Ruta belga

"Es poden aturar lleis, actes administratius, nomenaments i decrets. És impossible d’aturar un canvi cultural. Visca Europa"

Fas la visita a Bèlgica (no la de la manifestació sinó una ruta calmada, reflexiva, de treball) i agafes una perspectiva de les coses. Paciència, perspectiva, perseverança. Les coses han sortit molt millor del que es pensen els més pessimistes, i força pitjor del que somniaven els més optimistes. Quan uns i altres deixin de parlar de “vosaltres” i es cansin de buscar culpables de la situació imperfecta actual, i comencin a conjugar el “nosaltres, passarem al següent capítol. Quan visites la gent que tenim a l’exili t’adones que el següent capítol ja s’està escrivint, perquè el fred de les incomoditats i de la llunyania obliguen a espavilar l’ingeni i a anar per feina. Fer un dinar i un cafè en un país civilitzat permet obrir molt els ulls.

 

La paciència serà important. Els peus de plom, els passos més segurs que urgents. La perspectiva temporal també, però també la perspectiva física: a Europa estan veritablement al·lucinant amb Espanya i amb la seva gestió del conflicte català. El món flipa, això és el que veus quan surts de la gàbia mediàtico-ibexista del sistema espanyol. Els últims anys hem experimentat un canvi cultural, un canvi de xip col·lectiu, i Puigdemont és la persona adequada per a fer madurar els passos següents. Els partits, al servei d’això. D’un canvi sòlid, d’un procés que es pot culminar amb èxit. La notícia que estic autoritzat a traslladar des de Brussel·les és aquesta: que es pot fer. I que hi ha una via impecable. De fet, l’exili facilita molt algunes coses que des de Catalunya són del tot impossibles de plantejar.

 

Sense poder entrar en més detalls, sí que dic que Espanya ja ha gastat totes les seves cartes: 155, presó i exili. No és poc. Tenen mala llet. La factura és alta. El que provo de dir des de la perspectiva temporal i geogràfica (i prenent una tassa de xocolata que ens iguala a tots per dalt, i no per baix) és que la factura la podíem pagar. Perdent-hi molt, sí, però segurament a la llarga veurem que es podia pagar. Sobretot perquè l’alternativa tenia una factura més alta, i perquè la història no s’acaba aquí, i perquè el 21D ha demostrat que és un problema crònic. Que no s’arregla amb la recepta del 155, ni de la presó, ni de l’exili. I quan no s’arregla bé, un problema així acaba creixent i fent via per totes les escletxes que apareguin. I no són poques.

 

Pas a pas: cal, primer, que es constitueixi el Parlament i es formi govern. Cal que tothom paeixi els resultats electorals i es posi mans a l’obra. Cal reprendre el fil de legitimitat de les nostres institucions i deixar palès que res no serà igual a partir d’ara. Cal, també, temps. I sentit constructiu. Menys “és que vosaltres” i més “és que nosaltres”, i actualitzar les eines polítiques (sobretot els partits, però també la societat civil) que han de fer possible els canvis. Sense política no serà possible i només amb política, tampoc. Quedin-se amb això últim. Portem 150 anys fent estructures d’estat no sempre des de l’administració, no sempre des de Barcelona i no sempre des de l’autonomia. Ho hem fet de mil maneres, i al final ha estat més important fer editorials i discogràfiques i programes de televisió que fer un fràgil sistema d’hisenda pròpia. Tot és important i tot s’ha de fer, sí, però hi ha moltíssimes maneres de fer-ho. El govern autonòmic només n’és una. I és important.

 

Espanya ha jugat les seves cartes, i ha fet mal. Nosaltres hem jugat les nostres i n’hem fet molt més, hem fet molt més forat, hem provocat molt més canvi i molt més permanent. Es poden aturar lleis, actes administratius, nomenaments i decrets. És impossible d’aturar un canvi cultural. Visca Europa.




Comentaris
terrassenc
Fum i actes de fe. Els polítics estan molt lluny del que vol la gent que el 27O esperava la República Catalana. Prou de simulacres i promeses, Veritats, que la gent s'ho mereix! La injustícia espanyola no justifica la mentida al propi poble.
marc
excel.lent!
Fart d'hipocrites
Efectivament. I el President Puigdemont des de Brussel.les encara en pot fer molt més de mal, si a Catalunya fem una coal.licio ample antifranquista (amb els partits catalans, els comuns i fins it tot el PSC si es "mullen" contra el PP i C's.
Nuria de Mexic
Totalment d´acord, des de l´exili, des de lluny i de fora, es veuen altres coses, no dic mes, dic altres. Conec be Catalunya i Europa, he viscut als dos costats del "charco" meitat i meitat de la meva vida, i a vegades crec que els catalans encara segueixen dins la gavia de la península. Pero també estic d´acord amb el que diu l´autor: s´han fet passos gegantins, no necessariament d´ordre politic. El canvi cultural es un fet i en aquest ordre esteu anys llum d´Espanya.
Joaquim
Molt bon article. De lectura recomanable, especialment als d'ERC.
Gloria Astals
Quan ho hem tingut aprop sempre ens hem dividit I això es el que ens ha fet fracassar Ara ho estem tornant a fer
Ja ho veurem
De moment de resultats pràctics poquets. Les institucions ocupades pels estrangers, els polítics a la presó o a l'exili, la repressió i la censura a plena potència. Cal ser realistes i avaluar les forces pròpies. Europa ens va a la contra. Espanya està disposada a fer anar la violència i la repressió. I els polítics ens varen enganyar. Cal seguir? Si. Però no amb el lliri i esperant que altres ens facin la feina.
Desfeta
D’acord : paciència,perspectiva,perseverança. Anar acumulant raons i força electoral. Nosaltres som els dèbils de la confrontació pq no tenim els instruments d’un estat, però hem avançat molt en consistència electoral i internacionalització del conflicte. L’Estat es molt fort, però s’ha debilitat, la força emprada es síntoma de final de cicle, no te res a oferir , tot en negatiu. Depend només de nosaltres mantenir-nos ferms i perseverar elecció rera elecció.
Desfeta
Finalment grobarem una conjuntura internacional favorable, cosa que mai hem aconseguit abans. La degradació institucional del règim del 78, i la seva incapacitat de viure sense crèdit el debilitaran i els creditors del deute del Reino de España poden tenir influència en la resolució del comflicte. Ja van fer una cosa que ens diuen impossible: la modificació de la Constitución. Només... cal que considerin mes viable la recuperació del crèdit amb una Cat independent . Treballem això i PPP
Carme Martorell
Totalment d’acord. Jo proposo que la gent involucrada als CDR els canvii per CPR (Promoció, més que Defensa). Ens cal aprofitar la seva empenta per eixemplar la base social (per exemple, participant activament en tasques d’ajuda als segments més fràgils; aquells que s’han empassat la propaganda de Ciudadanos sense saber qué votàven).... Molts de nosaltres hem pres consciència de com funciona, veritablement, Ñ. Hem de seguir treballant, més units que mai, i perseverar. Ja sóm més aprop!....
Narcís
-- Aquest estat del tot aliè o, simplement, el mal així danyós, nociu .. no pot sortir-s'hi sempre amb la seva .. si així fos el món seria acabat! -- Sempre ha estat ' anticatalà ' , practicant, aquest sí, el ' delicte d'odi ' contra qualsevulla cosa catalana àdhuc a ca nostra! -- Quan ningú ha sentit floretes defora vers res català .. exceptuant ' aquella ' pel suport a l'Ansar ?PD: diu ' visca Europa '.. en l'endemig, representants humans, exemplars, són martiritzats/ presó o exili o plomats!
...SIEGFRIED...
...BARCELONA IS NOT CATALONIA...VIVA TABARNIA LIBRE...
...SIEGFRIED...
...BELGICA...GENOCIDA DE NEGROS...Y PARAISO DE LOS PEDERASTAS...
@ Sieg fried
L'incultura i la maldat agafades de la ma. Bon fill d'aquesta degradació moral.
K.
És un article curiós i intrigant. No sé si encara es pot sostenir aquesta mena de confiança èpica després de tot el que ha passat. L'esperit de l'1-O ja no és el mateix. Els polítics que han gestionat el procés no comptaven amb tanta força i ja veurem si realment la volen. Fa mala espina. Potser ja els està bé que el poble desconnecti emocionalment, per col·lapse, de la independència.
Molt interesant veure els videos de La Xarxa sobre el 1714
T'adones que els diputats de l'epoca també anaren a remolc del poble. El pacte dels vigatans el fan primer un signants que no son del pinyol del poder, després el govern s'hi apunta amb el pacte de Gènova. Quant Barcelona està encerclada per tropes borboniques la gent demàna als casaques rojos que els deixin defensar les seves cases i families, tarden dos dies en donarlos vía lliure. El govern dona instruccions per no requisar el menjar i armes guardades a Mataró, ciutat refugi de proborbonics

envia el comentari