I malgrat tot, groc

"El partit que avui administra la Generalitat ha aconseguit 3 escons sobre un total de 135. M.Rajoy queda molt afeblit davant dels mandataris d’Europa en la seva autoritat moral i política"

El paisatge que ha quedat a Catalunya, després de la batalla, ens obliga a un seguit de reflexions. Abans que cap altra, aquesta: el partit que avui administra la Generalitat ha aconseguit 3 escons sobre un total de 135. El qui treu més vots a Espanya és qui menys n’obté a Catalunya. El que se situa com a primer partit allà, queda relegat al darrer lloc aquí. El PP que a Espanya és, en termes electorals el partit més útil, a Catalunya es converteix en el partit més inútil. Les sigles que governen l’estat espanyol són, avui, extraparlamentàries en tres de les quatre circumscripcions de Catalunya. El lema “España es la solución” ha donat per a tres diputats i, en conseqüència, M.Rajoy queda molt afeblit davant dels mandataris d’Europa en la seva autoritat moral i política, com a interlocutor vàlid per a resoldre el conflicte polític obert amb Catalunya.

 

Es veuen, amb claredat, doncs, dues realitats nacionals que s’expressen mitjançant dos sistemes de partits ben diferents. I malgrat l’avantatge que comporta tenir tots els mitjans de comunicació estatals -tant públics com privats- contra l’independentisme, mentint, manipulant i adoctrinant de manera permanent, no han aconseguit d’imposar-se amb una majoria parlamentària de caràcter nacionalista. Ni forçar la legalitat a benefici propi, ni inventar-se delictes inexistents, ni empresonar governants o forçar-los a l’exili, ni emprar la violència policial, les sancions econòmiques o la prohibició de paraules, conceptes o colors, ni la intimidació personal permanent, ni l’ús desproporcionat de mitjans econòmics en la campanya electoral, res de tot això no ha pogut impedir que, jugant amb les regles de l’estat i sota el seu control, Espanya hagi fracassat estrepitosament a Catalunya i avui tornem a tenir una majoria parlamentària independentista, impecablement expressada des del punt de vista democràtic.

 

Ciudadanos s’ha menjat tot l’espanyolisme i ha reduït el PP a la irrellevància política. Sense ni una sola alcaldia en tot el Principat, de les 949 que hi ha, han aconseguit d’identificar amb les seves sigles tot el vot nacionalista, enfront del republicà. Els seus resultats són enormement preocupants, no sols pensant en clau d’eleccions municipals, sinó, sobretot, perquè s’han imposat a les zones més poblades del país, amb un pes destacat de la població d’origen no català, tant a l’àrea metropolitana de Barcelona, com a la de Tarragona i a la ciutat de Lleida. Ha triomfat el plantejament nacionalista de la seva campanya, des d’uns pressupòsits identitaris i ètnics, enfront dels quals no s’ha sentit prou el discurs netament republicà, és a dir, no nacionalista i sí cívic, inclusiu i, de manera particular, social. Ara més que mai i, encara més de cara al futur, el discurs republicà, independentista, ha de ser sobretot social, el discurs de la millora de les condicions de vida de les classes populars i capes mitjanes, la igualtat d’oportunitats, l’equilibri territorial, la dignitat de vida a pobles rurals i barris de grans ciutats, el progrés general, les mesures socials per a modificar en clau positiva la quotidianitat, la democratització de la democràcia i l’accés a la cultura i el coneixement, amb atenció particular als sectors socials més desvalguts, pensionistes, treballadors a precari, aturats de llarga durada, autònoms, petits empresaris, salaris femenins, etc. La victòria de C’s no és només el triomf del nacionalisme espanyol, sinó també el de la dreta disfressada de moderna.

 

La davallada de les dues formacions de l’esquerra que s’alça contra el sistema (Comuns i CUP) els ha fet perdre nou diputats. En el primer cas, han pagat les conseqüències de la indefinició, l’error de pretendre situar-se entre la independència i la suspensió de l’autonomia, com si això fos possible. Però, sobretot, les males companyies. Han convidat a venir aquí líders que els han fet més mal que bé (P.Iglesias, Echenique) i no aquells que tenen una actitud intel·ligent, democràtica i realment d’esquerres davant el fet català (I.Errejón, J.Pastor) i els han acabat d’enfonsar declaracions increïbles de personatges com J.C.Monedero, perfectament en línia amb allò que diu i fa Ciudadanos. Pel que fa a la CUP, ha patit el vot útil independentista, sobretot per part d’aquells a qui els en separen certs aspectes formals o que no volen que governin i sí, en canvi, que siguin una força de pressió davant de l’independentisme governamental. Sigui com sigui, la CUP continua sent l’independentisme necessari i irreductible davant la possibilitat de certs titubeigs de la resta de forces independentistes.

 

Contra tot pronòstic, ERC no ha aconseguit de ser la força guanyadora de les eleccions, ni tampoc ha encapçalat el bloc republicà. Cal reconèixer que ha fet els millors resultats de 1980 ençà i que s’ha convertit en majoritària a les Terres de l’Ebre, indiscutiblement, però no ha pogut protagonitzar el sorpasso esperat. La seva ha estat una campanya sense candidat i l’inconvenient de tenir-lo empresonat li ha llevat molt de joc públic i li ha acabat reduint les possibilitats d’un èxit superior. Contràriament, la candidatura del president Puigdemont ha obtingut uns resultats magnífics i ha tret el màxim rendiment possible a la figura del seu candidat, forçat a l’exili, perseguit per les seves conviccions, plantant cara al govern de Rajoy, etc. La gran manifestació de Brussel·les, en realitat, va ser el millor acte de campanya de JxCat, ja que va ser el president Puigdemont qui va sortir-ne beneficiat, en olor de multituds. La transversalitat de la seva llista ha estat una de les altres claus del seu èxit a les urnes, però l’essencial és el rèdit que han estat capaços de treure de la figura de Puigdemont: segona força al Parlament, líders en dues circumscripcions i també en 669 municipis. Hi ha contribuït també l’escassa o nul·la visibilització del PDeCat, tot i els esforços dels dirigents d’aquests per evitar-ho. JxCat pot tenir bones perspectives en unes eleccions municipals si Puigdemont té la capacitat per a maniobrar i deslliurar-se, amb intel·ligència i cintura, de l’herència convergent que sempre en pot llastrar el recorregut.  

 

Finalment, la impossible tercera via del PSC, ara de bracet amb la difunta UDC, ha augmentat un escó, però ha obtingut unes desenes de milers de vots menys que, ara fa dos anys, quan PSC i UDC hi van concórrer per separat. Un partit que es vulgui presentar com a catalanista i que, alhora, defensi la suspensió de l’autonomia com han fet els socialistes,  no té cap possibilitat d’esdevenir alternativa de res ja que, comptat  i debatut, acabarà figurant sempre en el mateix bàndol nacionalista, al costat del PP i C’s, com demostra ben bé la selfie d’Iceta, amb García Albiol i Arrimadas. En definitiva, majoria parlamentària republicana, amb un pes més destacat de l’independentisme d’herència convergent, i oposició nacionalista. Caldrà que, d’ara endavant, els republicans identifiquin els errors comesos, s’esforcin a no repetir-los i no caiguin en el parany del debat identitari a què voldran dur-los els nacionalistes. I, per contra, cal que plantegin el problema de Catalunya com un problema de sobirania, de manca de sobirania per a construir una societat millor, més justa i més culta. I, sobretot, calma, molta calma, que tenim molta pressa.




Comentaris
Xaviert
Excel·lent article, sí senyor
Joan de canayanrs
Efwctivament, és un debat de qui té el poder i no pas identitari. Els nacionalistes espanyols volen fer creure que es un debat identitari per fracturar a la societat catalana (FAES) que té molta.poblacio de procedència espanyola. I no és això, és qui paga el Castor, quina societat volem, és com volem governar-nos
Jordi (Català i Suís - Brasil)
Als 70 una gent molt "intel.ligent" s'inventà la collonada castellano i catalanoparlant - que el benvolgut Lluís Vicent Aracil criticà a bastament amb un sarcasme verinós. Després "Català és tot el qui viu i treballa a CAT". Després "Règim 78". Ara hi afegim un altre eufemisme: "nacionalistes i republicans". Tot s'hi val per amagar el que tothom sap. De què teniu por ?
Jordi (Català i Suís - Brasil)
Fantàstic ! Un article al diari de São Paulo on finalment hom escriu el que tots els Catalans sabem: que la majoria de votants dels partits unionistes són "estrangers". Parla clarament de gairebé 2 milions d'electors que ni tan sols varen nàixer a CAT. És com si a CH els 2 milions d'estrangers tenien dret a vot. http://internacional.estadao.com.br/noticias/geral,partido-ciudadanos-vence-com-apoio-de-espanhois,70002128429
Nuria de Mexic
Bon análisis de Carod-Rovira: l´eix social sera tan important com el de la construcció de la republica a partot d´ara. Un sense l´altre no porten enlloc. Totalment d´acord amb el que diu l´article.
D'acord..., però
No és la primera vegada i és una llástima. Vicent Partal ho explica així: Estic convençut que si ERC hagués dit clar que encara que guanyessen ells votarien Puigdemont com a president el seu resultat hauria estat molt millor. Els va superar la pulsió partidista, oblidant que aquestes eren unes eleccions il·legals on la població tenia com a prioritat reafirmar el govern legítim del país. Els perd el desig de ser els primers. Una llàstima.
Votar ERC
Jo volia votar ERC, però ara no era el moment de fer-ho.
Anem bé
Calma. Cal que Puigdemont no surti de Brusel.les sense garantia completa. La seva presència allà i la seva connexió amb mitjans internacionals és imprescindible ara mateix. Cap pressa. Ha estat i és exitosa la seva posició. Que delegui aquí president o presidenta. Per ell i la seva estratègia he votat Jxcat quan sempre votava erc. Impressiona el que ha aconseguit i com ha jugat.
Els 2 milions d'unionistes no desapareixeran de la nit al dia perquè, per molt que anem amb el conte aquest que ja dura massa de la pedagogia, no tenen perquè compartir el nostre ideari ni la percepció de que l'Estat no pot fer també coses positives. De fet es cobren les pensions i l'estat del benestar es manté. Així ens hauriem de preocupar de bastir la Rep on tenim majories. Els líders del territori que ho entenguin seran els peixos que es portin l'oli.
Maria Teresa
Es cert. Molta calma en fer les coses i fer-les ben fetes. Hem de millorar com a País aquells sectors de la població que més ho necessiten perquè tithom pugui comprovar que l'opció del nostre país és la millor. Que es segueixi treballant per recuperar totes aquelles lleis que el TC va tombat i que comportaven una millora social, una millora per al comerç (llei que acaba de tombar el TC), una millora en la sanitat pública...Que totes aquestes millores arribin a tota la societat.Endavant!
Jordi (Català i Suís - Brasil)
Fa anys - 2012 -la propietària espanyola d'un hotel del Vallès arribada feia 5 anys a CAT. Com ja hom parlava de referèndum d'independència, ella em digué el següent: "ELS ELECTORS D'AQUEST REFERÈNDUM HAURIEN NOMÉS D'ÉSSER ELS CATALANS i NO PAS TOTS ELS ESPANYOLS INSTAL.LATS A CAT". Em deia que no tenia pas cap sentit deixar votar els Espanyols a CAT. Jo somreia i li explicava com de rucs i multiculti són els Catalans i per damunt de tot llurs líders i altres "intellos".
Ponte al día Joan de canayanrs
El Tribunal Constitucional ha anulado la indemnización de 1.350,7 millones para las empresas promotoras (entre ellas ACS) del proyecto de almacén de gas de Castor que fijaba el decreto ley de medidas del sistema gasista que el Gobierno aprobó en 2014, al considerarla inconstitucional. Un asunto menos en el argumentario secesionista.
D'acord que no votin els no nascuts a Catalunya ...
... com Dante Fachín, Pisarello, Gagandeep, Liz Castro, Patricia Garbancho (DEP) ... i que no ocupin càrrecs públics enlloc d'Espanya, com Fátima Taleb regidora de Badalona, Robert Masih Nahar i Ana Surra senadors per ERC, Montilla també senador, Duran i Lleida (d'Osca) els madrilenys Raül Romeva i Cotarelo (ERC l'ha inclòs simbòlicament a les seves llistes). I un llarguíssim etc. Molt intel·ligent esguízaro.
I malgrat tot, secessionisme 47,5% de vots
Dos milions de catalans han estat capaços de resistir al secessionisme i totes les seves pressions: educativa, mediàtica, social, pública ... exercides amb tots els mitjans al seu abast durant dècades. Un missatge supremacista-etnicista al qual és molt fàcil sucumbir ("som millors") combinat amb un victimisme extrem (ens roben, ens exclavizan, ens peguen, ens espolien, catalanofòbia ...) i un aparell de propaganda mancat del menor escrúpol. Qué diu, Rovira, qué diu?.
Irònic
Els comentaris que parlen de "supremacisme etnicista" referint-se als qui defensen la Catalanitat dels Catalans i el dret dels Catalans a desespanyolitzar-se fan palès el darrer obstacle que els Catalans tenen per a assolir l'expulsió dels ocupants espanyols i la imposició als Catalans de llur llengua i lleis. Fa 40 anys el sociolingüista valencià Aracil ja avisava de la catàstrofe amb la llengua. La por al conflicte obert amb els estrangers ens ha fet renunciar a la nostra llengua.
Irònic
Què esdevindria si massivament els Catalans decidien "oblidar" la llengua dels Espanyols imposada pel terror i l'ocupació militar des del 1714. ? Si els Catalans rebutjaven utilitzar, comprendre, parlar, escoltar, escriure, etc la llengua dels Espanyols ? Doncs, el Poder que l'Ocupant Espanyol té damunt dels Catalans desapareix ràpidament. Evidentment esclatarien de ràbia violenta - una de llurs característiques culturals - i enviarien llur Exèrcit, GC, PN, Jutges, etc per tal de sotmetre'ns.
La catalanitat dels catalans es aixó
Josep Pla: "El catalán es un ser que se ha pasado la vida siendo español 100% y ahora le han dicho que tiene que ser otra cosa".
Jordi (Català i Suís - Brasil)
El nou Govern d'Àustria vol donar el passaport als tirolesos del Sud sota administració italiana des del 1918 només si parlen alemany. Fa uns anys sopant al Greppia de Verona amb la dona el cambrer italià em deia que havia estat dinant a Bolzano i que l'amo del restaurant li havia dit "aufiedersehen" i no pas Ciao. Ell respòn Ciao i l'altre una altra volta "aufiedersehen". L'italià emprenyat. A Aosta els habitants quan veuen un paio de Milano diuen: ja arriben els italians.
Irònic
Els Catalans són l'única nació del món que s'ha convençut a ella mateixa que abandonant la llengua nacional podrà sobreviure a l'assimilació i a la dominació d'Ocupants i Colons. Tot embolicat amb les collonades "Català és tot el qui viu i treballa a CAT", "Castellanoparlants, Catalanoparlants", "Multiculturalisme", "Tolerància Lingüística", "Règim 78", "Dreta Espanyola", etc. Tot plegat per tal d'amagar-nos a nosltres mateixos que hem tingut una invasió migratòria estrangera.
Jordi (Català i Suís - Brasil)
És evident que els 3 partits independentistes, l'ANC i OC no saben pas què fer a partir d'ara després del 21D. Com escrivia fa uns dies l'Astrid Bierge (http://elmon.cat/opinio/27393/salvats-per-la-preso) no hi havia cap pla B ni ara n'hi ha sinó és tornar a la Generalitat amb la mateixa horrible situació d'abans de l'1Oct. Tot plegat un gran "gâchis" com diem en francès. I més: hom percep una manca real de nucli dur estratègic de l'Independentisme. Recordeu Irlande 1916-21.
Narcís ( òbviament havia de ' restituir-s'hi el Parlament ' .. cap Parlament votat pel poble pot ser reduit a no res sense l'ús de la política .. les animalades per als animals ! )
Ras i curt : què més ens han de llençar verbalment i fúmer des de país veí botxí .. perquè tot ciutadà de ca nostra se n'adoni que llur únic desig n'és nostra anihilació i enfonsament econòmic ( però, si ni se n'amaguen, a l'inrevés! ) ? PD: la ' política' del partit que mana l'estat ( ensems amb ses excrescències ) és senzilla : 1. ensabonar població d'allà mitjançant mortificar Catalunya per a aconseguir el poder central i 2. usar la força animal/ bruta i la prepotència legal macarrònica !
Irònic
Els eufemismes que amaguen la realitat. Exemple avui a Vilaweb (https://www.vilaweb.cat/noticies/un-altre-mite-destrossat-el-creixement-del-vot-independentista-es-concentra-al-barcelones-el-baix-llobregat-i-el-valles/) "...l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), pel simple fet de concentrar-hi una gran part de la població amb orígens a la resta de l’Estat..." Som forts, oi ? "Població amb orígens a la resta de l'Estat".

envia el comentari