Repressió per salvar el rei

"Els catalans, sobtadament, han passat del peix al cove i l'acceptació de la Transició pervertida a qüestionar la monarquia i el règim. Alta traïció a la pàtria que no perdonaran"

La construcció de l’Estat franquista es va bastir sobre els pilars de la violència extrema i la repressió política amb caràcter d’exemplaritat i de càstig per als republicans, presentats a la societat espanyola i al món com a criminals i delinqüents, mai com a adversaris polítics. Els feixistes espanyols consideraven la repressió com una necessitat social per recompondre la nació, i en conseqüència, participar-hi o avalar-la provocava en els individus un fort sentiment de pertinença al bàndol guanyador. Aquest Estat tenia dos objectius: Esclafar la legítima República espanyola i aniquilar la nació catalana.  

 

El primer és evident que el va aconseguir amb escreix: L’Espanya actual viu feliçment empeltada de franquisme sociològic i convençuda que la seva única legalitat és la il·legítima monarquia borbònica. En més de quatre dècades, cap partit espanyol no ha qüestionat per què Espanya és una monarquia parlamentària i no pas una República. És més, hi ha hagut consens polític i social per esborrar qualsevol rastre de la legalitat republicana i de la seva simbologia. És un gran ‘èxit’ de la Transició haver monarquitzar la societat i el sistema de partits polítics, convertint la corona en la màxima expressió de la unitat d’Espanya i en el principal pilar per mantenir dempeus el règim corrupte del 78. Ser monàrquic és conditio sine qua non per ser un bon espanyol. Els progres més progres també són borbònics. Comptadíssims espanyols han dit que són contraris a la monarquia. Però els catalans han passat del peix al cove i l'acceptació de la Transició pervertida a qüestionar la monarquia i el règim. Alta traïció a la pàtria que no perdonaran. 

 

Pel que fa a l’objectiu d’aniquilar la nació catalana, Espanya no se'n surt. Catalunya és tossudament digna. No se’n van sortir els Borbons el 1714, no se'n va sortir l’Estat franquista i ara tampoc el règim postfranquista, encara que ha adoptat la mateixa estratègia que fa vuitanta anys, tret que no assassina. Igual que Franco, aplica la repressió exemplaritzant amb inhabilitacions, espoli patrimonial, presó i exili forçat per als polítics independentistes i activistes socials. Que tothom ho sàpiga, els independentistes acaben a la garjola, arruïnats o a 1.000 quilòmetres de casa. La causa general oberta contra l’independentisme impulsada pel govern del PP-PSOE-PSC-CS és la prova que només els queda recórrer a la recepta del feixisme espanyol per aturar la voluntat democràtica dels catalans. Només les dictadures es vanten de controlar el poder judicial per reprimir idees polítiques i de tenir jutges disposats a afinar querelles i a pervertir l'Estat de dret en nom de la unitat d'Espanya. “Qui ha escapçat els partits independentistes? Mariano Rajoy i el PP!”, deia pocs dies abans del 21D la número dos del govern de Madrid. Pensin per un segon l'escàndol que hauria suposaat aquesta exhibició feixista en un estat democràtic. 

 

Però ni així. El règim del 78 no se n'ha sortit. Ha tornat a perdre. De fet, perd des de fa més de tres segles. A arreu del món, tret de Madrid, els comicis s’han interpretat com una nova victòria dels catalans. Això no és poc, malgrat que la UE continuï guardant un silenci insultant. Cal ser conscients que la lluita serà lenta i dura, perquè el republicanisme democràtic s’enfronta a un Estat que ha decidit suprimir les línies vermelles per tal de mantenir viva l’herència que Joan Carles I de Borbó va rebre de Franco el 1969. Però aquest Estat cada vegada és més dèbil. A Catalunya ja no el respecten ni els seus. 




Comentaris
Jordi (Català i Suís - Brasil)
Règim del 78, Dictadura Franquista, Borbons, Monarquia,.... Tot plegat conceptes que amaguen voluntàriament allò que molts Catalans ja han copsat: la lluita dels Catalans per la Independència no és pas cap lluita contra els quatre elements de més amunt. És una lluita, una guerra contra els Espanyols. I més. És una guerra per tal de deixar d'ésser Espanyols pel terror. Per no haver de sentir allò que li han cridat a en Piquè avui. Desperteu ! L'Enemic són els Espanyols i els tenim a casa.
Ramon
Dona, això que els catalans estàvem pel peix el cove és imprecís. Pel peix al cove hi estàvem els patriotes. Els nacionalistes. Els independentistes. Però també n'hi havia que eren botiflers. Que consideraven victimisme reclamar el peix i insolidaritat defensar el cove. Que votaven PSC o Iniciativa, vaja.
Estimada Gemma, a Cat els seus encara voten algú que ens vol més mal
que ataca la llengua que els nostres pares ens van ensenyar i evidenment no volen cap entesa, si no haurien votat els comuns. A por ellos es la máxima per la que viuen. Si poguesin ens arrabasarien el país i ens fotrien a fora.
Pere
Excel.lent!
eufemismes
Moooolt bo aquest anàlisi. S'agraeix. Només falta remarcar que l'entrada de Franco des de l'Àfrica va ser un cop d'estat militar al govern de la república elegit democràticament. Cop d'estat, no pas alzamiento nacional. I la conseqüència una guerra d'ocupació feixista, no pas una guerra civil. Ja és hora de desmuntar les terminologies i els eufemismes. De la mateixa manera el Tribunal de Justicia de l'estat a Catalunya no és pas el Tribunal de Justicia de Catalunya.
Elizabeth
En sus pueblos y ciudades de morían de hambre; vinieron a por una vida mejor/digna, se les acogió, nadie les obligó a hablar la lengua de Catalunya entre otras cosas....ahora quieren arrebatarnos nuestro maravilloso país y lo peor es que el respeto a quien les acogió se lo han pasado por el forro, dan pena, el peor sentimiento es tener envidia y dadas las circunstancias parece que no sólo es eso, el "odio" les consume, si su Dios existe, que los perdone.
Roser
Gràcies gemma per la teva valentia. Clar i català. L'any 1978 jo hi era i vaig votar per una transició pacífica. Així ens ho van vendre. Després ja reformariem la constitució. Era un primer pas ens van dir. Fins ara. Tot està igual. El feixisme no ha mort i volen continuar portant les regles del poder. Tristesa és el que sento. I vull que tots els catalans que estimem la terra i les llibertats anem tots a una. Oblidem els colors dels partits. Ja tenim un president. Fem-li costat i confiem.
maite
Dels articles més bons que he llegit darrerament. Ho pots dir més alt , però no més clar i entenedor. Felicitats ,i continua ilustrans-nos Gemma.
Lluís
Molt clar tot pero el meu avi i el meu pare sempre ho varen dir amb espanya no tenim escapatoria sense res ,nomes bondat intelligencia i treball amb aixo cpntra espanya i europa estem i esterem morts recordo europa es la societat mes asesina del planeta terra qe esperabem tan sols represio i morts

envia el comentari