Omplir les presons o buidar-les?

"A l’independentisme li toca començar a plantejar-se les coses com ho fan els adults"

Superada l’edat de la innocència a base de cops de porra, presó i exili, a l’independentisme li toca començar a plantejar-se les coses com ho fan els adults, perquè ara ja disposa de tota la informació sobre l’adversari i sobre ell mateix. Sobre l’adversari: no té escrúpols, posa la unitat d’Espanya per damunt de qualsevol altra consideració democràtica, si ha d’utilitzar la violència ho fa, té el suport dels membres dels clubs dels quals forma part (UE, OTAN, etc), compta amb un aparell mediàtic formidable que no té cap problema a tergiversar la realitat social per enverinar la convivència, i té una base electoral molt potent a Catalunya (43,4%), més activada i vigilant que mai. Sobre ell mateix: té una resiliència que trenca totes les previsions, és aclaparadorament hegemònic en els sectors més dinàmics i organitzats de la societat, té un discurs democràtic (la urna com a símbol) clarament guanyador en el terreny de la confrontació d’idees, s’imposa a les urnes fis i tot en les condicions més extremes (ja són dues majories absolutes consecutives), tot i que no ha aconseguit encara traspassar la barrera del 50% dels vots, i té una cultura política més preparada per a escenaris democràtics com els escocesos o quebequesos que no per assumir amb totes les conseqüències tots els riscos del xoc amb un estat autoritari (nota al marge: no com l’antifranquisme, el català i l’espanyol, que tenia interioritzat que el preu de la seva lluita incloïa presó, tortures, i matances com les del carrer Atocha o de Vitòria: no consta en cap document de l’època que aquests episodis fessin dubtar els dirigents de l’oposició democràtica sobre la necessitat de continuar “provocant” el règim).

 

Amb tots els matisos que es vulguin, a dia d’avui aquesta és la fotografia dels contendents. Una fotografia que de moment presenta un empat: l’independentisme no ha aconseguit la independència, i l’estat no ha aconseguit minoritzar l’independentisme ni desplaçar-lo de les institucions com pretenia amb l’onada repressiva. Un empat, alerta, que l’estat pot allargar indefinidament per mol molest que li resulti: el seu objectiu és mantenir la unitat d’Espanya i l’aportació fiscal i productiva de Catalunya, i això l’empat li ho proporciona.

 

Qui està obligat a cercar la manera de desempatar, doncs, és l’independentisme. I és aquesta, la cruïlla estratègica on es troba. La cruïlla no és la investidura, és molt més àmplia i complexa. Dèiem més amunt que toca superar l’edat de la innocència. Si els nostres polítics se surten un mil·límetre del guió autonòmic espanyol, seran detinguts i empresonats. Punt. No hi ha res que impedeixi a l’estat una nova onada repressiva, cap contrapès de cap mena, ni intern ni internacional. Com deia en Toni Soler en un tuit aquesta setmana, cal eliminar els raonaments que comencin per “Espanya no es pot permetre que...” o “Europa no pot permetre que...”. Per tant, el dilema a curt termini (aquesta legislatura) és així de cru: una estratègia per omplir les presons o una estratègia per buidar-les. En el primer cas, insubmissió institucional permanent amb l’objectiu d’aguditzar les contradiccions de l’adversari i l’esperança de generar-li una situació insostenible amb centenars de càrrecs electes presos. Jugar-s’ho tot a una dinàmica clàssica d’acció-reacció que potser (només potser) fa saltar pels aires l’statu quo. En el segon cas, una legislatura autonòmica des del punt de vista institucional (governació tranquil·la en clau autonòmica), i republicana des del punt de vista social: megaprocés constituent als pobles, barris i ciutats, amb la participació de centenars de milers de persones, estenent la idea republicana, construint una nova cultura política de ruptura, dibuixant seriosament el nou país i situant l’horitzó en una majoria electoral incontestable en el pròxim cicle electoral: municipals 2019, estatals 2020, i sobretot, eleccions al Parlament de finals de 2021. Són dues estratègies que no són compatibles entre elles, perquè si hi ha repressió les dinàmiques polítiques queden absolutament condicionades per la lluita antirrepressiva, i les energies socials se’n van a col·locar llaços grocs i fer manifestacions pels presos, no a debats constituents. És, per tant, un dilema estratègic de debò: omplir les presons o buidar-les.




Comentaris
Maria
I què proposa l'articulista?
terrassenc
Si el panorama és tal i com es descriu, és una falsa dicotomia. L'estat omplirà les presons si l'interessa facis el que facis, per tant, només queda la opció de fer-ho conscientment. Lo dels ous i la truita, per l'amor de Déu! Però si hi han acords internacionals que no s'han explicat, llavors depèn de com siguin. En qualsevol cas la població té dret a la informació i els polítics han de facilitar-la i no amagar-la com han fet fins ara.
Victor
Jo proposo la via llarga. Hem de sumar-hi els comuns i molts demòcrates que la situació de crispació permanent provocada per Ciudadanos ( és l'únic que saben fer) se'ls farà insuportable. I cal actuar a nivell espanyol ( encara que no ens agradi és on hi ha el poder) per acabar amb els dirigents actuals. Han d'anar a la presó per corrupció , prevaricació i tots els altres delictes ( aquests sí reals) que han comès. Nosaltres sortim i ells hi entren. I endavant amb la República.
toni
A bonas no permetrà l'estat RES. El Junqueras ja ho va proposar fa uns anys en una conferencia a Brusel-les, i el 3-O es va fer una prova molt potent del full de ruta " real como la vida misma ". Per fer truita cal trencar MOLTs ous, i fer truntullar l'bex-35, la brigada aranzadi, i Europa de debó.
Ramon
Sí, ara.
Buidar-les!
És evident..., buidar-les!. L'article explica perfectament el perquè. La lluita política repressiva continua i continuarà per sobre de la democràcia. Qualsevol llicenciat en tactisme, des de primer de curs, sap que el millor és eixamplar la base fent política social per tots. Els unionistes no en tenen ni idea de fer-ho. Aviat, els seus votants veuran que s'han equivocat votant-los, per què mantindran el mateix dèficit fiscal català de sempre, baixaran les pensions i cada vegada seran/serem més
Sí, buidar-les.
Hem de ser conscients que estem davant d'un estat opressor. Són tan importants els interessos del "Statu Quo" que governa Espanya, que no els importaria que els fessin fora de la UE abans que acceptar una Catalunya independent.
hola Espanya
que crispin ells, que cridin ells, que siguin els emprenyats i amargats perpetus. Nosaltres no, tenim un projecte massa bo per a tots els catalans. Segurament calia arribar fins a topar amb la paret per agafar el camí bo. Sumar, sumar i sumar amb polítiques socials des de baix i amb un discurs exquisit envers la relació futura amb Espanya. Des de baix perquè -no siguem ingenus- no deixaran de tallar les ales al nostre Honorable Govern
Clar i honest als catalans unionistes
El President i el Govern ja sap que els 2,1 milions hi som sí o sí. Ara ja només cal que es dirigeixin a la resta de catalans directa, senzill, honesta i clarament: 1-Volem fer una nova Espanya entre Estats independents que cooperen, 2-Volem fer una República social i de feina de qualitat, 2-tot el procés serà negociat -a la catalana- i amb estabilitat.
Ramon
Aquest article s'entendria si Espanya i ERC haguessin aconseguit que Puigdemont posés el fre per evitar la debacle. Aquest article també s'entendria si Espanya i ERC haguessin aconseguit que ERC quedés per davant de Junts per Catalunya. I finalment també s'entendria si Espanya i ERC ja haguessin aconseguit llur objectiu actual, de situar Junqueras en la presidència. Aquest article per mi que el tenien escrit per quan es donés qualsevol d'aquestes tres contingències i se'ls ha colat.
Ramon
Aquest mateix article el signa en Vila i el més suau que li diuen és "rata".
Agnès
Crec que la via llarga és l'única possible tenint la meitat de la població en contra. Fer polítiques socials i eixamplar la base. I denun ciar sense parar la corrupció i la podridura de l'estat espanyol.
NRFrancesc
Oblidés la força que pot tenir l'objecciö econòmica: canviar a companyies no Ibex, a bancs (Caixes) que no depenguin de la llotja del Bernabéu, fer moltes compres a estranger (Catalunya Nord), no fer turisme per les espanyes, retirar fons en massa....tot això és legal i voluntari. Per ser lliures, no cal aguantar cops i presó, només cal que el Pib de Catalunya baixi un 10% i Espanya entrarà en bancarrota????
ona
Mentre les urnes en les què es dirimeixi el percentatge de cada bloc siguin urnes de l'Estat hi haurà empat, donat que l'Estat fa trampes. Si no el percentatge es decantaria cap a l'independentisme i es defaria l'empat.
...SIEGFRIED...
...CONFIANZA...
AMGF
És un fals dilema. No veig incompatible, ans el contrari, acceptar que els tirans fidels a la seva natura ompliran les presons i que aprofitem les energies desfermades per la injustícia i l'abús de poder creixents, per debatre sobre la República que volem posant en evidència que la política, el poder democràtic que volem, és el fonament d'una bona "administració" de les necessitats socials.
Albert
Però si s'eixampla la base i la repressió continua -i així serà-, ens haurem de plantejar seriosament la desobediència que no es va efectuar el 28 de setembre. En algun moment haurem de fer el pas de veritat, i ho hauran de decidir els polítics. Caldrà que els exigim fermesa, i si cal sacrificis, perquè cobren per obeir el mandat republicà i ho fan perquè volen. Ja saben que Espanya ens ho farà pagar, tant si fem una cosa com l'altra.
josep m
Totalment d'acord, Voltas !!

envia el comentari