre el caràcter dels pobles, però si en lloc de Castellà parlem del poder castellà, entès com una continuïtat històrica en l’exercici de l’autoritat estatal, i si el que es discuteix és la unitat d’Espanya, aleshores probablement no estem davant d’un estereotip sinó d’una constatació política tan certa com trista. Quan els quebequesos i els escocesos van qüestionar la unitat del Canadà i del Regne Unit, no van qüestionar el més sagrat per als canadencs i els anglesos, perquè per molt que estimin el seu país, el més sagrat per als canadencs i els anglesos és la democràcia, no la unitat del Canadà o del Regne Unit. No m’ho invento: ho han demostrat. Per desgràcia, els catalans no vivim en el mateix context. La unitat d’Espanya és un valor superior i previ a la democràcia. Si l’independentisme no entén i interioritza això, si no entén com és l’adversari i quin és el terreny de joc realment existent, no serà capaç de trobar l’estratègia guanyadora. 

 




Comentaris
Ramon
Home, si el 9N va ser un butifarrèndum, si va ser potinejar amb el dret a l'autodeterminació, si va ser una traïció acordada amb el PP, si va ser una enganyifa i s'han acarnissat amb els seus responsables polítics -no tots: l'Espadaler s'ha pogut presentar en aquestes eleccions-, què no podíem esperar que fessin amb un referèndum emparat en una nova legalitat ja desconnectada, transitorietada, empoderada i republicanada, vinculant, amb cens i membres de mesa oficials, paperetes a les bústies...
...SIEGFRIED...
...CATALUÑA...1 TERRITORIO...2 PUEBLOS...
Modest
Evident!. Cal que tothom vegi la realitat, el problema . Estic molt d’acord. Per axó fa temps que dic que no hem de permetre dirnos Nacionalistes, cal girar la truita ! Els nacionalistas son ells! L’estat espanyol i qui li dona suport . Nosaltres no. Només tractem de fa molts molts anys ser respectats , la cultura, la llengua, la idiosincràsia. Pero NO HO SOM GENS DE NACIONALISTAS, ho son PP,PSOE,C’s
Miquel
Completament d'acord. No es pot subestimar l'enemic.
Carles Viñals Casado
Eduard: Que la unitat d'Espanya està per als espanyols per damunt de la democràcia, els independentistes ho tenim hores d'ara - i de fa molt de temps- perfectament assumit i, malgrat tot, no acabem de trobar l'estratègia guanyadora, si és que n'hi ha alguna que no sigui la que alguns pensem i ningú no gosa dir. Tú, que sembles tenir-ho més clar, ens en podries fer cinc céntims ? És que, a més de que ens diguin el que estem fent malament, agraïríem que ens diguéssin el que hem de fer. Gràcies.
I quina es l'estrategia guanyadora?
tothom diu el que cal fer pero no com fer ho.
La solució no ho sé, però hagués ajudat molt que al port de Barcelona els contenidors haguessin vingut plens d'alguna cosa més que urnes.
G
Apaaa! que la unitat d'Espanya és un valor superior i l'hem d'entendre i interioritzar? Si precisament perquè ho hem patit i patim fins el moll de l'òs que ens volem independitzar! En Montoro s'hi afageix collant-nos amb els pressupostos. Stratègia vols? Deixem de pagar els impostos a l'Hisenda espanyola, ingressem-los a una Caixa de resistència. Vagas parcials, generals, permanents i intermitents. Quina unitat? No aceptan ni agrada la decisió de 2 milions de ciutadans, però si els seus diners?
Joan
Per raons professionals, conec de primera mà això que l’autor anomena “poder castellà”, i he de dir que subscric plenament el que diu. Si no prenem consciència que ells pensen exactament així (“España no se vota”), i que faran tot el que calgui per defensar-ho (com estem veient i patint), ens estarem enganyant i no ens en sortirem pas. Ara que ja tothom ha pogut veure de quin peu calcen, hem de dedicar els nostres esforços a pensar noves estratègies a partir d’aquesta premissa.
Lluis
La unitat de espanya me la paso pel forro dels .......
anna
Completament d'acord, per això no valen consell de Txèquia, Eslovàquia... ni de cap altre país que recomani negociació ja que Espanya mai no negociarà. La independència només pot ser unilateral. Necessitem ampliar els votants i que els comuns es defineixin d'una vegada.
Ricard
Vivim en una societat capitalista on arrivar a fi de mes ja es un merit, com podeu demanar esforc a les families perque facin vaga, no paguin impostos etc? Ens embargarien els bens i fins i tot parariem a la garjola. El benestar de la familia va primer.
Ramon
Sabem que no respecten la democràcia. Sabem que estan disposats a utilitzar la forca militar. Sabem que ens volen humilià i destruir. I nosaltres només tenim la forca social . Però som molts i molt indignats.
Francesc Xavier.
Perque no es foten la merda de la Espanya al forat del cul d'una puta vegada nacio genocida desde la edat mitjana.
Ramon
Tenim un relat que no podríem mantenir-lo ni que els nostres dirigents no fossin tan ineptes. Això no hi ha ni per on agafar-ho. I només se me n'acudeixen dues explicacions possibles. 1. Que ERC només esperava que Puigdemont posés el fre en el darrer moment per poder anar ells a les eleccions acusant-lo de traïció (i dient-li "rata"). 2. Que el pla consistís a esperar a què la repressió i el consegüent victimisme ens retrolegitimés. Jo m'inclino clarament per la primera explicació.
ramon RT
La unitat d'aquest estat fastigós, els catalans-catalans (no Cs, Psc, PP) ens la passem per la retambufa.
Guiomar
La unitat d'Espanya es el seu camuflatge, el que volen mantenir a qualsevol preu es el seu poder omnímode a nivell d'estat, controlant tots els estaments com han fet fins ara en favor de la oligaquia empoderada a Espanya des de fa segles. I que ara han disfressat de democràcia , tot i que ja se'ls hi veu el llautó, internacionalment. I els espanyols encara s'ho empassen!
josep m
(1) Totalment d'acord, Voltas, i us agraeixo l'aportació, tots en en fem. Però, sisplau, sisplau, avancem una mica més, que anem lentíssims, i la maquinària destructora funciona desfermada i piconadora. En aquest moment jo sostinc que almenys 4 forces polítiques, les tres independentistes i els Comuns han de treballar amb cartes obertes damunt la taula i negociant tot allò negociable. Em fa l'efecte que és molt, i no s'hi valen gasiveries.
(2) Ben aviat -vol dir simultàniament, en una altra cambra- s'ha d'estar xerrant amb la plana major del PSC (Salvador Illa sembla una persona adequada) per restituir institucions al pais i acabar amb el 155, blindar assumptes essencials,...
josep m
(3) També s'ha de parlar amb Cs, que no debades representa ara mateix u de cada tres persones catalanes: són fills de la immersió lingüística i de l'orgull de l'autogovern, cal explorar si se situen del cantó de la memòria democràtica (els seus fundadors, no pas) i cal traçar un pla audiovisual amb aportacions de tothom, que contempli el català a les tvs privades i l'extensió territorial de la betevé.
Narcís ( majoria aclaparadora de veïns, conveïns, ciutadans, conciutadans, compatriotes .. són belíssimes persones i no permetran per més temps aquest crim de lesa humanitat que patim ! )
Que espanya d'espanyola no en té res, n'és obvi, ço és, si fossin espanyols malparlarien/ maltractarien Catalunya o part seva que esmenten com espanyola ? PD: Catalunya necessita llur Estat com l'oxigen com nacionals de Catalunya que som !
capsigrany
A l'article m'hi falta un altre pas de rosca, i és preguntar-se a què ve tanta fal·lera per la unitat. Quan parlen d'unitat en realitat estan dient que Catalunya no pot marxar (ni València ni Balears...) perquè som els aportadors nets a un negoci ruïnós que es diu economia espanyola. Sense nosaltres l'estat espanyol se'n va a pico. No és metafísica, són faves comptades. Tinguem-ho clar, per a què ens volen a Espanya: per ser explotats mentre l'íbex, arrapat al BOE, empobreix Espanya.

envia el comentari